Capvuitada

Fa justament vuit dies vam celebrar sant Salvador d’Horta, el meu patró, l’endemà era sant Josep i l’endemà passat el meu aniversari. Van ser uns dies de celebracions en família i em van sorprendre regalant-me aquest vídeo (potser per recordar aquelles cantades que fèiem plegats quan ens reuníem tota la família o anàvem d’excursió amb fills i els seus amics -parlo d’uns quants anys- i, una de les peces de l’ordre del dia que no faltava mai era aquesta)

Sant Josep és el que se’n porta tota la festa i és lògic, això fa que ben pocs se’n recordin el dia abans, sant Salvador d’Horta, per aquest motiu avui us en vull fer cinc cèntims:
“Salvador Pladevall i Bien”, és un sant català que nasqué a Santa Coloma de Farnés l’any 1520. Morí a Càller (Sardenya el 18 de març de 1567)
El 1534 va quedar orfe de pares i es va traslladar a Barcelona, on va exercir diversos oficis (entre els quals el de sabater) per mantenir-se ell i la seva germana Blàsia. Quan la germana es va casar, el jove Salvador va poder fer realitat el seu desig de dedicar-se a la vida religiosa. Després d'una estada al monestir de Montserrat, el 3 de maig de 1541 va entrar al convent franciscà barceloní de Santa Maria de Jesús com a germà llec, amb el nom de fra Salvador. El 1542 va fer la professió religiosa i fou enviat al convent de Tortosa.
Més endavant el destinarien a diversos convents més, entre els quals el de Bellpuig, Horta de Sant Joan (on s'hi va estar dotze anys, de 1547 a 1559), Reus i Madrid, on el va rebre el rei Felip II, a qui està recollit documentalment que es va adreçar en català . Va exercir sempre les tasques més humils i fatigoses, com ara porter o cuiner. Mentrestant, però, el frare rebia visites contínues de gent, ja que tenia fama de taumaturg i es deia que podia fer miracles. Aquesta fama incomodava els mateixos confrares i els seus superiors, per la qual cosa fou objecte de canvis continus d'un convent a un altre. Precisament fou processat per la Inquisició a Barcelona a causa dels seus miracles, però va ser absolt dels càrrecs i no fou castigat.
La seva última destinació fou el convent de Santa Maria de Jesús a Càller (Sardenya), on va arribar el novembre del 1565. Hi va fer de cuiner i va continuar fent prodigis i miracles. En aquest convent va morir en olor de santedat arran d'una malaltia el 18 de març de 1567.
Fra Salvador d'Horta fou beatificat, el 15 de febrer de 1606 pel papa Pau V. El 17 d'abril de 1938 fou canonitzat per Pius XI.
Les relíquies del sant es van conservar inicialment al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, lloc on va morir, però l’any 1758, seves despulles van ser traslladades a l'església de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Càller és el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneració dels fidels.
Un dels miracles més coneguts del sant, relata que un dia un matrimoni vingut de Castella a Horta de Sant Joan li va demanar que guarís la seva filla, sordmuda de naixement. Salvador ho va fer i la noia, de seguida, va començar a parlar. Els pares li demanaren a Salvador que no entenien què deia, ja que només parlava en català; Salvador els va explicar que la nena parlava en català perquè era a Catalunya però que, tan bon punt tornessin a les seves terres, parlaria en castellà. Això ha fet que hagi estat un sant reivindicat per corrents nacionalistes catalans.