Com alguns ja sabeu, la setmana passada vaig anar a una
convivència a la Vall d’Aran. Fa pocs dies us vaig enviar el mapa, fotos i
track d’una bonica travessa que vam fer. Els altres dies, com que l’horari era
bastant atapeït, vam optar, les estones lliures, fer geocaching.
Acompanyava a un expert que em va introduir en aquest esport.
Tanmateix,
potser alguns us preguntareu; què
és Geocaching? Geocaching és un entretingut joc d'aventura per als usuaris de
GPS. Participar en una recerca de tresors és una bona manera de conèixer i
aprofitar-se de les múltiples possibilitats que ofereix un GPS. La idea bàsica
és que individus i organitzacions amaguen els tresors per tot el món i comparteixen
les localitzacions (coordenades) d'aquests amagatalls a Internet, permetent que
altres companys ‘geocachers’ es llancin a la recerca del teu tresor.
Un catxé que em va agradar va ésser a la necròpolis
de Garós. Per trobar-lo es tenien de resoldre abans una sèrie d'incògnites
i aplicar les dades recollides en una operació matemàtica ... Per ensopegar el
tresor, necessitàvem les coordenades que et portaven a localitzar-lo i que et
feien voltar per tot aquell bonic llogarret.
A més de gaudir cercant els enigmes que ens demanaven, també vam
aprendre un seguit d’històries i
llegendes de qui sap quan. El que més em va sorprendre va ser la història del
gegant ‘Mandrònius’, la calavera del qual es va arribar a conservar durant molt
temps a l’església parroquial de sant Julià.
Explica la història que un gegant de anomenat ‘Mandrònius’,
conegut també com el gegant de Garós. Aquest gegant tenia el seu domicili a la
Vall d'Aran (Pirineus), en una cova propera al poble de Betlan i s'explica que
va arribar fer-se famós per la valerosa lluita que va fer gala enfront de
l'exèrcit d'ocupació romà. La seva enorme estatura, propera als tres metres,
feia d'aquest un guerrer temut pels romans. Aquests van arribar a prendre
com ostatges la seva dona i la filla, emportant-se-les al
seu campament. ‘Mandrònius’, comandant els homes de la vall es va dirigir al
campament romà assaltant-lo per rescatar la seva família. Les dones van ser
rescatades, el campament romà arrasat i els supervivents fets presoners. Per
tal de demostrar a Roma la intenció de lluitar contra qualsevol invasor que
gosés endinsar-se en aquelles valls va manar tallar una orella a cada presoner
romà i va fer portar el sagnant present al Cèsar de Roma. La seva duresa i violència,
així com la seva incorruptibilitat, semblava terrible a alguns veïns, que en
realitat, veien en ell una amenaça per als seus interessos. Per això, es van
unir per acabar amb ell. Després d'una terrible lluita, va ser vençut, i en
veure’s lligat i humiliat, no podent suportar el deshonor, va ordenar al seu
fidel servent que el matés, clavant-li un clau al clatell. Amb el temps, el
crani va esdevenir una veritable relíquia i es creia que tenia el poder de
curar i enfortir els nens.
El catxé es trobava
a les coordenades :
N 42° 42.0(B*D-B-E+D)-----
E 000° 50.(F*A+C+B+A+C+D) ; i es tractava de d’ interpretar les lletres per
números i finalment amb el GPS descobrir el tresor.
Va ser tan distret i interessant que hi vaig prendre gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada