L’excursió d’avui: hem pujat des de ‘La Barata’ fins al ‘Coll dels
Ginebres’ pel ‘Turó de les Rovires’ per un camí trobat a l’atzar (?) que
desconeixia. Aquest era el meu parer, però anava del tot errat doncs en Narcís
Serrat, el cap del grup, el coneixia amb tots els ets i uts, fins hi tot
havia obert una canal que anomenava del ‘pessebre’ pel fet que hi havia posat
un naixement aprofitant un forat a la roca.
.
Un camí que puja persistent però amable, sovint com un fil d’intuïció que
es perfila entre els arbres i es dibuixa i desdibuixa en la pinassa. Hi ha
alzinars notables en aquest trajecte. El ‘Turó de les Rovires’ ofereix bones
vistes en la diagonal entre ‘La Mola’ i ‘Montserrat’. Un cop arribats al ‘Coll
dels Ginebrers’ hem continuat planers fins a trobar la cruïlla del camí que
baixa cap el ‘Revolt de la Guineu’.
Recordo el trajecte com un museu vivent d’arbredes espectaculars. A
destacar: roures impressionants que en aquesta època llueixen una diversitat
d’ocres de tardor sensacionals que contrasten amb alzinars de gran densitat, en
estat pur, amb moltes alzines que creixen en feixos de troncs de quatre o cinc,
ressaltant el brumit de les fulles en caure esporàdicament empeses pel vent suau...
Preciós!
.
Ens hem desviat una
mica i, enmig de l'extensa i extraordinària roureda de fulla gran del Sot
de les Teixoneres, hem contemplat l’únic exemplar de faig d’aquestes contrades.
Per trobar-lo, cal deixar l’itinerari abans de creuar el torrent i endinsar-nos
pel bosc uns 200 metres remuntant el torrent fins trobar un pi roig inclinat.
En aquest mateix vessant, a uns 50 m amunt del pi, creix el faig de la roureda
de les Teixoneres.
.
Aquest magnífic
exemplar de ‘Fagus Sylvatica’ és l’únic que es troba dins del Parc Natural de
Sant Llorenç del Munt i de la serra de l’Obac. Ha trobat el seu hàbitat enmig
d’una roureda de fulla gran, ben orientada i fresca, on les condicions
bioclimàtiques li permeten complir el seu cicle vital. Alguns autors parlen de
que hi ha alguns plançons al seu peu, però nosaltres no els hem sabut trobar...
.
Té unes mides considerables: uns 20 metres d’alçada i 70 centímetres de
diàmetre de soca a 1,5 metres de terra. El seu estat de conservació és força
bo, però ha rebut l’agressió d’alguns brètols que no s’han pogut estar de
gravar llurs inicials a la seva escorça, cosa que cal evitar completament.
.
I quin és el seu origen? L’explica una preciosa i trista llegenda: fa un
centenar d’anys, aquest bosc de roures i alzines era explotat per carboners. Un
d’aquests carboners era originari d’Olot. Malauradament, li arribà la mort
treballant al Sot de les Teixoneres i els seus companys, en desconèixer si
tenia família, el van enterrar allà mateix. Dins les seves butxaques, encara hi
romania una faja, que és el fruit del faig. No sabem si la descomposició del
cós del boscater va ajudar al creixement i alimentació del faig, però el que si
sabem és que el faig ha crescut fort i sol i que n’és l’únic exemplar en molts
kilòmetres a la rodona.
La realitat és que el faig ha trobat en la roureda de
fulla gran l'entorn adequat per acomplir tot el seu cicle vital al llarg de
l'any.
La roureda de les Teixoneres
Cal fer esmen especial a la Roureda de
roure de fulla gran de les Teixoneres doncs és una singularitat al territori on
es troba. Aquest és un bosc canviant amb el cicle de les estacions; l’hem
visitat en temporades diferents i, no cal dir que sempre ens sorprèn, avui ens
hem endut una sensació ben diferent. El roure de fulla gran (Quercus petraea),
l’arbre dominant, és el major responsable de la mudança del paisatge. Si observem
el verd tendre de les fulles a la primavera, la volta ombrívola i frescal a ple
estiu, els ocres de tardor i la nuesa d’hivern. Les molses que cobreixen els
troncs dels boixos (Buxus sempervirens) i els camins verds durant la
primavera o l’immensa catifa plena de fulles de variades tonalitats que
afegeixen al torrent de les Teixoneres una exuberància vegetal
espectacular.
.
A més del roure de fulla gran hi ha pi roig (Pinus sylvestris) i
grèvol (Ilex aquifolium), a l’estrat herbaci creixen la prímula (Primula
veris), la maduixera (Fragaria vesca) i l’herba fetgera (Anemone
hepàtica), totes elles plantes de floració ben bonica.
La tornada l’hem fet seguint el llit de la riera de les Arenes
gaudint del saltants, gorges i els gorgs per fer una parada als Cocons.
.
Un cocó és una concavitat natural del terreny on s'hi
acumula aigua. Aquesta pot provenir de la mar o de la pluja. En el primer cas
tenim els cocons marins, ben coneguts dels pescadors. Els segons eren una font
d'aigua apreciada pels habitants de les muntanyes o les garrigues, on sovint
constituïen l'únic punt d'abastiment en un bon redol.
Els Cocons es troben a
729 m., d’alçada en un paratge molt bonic on hi havia la casella vella, a
l’indret del cap de la riera de les Arenes, a l’altura del quilòmetre 12,5 de
la carretera de Terrassa a Navarcles.
Actualment es troben
coberts de sorra i molta vegetació, però encara es pot observar una petita
presa.
.
.
Finalment, i abans
d’arribar on teníem els cotxes ens hem entretingut una estona pels jardins de la
Barata, ara abandonats, però que encara es pot apreciar l’esplendor de la
millor època d’aquesta finca.
.
Una bonica excursió en
la que hem pogut contemplar uns paisatges que feien goig de veure, ornamentats
per la bellesa de la tardor amb un colorit espectacular.
1 comentari:
La trobada del faig de la Teixonera ha estat tota una fita per a nosaltres aquest mateix matí de dissabte. A finals d'octubre varem intentar trobar-lo, però no varem poder. Avui sí, seguint les vostres indicacions i amb perseverància ho hem aconsseguit!!!
Publica un comentari a l'entrada