dilluns, 12 de novembre del 2012

El Cap de Creus II


El Parc Natural del Cap de Creus ens ofereix una diversitat paisatgística d’una gran bellesa dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt especial.
Amb una superfície total de 13.843 hectàrees (10.780 de terrestres i 3.063 de marines).
La península del Cap de Creus, es troba a la part més oriental de la península ibèrica, a l’extrem mediterrani del Pirineu axial.
La península del Cap de Creus, està constituïda
per les roques més antigues de l'era primària o paleozoica -més de 500 milions d’anys- i constitueix l'eix orogràfic de la serralada; els terrenys són d’origen igni i sedimentari, posteriorment metamorfitzats, replegats i fallats, la riquesa mineral és enorme.
Les roques han estat deformades en fases i condicions diverses, per la qual cosa trobem franges de diferents materials i colors com ara els gneis, els esquists, les pissarres…
Un fet importantíssim és la presència de pegmatita; Cap de Creus és l’únic indret del món en què aquestes roques afloren a l’exterior. Les reconeixereu pel seu color ataronjat, i les trobareu majoritàriament entre els esquists que són de color gris fosc.
Si hi afegim l’efecte de la tramuntana (arrauxat vent del nord) en aquestes estructures, apareixen formes d’erosió úniques i que han estat font d’inspiració de poetes, artistes i de la població local.