De vegades se’ns fa difícil creure que un nadó porta un pa sota el braç

Xavier ha pensat sempre que els nens vénen amb un pa sota el braç, però amb el seu cinquè fill, Álvaro, li va entrar el dubte: fa sis mesos Xavier feia cua a l’ INEM de Jaen mentre la seva donava a llum.

Xavier i Carme estan tots dos a l'atur i no es distingeixen dels milions d'aturats que hi ha al nostre país, però són optimistes i diuen que "l'atur ens ha unit com a matrimoni més que mai". Xavier diu que "de moment el pa de l’Álvaro no l’hem vist per enlloc, però n’està segur, el veurem!".

Xavier té 41 anys i és enginyer de camins,  Carme és biòloga  i està a l'atur després de treballar cinc anys en una comercialitzadora d'oli d'oliva. Té 38 anys i "cinc raons per seguir endavant, tot i aquests moments tan durs". Aquestes raons són: Ignasi, Maria, Xavier, Juli i Álvaro, que tenen entre 8 anys i 6 mesos.

Xavier té treballs ocasionals, i fa el que sigui, per tirar endavant: "no em cauen els anells, ara comercialitzo productes, sóc venedor, a migdia no vaig a casa per estalviar gasoil i per dinar m’emporto un entrepà".

Carme lamenta que amb l'atur "perds la dinàmica del treball": "et quedes sense una base ferma, tot trontolla, i enmig d'aquesta desil·lusió i davallada és quan la fe  t'ajuda molt a ser optimista, a lluitar, a moure't més i més, a bolcar-se en els altres, i fer que hi hagi harmonia a casa teva ".

Carme i Xavier han participat en el VI Simposi sant Josepmaria Escrivà "El treball com a servei", que es va celebrar a Jaen el passat cap de setmana, i destaquen un text que els omple de força i realisme: "posa tots els mitjans humans i tots els mitjans sobrenaturals " per sortir d'aquesta situació. Enmig de la desil·lusió i les dificultats, "la fe ens ajuda a veure més enllà, però no a resignar-nos, sinó que és un esperó per tenir força i no ensorrar-te".

Xavier dorm, diriem, més o menys, "un nus a l'estómac no et deixa gairebé respirar" i amb algun calmant vas fent, " encara que per la Carme i els nens treus forces per superar les davallades". La fe també els ajuda: "Estem en les mans de Déu i ens hem de moure en les circumstàncies actuals, el que toca, encara que siguem de carn i ossos".