S’acosta la Romeria Matadepera-Montserrat del proper 11 de maig, aquesta será la 20ena edició ,
i per començar escalfar motors, aprofitem aquests dies per fer sortides i posar-nos
en forma. Aquest cap de setmana ha fet un temps esplèndid i vam decidir fer
alguna exploració pels voltants de Montserrat i al mateix temps treure’n partit
buscant catxés.
A part dels clàssics com ara prop del Monestir, santa Magdalena, sant Joan,
sant Miquel etc. N’hi havia un que ens feia molta gràcia, l’havien posat feia
poc en un dels llocs menys coneguts d’aquesta muntanya de Montserrat: “El Tron
de l’Espasa”, i no ens el volíem deixar perdre.
Com a prefaci de l'escrit, i amb motiu d'aquesta troballa.
Us en faré cinc cèntims i així sereu co-partícips d’aquesta llegenda, o conte de la vora del
foc.
De fet, tan sols es explicat per gent de certa edat
d'alguns dels pobles que envolten el massís montserratí.
Personalment
me'l explicà el sempre rialler 'Pepet del Bruc'. E.P.D. Home gran coneixedor de
la muntanya i les herbes remeieres. Faceta que compartia amb la seva
feina de xofer de la " Parral-la ". Antic bus que duia a treballar a
les dones a les fàbriques de Monistrol. I essent potser el darrer personatge en
tenir com a vehicle propi el famós ‘quatre-quatre’.
*** LA FAULA DIU AIXÍ :
El Senyor Feudal, Otger Cataló. Anomenat
Pare de la Pàtria. Amo d'un dels cinc castells que antigament vestien la
muntanya va
reunir els Barons de la Fama, per iniciar la reconquesta de Catalunya. En el
llibre Camins i canals de Montserrat de Ramon Ribera i Mariné (Publicacions de
l'Abadia de Montserrat, 1975), a l'itinerari 32 s'esmenta, de passada, que la
tradició situa el castell d'Otger, a l'extrem de la serra de les Canals.
En una de les batudes fetes per caçar, va
tenir un encontre amb un senglar, que fugia de les escomeses del seu gos
Gànguil, i la resta de la gossada. La sobtada aparició de l'animal, va agafar
desprevingut al Senyor, no donant-li temps per prendre la llança, i va intentar
abatre'l amb l'espasa. Però el pas de la bestia fora tan ràpit, que errà
l'escomesa, i l'espasa va colpir el terra, quedant presa a la roca. L'impacta
va estar tan dur, que tots els esforços per extreure-la sorgiren inútils.
Des de les hores. Aquest turó es coneix con el ‘Tron de l'Espasa’. En el seu
vèrtex, una reproducció entatxada al terra. Recorda aquesta llegenda’.
UNA EXCALIBUR CATALANA
El cine ha popularitzat la llegenda de l'espasa clavada a la roca... Excalibur. Les llegendes angleses, d'influència celta van ser l'origen de les diferents versions cinematogràfiques. El cas és que quan el tron d’Anglaterra era vacant, Artur, va desclavar l'espasa Excalibur i va ser proclamat rei. Això és, com a mínim el que coneix la majoria de persones.
No obstant això, a la Toscana, hi ha una espasa clavada a la roca, a ‘Sant Galgano’. La llegenda diu que aquest sant era un noble que va abandonar la seva vida de comoditats i plaers i va clavar l'espasa a la roca perquè no tenia res per fer una creu i posteriorment hi va edificar una ermita. El cert és que aquesta espasa és en una abadia. Les similituds amb la llegenda anglesa són evidents, i més si tenim en compte que, en altres versions, Merlí clavà Excalibur en una pedra, en una abadia a prop de Londres.
Tot això ens indica que la transmissió oral viatjava,
en altres èpoques, tant lluny (potser no tant ràpidament) com el nostre Internet.
I, a Montserrat, també en tenim una...
Com us he contat, la nostra espasa clavada a la roca,
és a Montserrat (voleu encara més similituds amb les altres dues llegendes?) i,
la vam descobrir casualment.
Anar a aquest turó és ben fàcil. Des del Monestir es
pot pujar cap a la creu de Sant Miquel i l'ermita, i arribar al pla de Sant
Miquel, on es pren el camí que baixa cap a les coves del Salnitre. En trobar el
trencall que va cap a la Santa Cova, el camí arriba a la carena; aquí trobarem
un sender que passa pel costat d'una fita i ens porta a una elevació rocosa on
hi ha un antic pal d'electricitat. Cal seguir baixant per la roca i fer un flanqueig,
per una cornisa petita que trobem a la dreta, i que ens torna a fer baixar per
la carena rocosa. Així arribem a un collet i el sender es torna a fer evident.
Trobem un indicador de "Perill abelles" i arribem a un petit tram de
roca on han instal·lat una cinta. El sender ens porta a una altra petita
barrera rocosa i ben aviat som al cim, on trobem l'espasa i un cartell amb la
llegenda.
La tornada al Monestir la podem fer pel camí de la
Santa Cova. En total unes dues hores i quart. Evidentment també podem pujar des
de Collbató i les coves del Salnitre.
Ara també hi han posat (no ben bé al cim i tampoc diré
on és) un "tresor" de geocaching.
En resum, tres llegendes semblants i, a casa nostra,
un altre racó amb un interessant patrimoni.
Vaig provar d’arrancar l’espasa tibant per
l’empunyadura tant com podía per emular el rei Artur i veure si com ell en treia algun profit,
però no hi va haver sort.
2 comentaris:
Per fi coneixem la història!!! El proper cop que vagi a caminar per Montserrat, miraré de passar-hi!! Enhorabona pel descobriment: és molt enriquidor poder coneixer racons com aquest
Molt interessant
Publica un comentari a l'entrada