El bon temps sembla que ja ha arribat i tot convida a preparar
les romeries del mes de maig.
Últimament fent ‘geocaching’ hem descobert nous
llocs on hi havia un amagatall que guarda el catxé. Aquest però, té la
particularitat que actualmente, de llarg, és el més ben puntuat. Em refereixo al que està posat a l’ermita de
les Alegries. Aquell dia l'ermita era tancada, només un forat fet a posta ens va permetre veure la Mare de Déu. Posteriorment ens hem assabentat que els mesos de maig, setembre i gener es celebren
grans festes però en especial la del mes de maig, guarneixen el recinte ple de flors. A la Mare de Déu li posen el
millor vestit, i fins i tot la pentinen per tal que llueixi i faci força goig.
Acompanyo unes fotos.
Fou la primera parròquia de la vila de Lloret. Es
troba a 2,5 km del centre i fou església parroquial des que es consagrà l'any
1079 fins a l'any 1522. Té un campanar romànic i pintures al fresc de
Calàndria. A Lloret, era tradició que el mar cobrís tot el pla fins al lloc
anomenat les Alegries.
El terreny per a l'edificació del temple i per al
cementiri corresponent, unes trenta passes al voltant - d'aquí el nom de La Sagrera
amb què era conegut el barri -, fou donat per Sicarda, senyora del Castell i
terme de Lloret, vídua del noble Humbert de Ses Agudes. A la consagració de
l'església, feta pel bisbe Berenguer Vifred el 8 de gener de 1079, van
assistir-hi la senyora Sicarda i els seus fills, un dels quals - Bernat Humbert
- seria precisament el següent bisbe de la diòcesi (1093-1111), mort en una
expedició a Palestina. Consta que, antigament, l'ermita era coneguda també com
a Nostra Senyora de Palos o Palou. Tal volta es tractaria d'una mala lectura de
Ntra. Sra. de l'Alou, referint-se a la terra franca (alou) que havia donat
Madona Sicarda.
En alçar la nova parròquia de Sant Romà, arran del mar, l'antiga esglesiola rural fou coneguda com a l'església vella o la Mare de Déu antiga. Més tard, passà a ser l'ermita de la Mare de Déu de les Alegries. L'ermita té característiques de construcció romànica, si bé les reformes modernes fetes després de la Guerra Civil la desfiguraren, sobretot per la part del campanar, al qual s'afegí un pis d'arcades i es rematà amb uns falsos arcs llombards de ciment i una teulada poc adient, de teula de colors, envernissada. La imatge principal és una verge vestida i articulada, sense valor artístic.
En alçar la nova parròquia de Sant Romà, arran del mar, l'antiga esglesiola rural fou coneguda com a l'església vella o la Mare de Déu antiga. Més tard, passà a ser l'ermita de la Mare de Déu de les Alegries. L'ermita té característiques de construcció romànica, si bé les reformes modernes fetes després de la Guerra Civil la desfiguraren, sobretot per la part del campanar, al qual s'afegí un pis d'arcades i es rematà amb uns falsos arcs llombards de ciment i una teulada poc adient, de teula de colors, envernissada. La imatge principal és una verge vestida i articulada, sense valor artístic.
Festa de
les flors a les Alegries
La Festa de les Flors se celebra a mitjans de Maig.
L’ermita s’engalana de flors i es realitzen activitats al voltant de l’ermita
durant tot el dia.
A més del concurs de flors a primera hora del matí a
les Alegries, trobareu tot tipus d’activitats com sardanes, dansa, animació
infantil, poesia i molt més.
La Festa de les Flors se celebra a mitjans de Maig, i
s’engalana l’ermita de flors, amb un concurs obert a tothom, per dinar, es dona
estofat i es ballen sardanes.
L’ermita de les Alegries, consagrada a l’any 1.079 i
dedicada a Sant Romà, va ser la primera parròquia de Lloret de Mar, quan la
població va separar-se de Maçanet de la Selva. Va ser-ho fins que l’any 1.522 es
va traslladar a l’actual parròquia.
L’ermita també va ser coneguda com la Mare de Déu
Antiga, fins que al segle XVIII rebé el nom actual. Del romànic original només
en queda el campanar encara que no en la seva totalitat i la planta quadrada.
Als segles XVII – XVIII, s’hi van fer remodelacions clarament marcades de la
tendència arquitectònica del moment: el barroc, amb porta rectangular, ull de
bou i un campanaret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada