La bogeria irracional de l'avortament

Fa uns quants dies, vaig llegir a ‘La Gaceta’ un article, que amb el títol ‘La bogeria irracional de l’avortament’, denunciava que aquest no és altre cosa que un atac frontal a la religió cristiana però sobre tot, va contra la raó.

Quatre segles abans de Crist, ‘Hipòcrates’ ja sabia, que l'avortament és qualsevol cosa menys una pràctica mèdica, i no té res a veure amb la salut, sinó amb l'homicidi. L'avortament provocat ha estat durant mil•lennis un signe de salvatgisme, i cap societat tinguda per civilitzada, mai havia consentit aquest sacrifici de sang innocent.

Naturalment, igual que l'assassinat o l'estafa, l'avortament s'ha estat cometent arreu i durant tots els temps, però ningú se li va ocórrer dictar lleis permissives d'aquestes conductes sota l'estúpid argument que la gent seguia actuant així malgrat estar prohibides.

Mai, fins que en ple segle XX, i en alguns països tinguts per els més civilitzats del planeta, una estranya barreja d'odi a la religió cristiana, d'irrupció de les dones en la vida pública i de residus filosòfics de la Revolució Francesa, va retornar aquesta pràctica salvatge a l'àmbit del permès per la llei, encara que amb la disfressa hipòcrita d’unes aparences mèdiques legals.

La veu de l'Església Catòlica, va ésser de les primeres d’alçar-se contra aquesta bogeria, qualificada en el Concili Vaticà II, l'avortament, com un “crim abominable”.

Però a EEUU, una malaurada sentència del TS va establir l’any 1973 el dret de tota dona a avortar el seu fill en qualsevol moment de l'embaràs.

Des de llavors, l'avanç de les legislacions avortistes ha estat imparable, protegit a més, per la política de l'ONU i les seves agències, per tal d’afavorir el control de la població mundial.

Mori la raó! Cap els anys 80 s'establiren els primers fonaments teòrics de l’anomenada “ideologia de gènere”, que arrenca de la separació radical del sexe i la procreació i construeix una antropologia segons la qual, cada individu té el dret de ser, legalment, el que li vingui de gust, i donar satisfacció a les seves inclinacions sexuals, amb independència del seu sexe, reduït ja a un mer instrument del propi plaer, al marge de tota funció social.

Així doncs, l'avortament, en aquest estat de putrefacció intel•lectual i social, forma ja part, de la rutina dirigida a salvaguardar d'una banda els nous dogmes de planificació planetària de la població i, per una altra, la satisfacció dels embats sexuals, sense els deures que impliquin les seves conseqüències.

És clar, tot això topa frontalment contra la religió cristiana, contra la tradició cultural i jurídica d'Occident, contra els principis i valors que ha construït la civilització més oberta, més dinàmica i més progressiva que mai havia conegut l'home. Però, sobretot, va contra la raó, contradiu l'evidència; i com a conseqüència inevitable, liquida les llibertats i obre la porta a tot despotisme.