Una reforma innecesària

El passat 21 de setembre ‘La Vanguardia’ va publicar un article de Josep-Ignasi Sarayana que deia així;

La innecessària reforma de la llei de l'avortament, que ara es vol impulsar, per protegir, segons diuen, les gestants i els metges, enlloc parla dels drets del *narciturus, el qual, *podria néixer* i potser no neixi, no ha merescut cap proclama, i està totalment indefens.
El dia 11 d'abril de 1985, el Tribunal Constitucional declarava que els drets de la dona no podien tenir "primacia absoluta sobre la vida del *nasciturus, atès que aquesta prevalença suposa la desaparició, en tot cas, d'un bé no solament constitucionalment protegit, sinó que encarna un valor central de l'ordenament constitucional"
La gestació, en efecte, ha generat un tercer, que és existencialment distint de la mare, si bé allotjat en el seu si. La societat està, per això, obligada a protegir-lo.
A més, entre els drets de la dona ( que són molts) no es pot comptar, en cap cas, el dret a avortar. I això és així, perquè l'avortament, o sigui l‘aniquilació directa del *nasciturus, segueix sent un delicte, encara que en determinats casos estigui despenalitzat.
Hi ha temes, com aquesta anunciada i pretesa reforma legal, que no responen a les veritables preocupacions ciutadanes, sinó a interessos de 'minories qualificades', obstinades en croades que són d'admirar, per la constància i els esforços desplegats.
Mentrestant, la *majoria va a la seva, sense advertir que també li afecten tals campanyes i que l’incumbeixen molt. Doncs hi ha assumptes que esquitxen a tots, encara que creguem, per error, que són coses dels altres. Un d'ells, vital per a la supervivència d'un poble, és la protecció del que va a néixer.