L'actual promoció legislativa de la cultura anti-vida a Espanya exigeix una reacció de tots, possiblement des de nombrosos àmbits, explica en aquesta entrevista la doctora María Dolores Vila-Coro, directora de la Càtedra de Bioètica i Biojurídica de la UNESCO http://www.catedrabioetica.com/quienes_3.html membre de l'Acadèmia Pontifícia de la Vida i autora, entre d’altres volums, de "La Bioètica en la cruïlla - Sexualitat. Avortament. Eutanàsia" (Editorial Dykinson, 2ª edició). MADRID, dijous, 2 octubre 2008 (ZENIT.org)
Últimament el govern espanyol està tractant de promocionar l'avortament i l'eutanàsia. En què consisteixen els canvis que pretén introduir?
Per estudiar el tema de l'avortament s'ha creat un Comitè d'experts entre els quals no participa cap organització pro-vida. Es vol aprovar una nova llei sobre l'avortament que consisteix en això, un sistema de terminis, combinat amb una sèrie de supòsits. L'eutanàsia, segons recents declaracions del Ministre de Sanitat, consistirà que cadascun pugui disposar de la pròpia vida, és a dir, un suïcidi assistit a voluntat.
Quines poden ésser les conseqüències d'aquestes modificacions?
L'establiment d'una cultura materialista en la qual l'home (individu, no persona) sense arrels, sense valors, ni normes objectives de moralitat, sense ideals per orientar la seva vida, sense el suport d'una família, es converteixi en una peça al servei del poder.
Com a jurista, considera que estem davant un abús de poder?
Sí, és un abús de poder. El govern pretén projectar la seva ideologia sobre el poble en comptes d'estar al seu servei. Els parlaments no decideixen els drets que són o no són, solament els reconeixen. No existeix un dret per acabar amb la vida de ningú. Aquestes són facultats que es reconeixen a l'home perquè pugui desenvolupar el seu projecte existencial. Seria contradictori que hi hagués un dret a la mort que suposa acabar amb el propi dret i amb tots els drets possibles.
L'eutanàsia es proposa només per a persones amb malalties terminals?
L'eutanàsia pròpiament dita no està tipificada en el nostre Codi Penal, encara que equival a la cambra suposada del delicte de "ajuda al suïcidi". Consisteix en causar, amb actes necessaris, la mort d'un altre que es troba patint una malaltia irreversible que comporta grans patiments. Em temo que el que es pretén no és despenalitzar l'eutanàsia, sinó despenalitzar el suïcidi assistit. A Bèlgica es ven en les farmàcies un "kit" perquè hom pugui llevar-se la vida, per si mateix. L'eslògan socialista és: "el meu cos és meu".
Quin impacte real està tenint en la societat aquests repetitius eslògans i estereotips, no només de l'estil "el teu cos és teu", "tens dret a decidir", sinó també "mort digna", fins i tot "suïcidi assistit"?
No hi ha dubte que calen en el subconscient. Vivim molt de pressa i la gent no es para a pensar amb rigor. No hi ha dubte que influeixen a l'hora de prendre decisions. A més, són necessaris coneixements que no tot el món posseeix. Cal formar formadors que puguin donar a conèixer la realitat, tal com són les coses, sense eufemismes.
La promoció de l'eutanàsia o l'avortament està coincidint amb una situació econòmica en caiguda lliure...
Però no diria que es tracta d'una cortina de fum, com alguns indiquen, per a distreure l'atenció de la crisi econòmica. Dessacralitzar la vida humana i privar a l'home de valors espirituals, de tota transcendència i significat moral, és una estratègia perfectament programada per el marxisme. Aquesta tàctica es fa palesa i es demostra en la Bioètica.
Promou l'Administració Pública a Espanya polítiques d'ajuda a la mare embarassada, al naixement?
No només no s'ajuda a l'embarassada, sinó que es posen dificultats per donar al nen en adopció. L'adopció sí que constitueix una veritable demanda social; avui moltes famílies han de marxar a l'estranger per adoptar, a causa de les dificultats que hi ha a Espanya. Xina, Rússia, Romania... i Amèrica del Sud són els llocs triats després de multitud de tràmits i elevat cost econòmic. Entre d’altres mesures, s'hauria de restablir l'antic "torn" (com s'ha fet a Itàlia) en el qual es deixaven als nens. I permetre que la mare no tingui, necessàriament, que reconèixer-lo. El contrari precipita moltes dones a l'avortament, abandonar les criatures a la seva sort o a llevar-los la vida i llençar-les als contenidors d'escombraries.
Què necessiten els ciutadans per a destriar adequadament aquests atacs a la vida?
Per poder parlar amb autoritat sobre aquestes matèries és necessari tenir coneixements de biologia: el genoma humà, la teràpia genètica, el principi i fi de la vida humana... L'antropologia i l'ètica orienten la reflexió al mostrar la naturalesa de l'home, els valors i principis de la moral i, finalment, el Dret estudia les lleis que convenen derogar o promulgar, les declaracions de drets, en una paraula el significat de l'Estat de Dret amb els principis i valors vigents en les Constitucions modernes.
La bioètica, està més que mai en una cruïlla?
Davant els nous descobriments científics s'enfronten dues ideologies, humanisme i materialisme en pugna per establir un nou ordre moral. D'una banda és una oportunitat per recuperar els valors que han configurat la nostra cultura occidental. També ho és per a les ideologies materialistes que, amb la manipulació del llenguatge, alteren les connotacions emocionals dels conceptes i creen una nova actitud espiritual.
Quines respostes proposa vostè a curt, mig i llarg termini a aquestes propostes que posen en escac a la vida humana?
Despertar a la societat civil que reaccioni amb fe, vigor i entusiasme. Per això ha de formar-se. Els nostres cursos de Bioètica i Biojurídica s'han creat amb aquesta intenció. Formem a membres dels comitès de Bioètica dels hospitals; a periodistes que informin amb coneixement i veritat; a juristes que defensen els interessos dels ciutadans; a jutges que interpretin i apliquin les lleis i els integrants de la comissions codificadores, perquè promulguin lleis racionals i justes que és tant com dir veritables lleis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada