Si a la teva bústia apareixen Christmas amanits amb fulles de grèvol, muntanyes nevades i cérvols de mirada llangorosa, no t'alarmis; encara que no parlin gens ni mica del naixement de Jesús, t'asseguro que s'acosta el Nadal. I si reps arxius informàtics amb música ‘New Age’ acompanyada de rens lluint una bona cornamenta, sigues comprensiu: la cursileria, com la grip del pollastre, és contagiosa i universal.
Encara que prediquin que aquesta festa, en el fons, només és un homenatge al solstici d’hivern i al gebre, i ens diguin que hem de cantar nadales a la natura, al miracle del torró i del cava; encara que pretenguin que estimem als óssos i als avets, i la lluminària de les ciutats s'omplin de paraules esterilitzades, sense contaminacions religioses; encara que s’inventin pregàries dirigides al Papà Noel (i a la mamà Noel, per descomptat), i els vegem arribar vestits de vermell, arrossegats per les borrasques del Nord, esclafint d’un riure grotesc, jo, jo, jo, amb un seguici de rens, fent pampallugues les estrelles i amb boletes de colors a dojo; encara que embalin amb naftalina la imatge del Nen Jesús, tingues confiança: tornarà Nadal.
Encara que no ens aprovin o se’ns rifin el finançament de les autonomies, plogui o faci sol, amb Estatut o sense, és qüestió de dies: vindrà Nadal.
Encara que ara siguin mercaders els qui fuet en mà tractin de venjar-se de Jesús expulsant-lo del seu temple; encara que la creu hagi desaparegut ja d’algunes escoles, del Parlament, de la Universitat, dels quiròfans i de les UCI dels hospitals; encara que desinfectin les aules perquè no quedi ni rastre de cap germen cristià en els pupitres ni a les guarderies dels nens, malgrat tot, tornarà Nadal.
Encara que secularitzin els pessebres i els facin inofensius; encara que vulguin substituir Maria, Josep i al Nen per una metàfora que expressi pau, tolerància, democràcia i vitamina C; almenys, dic jo, com que respectaran el bou i la mula, podrem posar-nos-hi al seu costat per a recordar que el Nen ha vingut com tots els desembres.
I no podran espantar els àngels, que aquests dies voletegen sobre nosaltres buscant cors on posar el Naixement.
Tindrem una gran nit de Nadal si deixem que Jesús neixi. Ell camina buscant una cova, un pessebre honrat amb una mica de palla de bona voluntat.
I, els altres elements del pessebre ? l'estrella, els àngels, els Mags?
No et preocupis, corren del seu compte. Mira de veure com tens l'estable de la teva ànima. Tal vegada serveixi encara, tot i que aquest any s’hi hagin allotjat una munió de bèsties i paràsits, i tanmateix sembli una cort.
No tractis de decorar-ho ni de posar-hi ambientador. Una mà de fregall amb el detergent infalible de la penitència ni haurà prou.
Mira també els Sagraris de les esglésies veïnes. Et semblen més rics que la Cova de Betlem? Jesús s’està allà, de debò, però temo que segueixi sol.
Trobarà a faltar la mula i el bou que el van acompanyar fa tants segles?
Malgrat tot, Jesús segueix naixent, i no l’importa córrer riscos com llavors, ni tenir de fugir de Herodes en plena nit, amb la condició de que els seus no l’abandonin.
Després, fes una ullada al teu al voltant: els immigrants. Els tenim de tots els gèneres: blancs, torrats i negres; petits i grans; legals i il•legals; honrats, com Josep i Maria, i delinqüents semblants a Herodes; amb papers o sense; amb bones i amb no tant bones intencions.
Van arribant de tots els racons del Planeta: en pastera o en avió, què més dóna. Alguns han viatjat en el si de la seva mare, com Jesús; uns altres, fet i fet, acaben de deixar el camell en el pàrquing del cantó.
Però l'inconvenient és que la posada segueix estant abarrotada, i costa compartir les nostres indigestions, encara que sigui la nit de Nadal. De nosaltres depèn que a l'endemà sigui Nadal.
Salvador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada