dimarts, 2 de desembre del 2008

Un defecte en la dona

Fa pocs dies el meu amic Llucià em va enviar aquest article, que tot seguit publico;
Corre per Internet un text molt bonic sobre la delicadesa femenina, que contrasta amb l'igualitarisme que està de moda. I diu així: Déu va fer a la dona el sisè dia. Va ser una jornada força intensa, de treball feixuc i d'hores extres. Un àngel va aparèixer i li va dir: "-Per què li dediques tant de temps a la creació d'aquesta criatura?" I El Senyor va contestar: "-Has llegit el meu projecte del que vull aconseguir amb aquesta obra? Ha de ser tenir més de 200 components, totes intercanviables i ser capaç de funcionar amb una dieta de sobres o de qualsevol cosa, tenir una falda que pugui acomodar quatre nens al mateix temps, tenir un petó que pugui guarir des d'un genoll raspat fins a un cor trencat i ho farà tot només amb dues mans i un sol cor."
L'àngel es va meravellar d'aquell projecte...: -"Només dues mans... Impossible! I aquest és solament el model estàndard...! És massa treball per a un dia, Senyor. Millor espera fins al matí per a acabar-la".
"-No, no esperaré, va dir encara Déu. Estic ja molt prop d'acabar aquesta obra, que és la creació favorita del meu cor. Ella es guareix sola quan està malalta, i pot treballar 18 hores al"dia .
L'àngel es va acostar més i va tocar a la dona. "-Però l'has fet tan suau, Senyor...!"
"-És suau, va dir Déu, però l'he fet també forta. No tens idea del que pot aguantar ni del que és capaç d'assolir".
"-I li dóna temps de pensar?", va preguntar l'àngel.
Déu va contestar: "No solament de pensar sinó també de raonar, d'entendre i de perdonar."
Llavors, l'àngel va notar alguna cosa i allargant la mà va tocar la galta de la dona... "-Senyor, sembla que aquest model té una fugida... Et vaig dir que estaves tractant de posar massa coses en ella."
"-Això no és cap fugida... és una llàgrima", el va corregir el Senyor.
"-Per a què és la llàgrima?", va preguntar l'àngel. I Déu va dir: "-Les llàgrimes són la seva manera d'expressar la seva joia, la seva pena, el seu desengany, el seu amor, la seva solitud, el seu sofriment, i el seu orgull."
Això va impressionar molt a l'àngel: "-Ets un geni, Senyor, vas pensar en tot. La dona és veritablement meravellosa."
"-Ho és! La dona té forces que meravellen als homes. Aguanten dificultats, duen grans càrregues, però tenen felicitat, amor i joia. Somriuen quan volen cridar. Canten quan volen plorar. Ploren quan estan felices i riuen quan estan nervioses. Lluiten pel que creuen. S'enfronten a la injustícia. No accepten "no" per resposta quan elles creuen que hi ha una solució millor. Es priven perquè la seva família pugui tenir. Van al metge amb una amiga que té por d'anar-hi. Estimen incondicionalment. Ploren quan els seus fills triomfen i s'alegren quan les seves amistats aconsegueixen premis. Són feliços quan escolten sobre un naixement o unes noces. El seu cor es trenca quan mor una amiga. Sofreixen amb la pèrdua d'un ésser benvolgut, no obstant això són fortes quan pensen que ja no hi ha més força. Saben que un petó i una abraçada poden ajudar a guarir un cor trencat. No obstant això, hi ha un defecte en la dona... que se li oblida el moltíssim que val!"
En un món competitiu com el que tenim, muntat sobre models d'eficiència masculins, és bo de recordar l'eficàcia de la diferenciació, el valor de la feminitat, l'essencialitat de la seva missió. Una dona es va quedar meditabunda després de llegir el de més amunt; i em deia: "en aquesta descripció he vist clarament a la meva mare, i segurament a tantes dones cristianes que entenem l'amor com l'essència del nostre ésser. No obstant això, no veig així al model de dona que es proposa avui, acaparadora de drets i desconfiada de deures… és una alienació per a algunes "joves modernes" que els costarà de reconèixer-se en l'obra mestra de Déu, quan se les proposa com objecte de desig, disfressades de captaires d'afecte, i a sobre illetrades, consumistes i buides"... l'essència de la dona va obrint-se pas davant les escombraries que amb excuses de cultura propagada per mitjans de comunicació fan que aquesta descripció virtuosa sembli un exercici de nostàlgia. I, mentre que compartir el treball domèstic és un avanç, no així algunes lleis d'avui que pretenen anul•lar amb igualitarisme les diferències que són meravelloses en la complementarietat home-dona.
Llucià Pou Sabaté