La família en els ensenyaments de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer

Antigament comptaven els habitants pel nombre de focs, és a dir, per el nombre de famílies que s’agrupaven entorn d’un foc.
El foc escalfa, el foc uneix, al voltant del foc s’organitzaven aquelles tertúlies que tant ajudaven a la convivència, l’amor, la pau i el perdó.
La família, església domèstica, ha d’ésser una escola de virtuts, i el lloc ordinari de trobar Déu.
Les llars cristianes, si imiten la que van formar la Sagrada Família de Natzaret, seran llars lluminoses i alegres, perquè cada membre de la família s’esforçarà a tractar el Senyor, i amb esperit de sacrifici procurarà una convivència cada dia més agradable, enfocant els problemes amb fe i esperança, a compartir amb caritat els possibles disgustos i contratemps.
Tanmateix, ens caldrà esforçar-nos a somriure, oblidant les nostres preocupacions, per atendre els altres, a escoltar, a resar junts, a passar per alt petites friccions en el tracte que l’egoisme pot arribar convertir en una muntanya.
A posar més amor i servei que tant i tant ajuden a fer més planera aquesta convivència.
No és estrany doncs, que l’església s’alegri, es recreï, contemplant l’habitacle modest de Jesús, Maria, i Josep.
Sant Josepmaria en l’homilia ‘El matrimoni, vocació cristiana’ que podem llegir en el llibre ‘És Crist que passa’, manifesta que les nostres llars han de ser lluminoses i alegres i que no es pot parlar del matrimoni sense pensar alhora en la família, que és el fruit i la continuació d’allò que amb el matrimoni es comença. Per això acostumava dir; beneeixo el matrimoni amb les meves dues mans de sacerdot.



Text íntegre de la conferència que, sota aquest títol, pronuncià Mons. Echevarría el passat dia 17 de maig, en la clausura del Congrés sobre Família i Societat organitzat per la Universitat Internacional de Catalunya.
http://www.opusdei.cat/art.php?p=28278