Abans, no sé si encara se seguirà fent, però fa anys quan s’esperava el naixement d’un bebè es preparava una cistella amb el parament del nadó.
Les veïnes, les amigues de la família, les àvies, les tietes, és a dir, tothom contribuïa amb alguna cosa, amb la sana intenció que al nounat no li faltés res.
Fa pocs dies vaig assistir a una Missa en què hi participaven molts matrimonis acompanyats dels seus fills.
Durant l’ofertori es va organitzar un gran enrenou, finalment es va anar moderant i va acabar formant-se una llarga cua que seguia des del final de l’església i fins l’altar.
Als peus de l’altar havien dipositat una cistella de nadó buida, amb uns llaços de color blau cel a cada costat.
El mossèn que oficiava la Missa va dir; tots els nens que sentissin en el seu interior haver fet una obra bona durant la setmana, podien portar un bri de palla i el dipositarien dins la cistella, i així ho anirien fent cada setmana fins Nadal.
Aquesta acció serviria per preparar el bressol del Nen Jesús.
Mes tard i, un cop a casa, vaig pensar que aquesta bona idea no hauria de correspondre només als infants, sinó també a tothom de bona voluntat...
Ens ajudeu a fer-ne una?
Quina il•lusió!, sou fantàstics... Us deixo aquesta gran cistella perquè cadascun fiqui dins els brins que tingui més a mà, tot serà d'utilitat, a veure si entre tots aconseguim que El Nen que esperem no passi fred...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada