Per primera vegada un afroamericà ha pres possessió de la Casa Blanca.
La pompositat i la solemnitat (una mica infantil) dels actes de presa de possessió vénen de lluny, als Estats Units.
Aquesta manera de fer va començar l'any 1789, copiant el més pur estil de l'Imperi Romà. Barack Obama, o el president de torn que toqui, és com l'emperador.
L'expectativa és gran, i tot el món adreça la seva mirada crítica cap a Washington.
Durant la seva presa de possessió, Obama va voler que tot el món presenciés, en directe, la seva arribada al poder, i va situar les càmeres i els corresponsals de les televisions dels cinc continents pràcticament al costat seu.
El primer president negre dels Estats Units és molt conscient de quin és el seu paper, no només dins dels Estats Units, sinó també al món.
De moment, tothom està pendent de les paraules i del més mínim gest del nou President.
Planeja l'exigència i l’esperança d'una eficaç gestió que retorni l’estabilitat al món i la pau a les terres que estan en guerra.
No hem d'oblidar que el món porta molts anys, embullat en tot tipus de violència, guerres, extorsions, escàndols, fraus, immoralitats, i altres aberracions...
Per això, crec que tots el governants –fins i tot els qui el veuen com un Messies, el salvador que esperaven-, han de posar el seu granet de sorra, malgrat encara semblen venir de l’hort i esperen que aquest els tregui les castanyes del foc.
Després, d’aquí dos dies , tres mesos o un any, no culpem a Obama de la situació internacional, per bé que els americans s’emporten la part més gran del pastís, no és menys cert que la resta de països es barallen per un tros.
És a dir, fer passar per l’adreçador al Presi americà si, però també a tots els altres.
Per a molts, comença una nova era.
Aquest un vídeo recorda els 44 Presidents
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada