Un cop més s’han celebrat a Matadepera les tradicionals festes de Sant Sebastià.
Cada any per aquestes dates es festeja el Sant, per la benvolença rebuda al combatre un mal contagiós i mortífer que va patir el poble a finals del segle XIX, i que va promoure la fundació de la Germandat de Sant Sebastià.
Durant aquests dies, tothom es mobilitza i col·lbora en la varietat, donant vida, color, emoció, i un caliu especial que ajuda a combatre el fred intens del carrer.
Aquesta, és una celebració molt participativa i que tot el poble espera, la Festa Major d'hivern.
L’acte central és l’Ofici solemne d’agraïment al nostre Patró, a més a més, s’hi afegeixen entre d’altres, balls, concursos, jocs, concerts, mostres, i un inacabable assortit d’activitats, això sí, sempre al voltant d’un pi, que presideix i aglutina tots els actes durant les festes.
Anar cercar el pi, portar-lo , escorçar-lo, plantar-lo al bell miga de la Plaça, ajustar el pernil sota la capçada, i finalment la grimpada al pi per veure qui puja més ràpid, són els més populars.
Aquest any però, en el concurs de grimpaires n’hi va haver un que va destacar per sobre de tots, va emprar una tècnica nova, que no l’havia utilitzat mai ningú, i val a dir, tothom va quedar bocabadat.
Les imatges del vídeo ho demostren, i són posades de costat expressament, per donar la impressió que en comptes de grimpar els 35 o 40 metres d’alçada vertical que tenia el pi, semblava que caminava sense esforç per un tronc ajagut, a més a més, anava descalç i va polvoritzar tots els temps, en menys de 20 segons va tocar el pernil, un record molt difícil d’igualar.
Cada any per aquestes dates es festeja el Sant, per la benvolença rebuda al combatre un mal contagiós i mortífer que va patir el poble a finals del segle XIX, i que va promoure la fundació de la Germandat de Sant Sebastià.
Durant aquests dies, tothom es mobilitza i col·lbora en la varietat, donant vida, color, emoció, i un caliu especial que ajuda a combatre el fred intens del carrer.
Aquesta, és una celebració molt participativa i que tot el poble espera, la Festa Major d'hivern.
L’acte central és l’Ofici solemne d’agraïment al nostre Patró, a més a més, s’hi afegeixen entre d’altres, balls, concursos, jocs, concerts, mostres, i un inacabable assortit d’activitats, això sí, sempre al voltant d’un pi, que presideix i aglutina tots els actes durant les festes.
Anar cercar el pi, portar-lo , escorçar-lo, plantar-lo al bell miga de la Plaça, ajustar el pernil sota la capçada, i finalment la grimpada al pi per veure qui puja més ràpid, són els més populars.
Aquest any però, en el concurs de grimpaires n’hi va haver un que va destacar per sobre de tots, va emprar una tècnica nova, que no l’havia utilitzat mai ningú, i val a dir, tothom va quedar bocabadat.
Les imatges del vídeo ho demostren, i són posades de costat expressament, per donar la impressió que en comptes de grimpar els 35 o 40 metres d’alçada vertical que tenia el pi, semblava que caminava sense esforç per un tronc ajagut, a més a més, anava descalç i va polvoritzar tots els temps, en menys de 20 segons va tocar el pernil, un record molt difícil d’igualar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada