Avui l’església celebra la festa de sant Salvador d’Horta, i gairebé tots els catalans que portem el seu nom, ens hi encomanem i el festegem com el nostre patró.
Salvador Pladevall va néixer en el si d’una família molt humil a Santa Coloma de Farners l’any 1520.
A l’edat de 14 anys va perdre els seus pares i es va traslladar a Barcelona amb la seva germana Blàsia per aprendre un ofici i buscar feina, entre els quals el de sabater.
Quan la seva germana es va casar, el jove Salvador va poder fer realitat el seu desig de dedicar-se a la vida religiosa.
Molt devot de la Mare de Déu de Montserrat , va visitar el Monestir en nombroses vegades, fins i tot, hi va viure una temporada fent de servent.
Finalment l’any 1541 va entrar al convent franciscà barceloní de Santa Maria de Jesús, on va prendre el nom de fra Salvador.
Es va dedicar sempre a fer feines humils (ajudant de cuiner, almoiner...)
Va anar destinat a diversos convents, entre els quals el de Tortosa, Bellpuig, Horta de sant Joan, on s’hi va passar més temps, per això se l’anomena Sant Salvador d’Horta.
En tots els llocs on fou destinat, va deixar l’empremta de santedat i de miracles, fins i tot, l’anomenaven el taumaturg, cosa que li va costar tenir de comparèixer davant el tribunal de la Inquisició.
La seva fama va arribar fins la Cort Reial de Madrid, on el rei Felip II va voler-lo conèixer personalment.
A tall anecdòtic, està recollit, que quan va ser al davant dels Reis els va saludar en català, doncs era l’única llengua que coneixia.
Va exercir sempre les tasques més humils i fatigoses, mentre la fama de fer miracles s’estenia per tot arreu.
Això incomodava els mateixos confrares i els seus superiors, per la qual cosa fou objecte de canvis continus, d’un convent a un altre.
L’any passat vaig tenir una conversa amb el Pare Abat de Montserrat i m’explicava que quan fra Salvador pujava a Montserrat i visitava a la Mare de Déu, tenia de fer-ho d’incògnit, per tal no el reconeguessin.
La seva última destinació fou el convent de Santa Maria de Jesús a Càller (Sardenya), hi va fer de cuiner i va continuar fent prodigis i miracles, en aquest convent va morir en olor de santedat arran d’una malaltia el 18 de març de 1567.
Sant Salvador d’Horta fou beatificat pel Papa Pau V el 15 de febrer de 1606 i canonitzat el 17 d’abril de 1936 pel Papa Pius XI.
A l’església de Santa Rosalia, al barri de la Marina de Càller, es venera el seu cos dins una caixa de vidre sota l’altar major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada