Els anomenen 'streetheroes': herois del carrer.
Un noi capaç d'escalar una paret, pujar a un edifici i des d'allà saltar al sostre d'un autobús en pocs segons.
Són capaços de fer "heroïcitats" com aquesta, que em recorden anècdotes -aventures- de les vacances estiuenques de quan érem jovenets i anàvem a ‘robar’ raïm o pomes (això era i continua sent una malifeta) a l’hort o la vinya prop del poble on estàvem.
Calia calcular molt bé el temps, perquè el pagès no se n’adonés – al menys això pensàvem-, i ens tirés un seguit de pedres, un cop no vaig ser prou llest i una de cantelluda em va tocar i em va fer un trau al cap.
Després, l’endemà, un cop tornada la calma, la dona del pagès passava per casa i, naturalment, a més a més d’oferir verdures, algun conill i altres menesters, al pagar-li se li feia anar bé per compensar els perjudicis ocasionats per les peripècies dels vailets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada