Pressupostos: El Govern fa justament el contrari del què diu.

Zapatero pretenia presentar-se davant l'opinió pública com una espècie de ‘Robin Hood’ modern, que treu els diners als rics per donar-los als pobres.

La cerimònia de confusió protagonitzada pel Govern a propòsit de la pujada d'impostos va finalitzar dissabte passat amb l'aprovació del projecte de Llei de Pressupostos 2010, en el que s'inclou una pujada de l’IVA -dos punts en el tipus general i un en el reduït- a partir del mes de juliol, la supressió de la deducció dels 400 euros en l'IRPF -que només ha durat un exercici- i un lleu augment de la tributació de les rendes de capital.

Amb aquests canvis impositius, el Govern preveu recaptar més de 10.000 milions d'euros addicionals, la major part dels quals sortiran de l’IVA i de la supressió dels 400 euros de l'IRPF.

D'aquesta forma, com pot entendre qualsevol encara que sigui poc avesat en la matèria, el Govern s'ha encarregat de contradir-se a si mateix.

Des del passat mes d'agost, Zapatero i els seus ministres han reiterat una i altre vegada fins assadollar, que la pujada d'impostos afectaria sobretot les rendes més altes i que el ciutadà mig amb prou feines ho notaria.

Les dues vicepresidentes van insistir en aquesta idea, malgrat que les dades són pertinaces i demostren, sense cap dubte, que el 96% de l'augment de la recaptació recaurà sobre les esquenes de les classes mitges i baixes.

Tant les associacions de consumidors, com els sindicats i els partits de l'oposició han subratllat que la pujada d'impostos basada sobretot en l'IVA és «injusta» i «insolidària», ja que és més costosa quanta menys renda es té.

Mentrestant la premsa va airejant cassos de corrupció, malbaratament a cor què vols dels diners públics, estafes, despeses innecessàries i una llarga llista de malversacions que prefereixo no esmentar per no donar-hi més voltes, ja que els mitjans de comunicació en van plens.

Finalment la pujada d'impostos afectarà les rendes mitges i del treball. La classe mitja suportarà la pressió fiscal i amb incredulitat molts pregunten si això serà suficient per sortir de la crisi.
En resum, i com demostren les crítiques generalitzades amb què va ser rebut el projecte de llei, els comptes del Govern disten molt de ser els adequats per a un moment de greu caiguda de l'activitat econòmica, enfonsament del consum i augment desbocat de l'atur.

Segons el meu parer, la decisió final sobre la pujada d'impostos l’havia d’haver anunciat ell, personalment, i no ha estat així. Però en el moment en què el país rebia la notícia, el president estava mes preocupat per la fotografia de les seves filles feta pública per la Casa Blanca.
Zapatero ha perdut la iniciativa i la direcció, i l'opinió pública comença a criticar-lo amb acarnissament

.