Uns mesos abans d’arribar l’estiu, vaig rebre un seguit de correus amics que avisaven del fenomen que es produiria durant el mes d’agost en què es podrien veure ‘dues’ llunes. Sobretot no t’ho perdis, deien uns. És un fenomen que no es tornarà repetir fins... Ja no el tornaràs a veure, etc...
La Cerdanya és un lloc ideal per contemplar el cel, al ser una vall ampla i oberta , l’atmosfera acostuma ser molt nítida, sense contaminació, i les nits estelades es pot gaudir d’una visió espectacular.
Aquest Agost ha fet un temps esplèndid, durant el dia ha brillat el sol, i cap el tard, alguns dies s’ha emboirat i ha descarregat un bon ruixat.
Aquestes boires nocturnes han impedit contemplar la lluna amb tot el seu esplendor i especialment l’estrany espectacle de duplicitat de la lluna tan anunciat.
He intentat veure-ho, però m’he quedat amb les ganes i, mentre contemplava el cel esperançat i embadalit, he recordat aquell conte occità de “l’ase que es va beure la lluna”, deia així:
“En Peret havia tingut un dia molt cansat al mercat de la vila i ara, tot xino-xano, se’n tornava cap a casa amb el seu ase al darrere.
Quan ja era fosc, en Peret va arribar al poble.
-Uf, ja hi som!- va dir content. Però l’ase va estirar cap a la bassa perquè tenia set, i en Peret no va tenir més remei que seguir-lo. Cantaven els grills i la lluna es reflectia a la bassa com en un mirall.
Però vet aquí que un núvol la va tapar i, mireu com són les coses, el reflex de la lluna es va apagar just en el moment que l’ase bevia.
-Òndia, el Poruc s’ha begut la lluna! – va exclamar en Peret tot admirat.
I va arrencar a córrer cap al poble cridant als quatre vents:
El Poruc s’ha begut la lluna! El Poruc s’ha begut la lluna!
I tothom va sortir disparat cap a la bassa per veure la meravella.
I, ben cert, la lluna no hi era!
Llavors van inspeccionar l’ase pam a pam per veure on se l’havia ficada.
L’un li va tocar la panxa, l’altre li va mirar les potes, un altre dintre les orelles...
Semblava una visita del metge. Però no van trobar res de res.
Ho van provar amb tot de coses: amb un filat de caçar ocells, amb canyes de pescar, amb un rasclet, amb una pala de forner per remenar el fons... I en Peret vinga intentar fer beure la lluna al Poruc una altra vegada, però sabeu com són de tossuts els ases quan no volen fer alguna cosa!
I pesca que pescaràs, es van passar tota la nit mirant d’agafar la lluna. Però no hi va haver manera.
Fins que a punta de dia tothom va tornar cap a casa amb la cua entre cames.
I quina son que tenien!
Llavors la lluna va picar l’ullet. – Adéu-siau capsigranys! –va dir- I va deixar que el sol, que es cargolava de riure, ocupés el seu lloc a la bassa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada