dimarts, 31 de març de 2009

Sí a la vida, no al avortament


Diumenge cap el vespre al repassar les notícies, vaig poder comprovar a través d’Internet, i de la televisió, que a Madrid la manifestació havia estat massiva com es pot comprovar per les fotografies.




Tots els ecos són magnífics. Poso aquest vídeo com un homenatge a tots els que vau sortir diumenge al carrer i per a donar-vos les gràcies en nom de tots els nens que arribaran a néixer per aquest gest. Enhorabona i gràcies!

dilluns, 30 de març de 2009

Ressò de la Jornada per la Vida





Ahir com tots recordeu, varem celebrar la Jornada per la Vida, i un amic meu, del qui acostumo a publicar molts dels seus articles em va enviar aquest.

És una carta d’un alumne del col·legi ‘Mulhacén de Granada’ que està molt bé, i uns dies abans va entregar al seu professor.

Crec és molt adient per la jornada i per aquests temps tant carregats de polèmica entorn a la vida.

Moltes gràcies Llucià, també al professor José Talero Islan, i feliciteu a l'autor de l’escrit.

Querida mamá:

No espero que te acuerdes de mi, aunque probablemente todavía no me habrás olvidado. Me llamo, bueno, a decir verdad, nunca os decidisteis sobre el nombre que me ibais a poner. Supongo que era demasiado pronto, aunque al final os hubierais decantado por el nombre del abuelo. Siempre me pareció un buen hombre, una pena que nunca lo vaya a conocer.
No sé muy bien porqué te escribo esta carta, quizás sea porque te sigo queriendo, aunque nunca llegaré a darte ese abrazo o ese beso que sin duda te mereces, y creo que en el fondo tú también me quieres.
No preguntaré porque lo hiciste, sé que tu cabeza en esos momentos era un caos. No sabías que hacer, es lógico. Pero no sé, a veces pienso y me pregunto si no había otros caminos, otras maneras. Aunque papá se fue y nunca quiso conocerme, los dos hubiéramos podido ser felices. Sé que, es difícil confiar en alguien cuando todo el mundo te señala, cuando la gente te empieza a abandonar, pero siempre te quedaba la abuela, ella nunca te hubiera dejado sola. Era tu madre. Quizás estabas asustada, pero huir nunca funciona bien.
En los pocos meses que pude conocerte aprendí mucho de ti. Y estaría encantado de haber podido aprender más. Y lo que sí que me quedo claro es que por mucho que te dijeran que estabas haciendo lo mejor dejándome, a ti te costaba creerlo. Eras valiente, por mucho que te intentaran manejar, te resististe... algo. Eso me hace sentirme como si casi estuviera vivo.
Pero entonces me asaltan todos esos pensamientos sobre el mundo, el colegio en el que hubiera estado, mis amigos, mis cumpleaños, mi primer beso, mi primer trabajo, mi boda... pero sobretodo me invaden pensamientos sobre ti. Y en esos momentos, me pongo triste y no puedo llorar. Me hubiera gustado tanto conocerte.
Sé que ya no hay vuelta atrás, ya nunca podré estar allí contigo. Ya nunca podré nacer. Hoy, en el que sería el día de mi nacimiento, me gustaría simplemente decirte que nunca tengas miedo, que hubieras sido una madre estupenda, lo llevas dentro... y yo, hubiera intentado ser un buen hijo, aunque solo fuera por verte sonreír.
Espero que a partir de ahora, confíes un poco más en ti misma. Y mamá antes de despedirte, decirte, que te perdono... y que te quiero.

Tu hijo.

diumenge, 29 de març de 2009

Anunci oficial de la visita del sant Pare a Terra Santa



Del 8 al 15 de maig tindrà lloc el viatge del Papa a Terra Santa. Ho ha anunciat l'Oficina d'informació de la Santa Seu.

En una recent audiència a una delegació dels Grans Rabins d'Israel, el Papa ha desitjat que el viatge ajudi a aprofundir el diàleg entre jueus i musulmans i a promoure la pau en aquesta regió i en el món.



El Patriarca Llatí de Jerusalem elogia l'atenció del Papa per Terra Santa


El Patriarca Fouad Twal, va celebrar una missa dimecres passat en ocasió de la festa de l'Anunciació, a Natzaret, la ciutat del "miracle més gran, el miracle de la Divina Encarnació"

El Patriarca, a més d’exalçar la figura del sant Pare, va recordar als fidels la seva pròxima visita a Terra Santa, del 8 al 13 de maig.

La visita del Papa, va explicar el Patriarca, arriba després de l'esgotament que la regió va experimentar com resultat dels recents esdeveniments a Gaza, i és considerada com una crida per a trobar solucions pacífiques al lloc.

Twal va convidar als fidels de Terra Santa a conservar la seva terra, els seus principis i el valors cristians, per a viure l'amor i anunciar l'Evangeli.

dissabte, 28 de març de 2009

Un treball gratificant



Torna el cap de setmana i com de costum, toca un vídeo-testimoni.

Avui presento ‘Joaquín Romero’ que és arquitecte tècnic i viu a Barcelona.

En aquest vídeo explica la manera com procura tractar a Déu i ajudar als altres amb el seu treball.

‘Joaquín Romero’ té 40 anys. Amb 21, quan estava acabant els seus estudis d'Aparellador, va començar a tenir els primers símptomes de l'esclerosi múltiple de plaques.

Aquesta malaltia ha anat avançant i, com ell diu, li ha ensenyat moltes coses, una de les principals: que Déu és un Pare amorós.

Junt amb el seu germà Borja va iniciar fa uns anys una empresa que es dedica a millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat.

El lema de l'empresa podria ser: afavorir la vida digne, ara que es parla tant de mort digne.
video

divendres, 27 de març de 2009

Un passeig per Barcelona en tramvia



Us convido a contemplar aquesta meravella de film, una obra de 1908 que ens mostra els principals carrers de la ciutat comtal, i que reflexa l'ambient de Barcelona en l'època de Gaudí.

El recorregut és des del Passeig de Gràcia fins a S. Gervasi.

Està ple de personatges anònims que donen vida, sense saber-ho, a aquesta filmació.

És evident l’anarquisme en la circulació, tant a peu com amb la bicicleta..

Molt bé pel filmador !!! Autèntic

Graffiti


No tot ha de ser medicina envasada que es pot comprar a la farmàcia.

En ocasions, el més costós, però també més eficaç, pot ésser alguna cosa que vagi directament al cor, intentant buscar la felicitat alegre del pacient.

Al cap i a la fi, alegre i feliç ha de ser sempre la nostra vida

dijous, 26 de març de 2009

Mulla’t



Recordo fa un temps, vaig posar la part final d’aquest vídeo, ara me l’envien més complet, amb el títol de “Quaresma” un vídeo per viure la quaresma d’una manera diferent, però tot i que està força bé, no us sembla però, que la quaresma és quelcom més?

Avortament, la realitat sense embuts


Sota el títol “La vida Vencerà”, la Fundació EUK Mamie a Espanya presenta una nova producció que ofereix resposta a algunes d'aquestes preguntes.

En què consisteix realment un avortament?, per què ha augmentat vertiginosament en els últims mesos el numero d'avortaments en el món?, què està passant?, quins interessos hi ha darrere d'aquesta promoció de l'avortament?, què podem fer?.

En aquests moments es debat al nostre país l'ampliació de la llei de l'avortament, en el cas que s’aprovés, seria una de les propostes avortistes més radicals i violentes d'Europa.

Per això, en el vídeo han volgut intervenir nombrosos responsables de moviments i plataformes molt actives a favor de la vida i la família.





dimecres, 25 de març de 2009

Restauració de la gruta de l’Anunciació



La Custòdia de Terra Santa s'ocupa de la restauració de la gruta de l’ Anunciació a Natzaret on es porten a terme nous descobriments de pintures i grafítics.




L’Anunciació del Senyor i Encarnació del Fill de Déu.



A través de "l’Anunciació de l’Àngel a la Mare de Déu” Maria ens convida a contemplar la seva vida dirigida cap a Jesús.
I va concebre -una colla de cèl-lules, un petit embrió -, per obra i gràcia de l'Esperit Sant

Ella, la més meravellosa de les mares, seria l’encarregada de custodiar-lo.

Aquest petit embrió era el Fill de Déu, la segona Persona de la Santíssima Trinitat.

Durant 9 mesos Déu va estar en mans d'una criatura, a la seva mercè, igual que qualsevol altre nen.

Això em fa pensar en tants milions de mares, enganyades per “grups d’experts" que tindran la possibilitat de matar en les seves entranyes...

Val la pena resar molt perquè s’aboleixi la llei de l'avortament, com s'han abolit altres lleis injustes




(M’envien aquest enllaç de "La Vanguardia". Aquí podreu deixar el vostre vot en relació amb la campanya dels bisbes contra l'avortament provocat)

El sexe té un preu


Continuació del seguit de vídeos que publico cada setmana sobre aquest tema.

Pam Stenzel es dedica a donar conferències a nivell mundial sobre l'abstinència.

En les seves xerrades combina la seva història personal i les seves experiències per donar teràpies a joves amb embarassos no desitjats.

Pam, fa una forta crítica sobre l'activitat sexual fora del matrimoni i fora d'una relació monògama.

Malalties de transmissió sexual. En la seva dissertació utilitza el seu tarannà humorístic, mentre anima als joves a acceptar els beneficis de l'abstinència.



dilluns, 23 de març de 2009

Trobada del Papa amb els joves en l'estadi de Luanda


"Estimats joves, vosaltres sou la llavor del futur, no tingueu por de seguir Déu, Ell marca la diferència".

En la trobada amb els joves africans, en l'estadi de Luanda, Benet XVI va dur l'entusiasme de la Paraula del Senyor, reconfortant els qui temen el futur.

La dona és l'altre jo en la comunitat humana


"Les dones, la dignitat de les quals és igual a la de l'home, tenen tot el dret a participar activament en totes les esferes de la vida pública”, va esmentar ahir Benet XVI, durant una reunió en la parròquia de San Antoni, als afores de Luanda, al parlar amb els moviments catòlics per a la promoció de la dona.

Encara que la història tendeix a silenciar la presència de la dona, el Papa li ha reconegut el seu rol fonamental en la societat, ressaltant el coratge i la sensibilitat.

"En un món com l'actual, dominat per la tècnica - va explicar el Papa - és necessària la complementarietat de la dona, perquè l'ésser humà pugui viure sense deshumanitzar-se completament".

L'avortament no és una qüestió de salut reproductiva



Qualsevol comportament humà recte és una esperança d'acció.

La labor de cada individu no és indiferent per a Déu, ni per a la història.

En presencia del president de la República d'Angola, José Eduardo Dos Sants, Benet XVI ha dirigit un concret i dens discurs a les autoritats polítiques i civils del país, protagonista d'un procés de renaixement després de 27 anys de sagnant guerra civil.

Enumerant algun dels mals que turmenten Àfrica, el Papa ha indicat el camí de l'esperança.

Armats amb un cor íntegre, magnànim i compassiu ha dit- vosaltres podeu transformar aquest continent.

Perdonar i oblidar



M’han enviat aquest article que publico a continuació



Amb freqüència escoltem dir: “Perdono, però no oblido”. Qui això diu, en realitat no perdona, perquè guarda rancor. Per aquest motiu es diu que no es perdona de debò quan, en el fons, no s'està disposat a oblidar. Perdonar és oblidar? Produeixen ambdós el mateix efecte? Es tracta d'una qüestió de gran importància, doncs el perdó és essencial per a una vida feliç i equilibrada: “El que és incapaç de perdonar és incapaç d'estimar” (Martin Luther King). Em sembla que cal distingir “oblidar”, quan vol dir “ressentiment”, i “oblidar” com “desaparèixer de la memòria”. Em referiré al primer sentit: cal oblidar; “no escatimis el perdó: és impossible caminar amb tantes feridetes obertes... perdona totes les velles ferides i cicatritza-les amb resines d'amor” (Zenaida Bacardí de Argamasilla). És no voler mal a ningú, no hi ha altre camí. “Perdó és una paraula que no és gaire res, però que duu dintre llavors de miracles” (Alejandro Casona), llavors sembrades en els nostres cors pel mateix Jesús, que s'alimenten fins i tot de les ofenses. Sí, cada ofensa rebuda és una oportunitat de millorar la nostra capacitat de perdonar, perquè, en lloc de generar ressentiments, és abonament per a aquesta cosa divina que anomenem perdó. El paradís està darrere de la porta, es diu, però molts han perdut la clau, una clau que es diu misericòrdia... Tots estem necessitats d'amor, d'atenció, així com de poder donar el nostre amor als altres. Per això sempre cal demanar perdó: per les ocasions perdudes, per la plenitud no viscuda de cada relació, per les paraules no pronunciades.
Conta una llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert. En un determinat punt del viatge van discutir, i un li va donar una bufetada a l'altre. Aquest, profundament ofès, sense dir res, va escriure en la sorra: “Avui, el meu millor amic m'ha donat una bufetada a la cara. Van seguir endavant i van albirar un oasi. Torturats per la sed, ambdós van tirar a córrer i el primer que va arribar es va llençar a l'aigua de cara sense pensar-s’ho i, de sobte, va començar a ofegar-se. L'altre amic es va llençar a l'aigua de seguida per a salvar-lo. Al recuperar-se, va prendre un ganivet i va escriure en una pedra: “Avui, el meu millor amic m'ha salvat la vida”. Intrigat, l'amic li va preguntar: “Per què després d'haver-te fet mal , vas escriure en la sorra i ara escrius en una pedra” Somrient, l'altre li va respondre: “Quan un gran amic ens ofèn, hem d'escriure en la sorra, perquè el vent de l'oblit s’ho emporti; en canvi, quan ens passa una cosa grandiosa, hem de gravar-lo en la pedra de la memòria del cor, on cap vent en tot el món podrà esborrar-ho.
L'error de molts és pensar que el perdó ha de sorgir dels seus cors, que és una cosa que hem de sentir, que ha de “néixer”, en certa manera . Però “el perdó és una decisió, no un sentiment, perquè quan perdonem no sentim més l'ofensa, no sentim més rancor. Perdona, que perdonant tindràs en pau la teva ànima i la tindrà el que et va ofendre” (Mare Teresa de Calcuta). El perdó és el millor, no només individualment sinó també per la nostra societat i per al món en general: “L'espiral de la violència només la frena el miracle del perdó” (Joan Pau II). En certa manera, tots som co-responsables de les accions i omissions de cadascun, i és la goteta de cada dia la que crea la revolució de l'amor: “El millor que pots donar al teu enemic és el perdó; a un oponent, tolerància; a un fill, un bon exemple; al teu pare, deferència; a la teva mare, una conducta de la que s'enorgulleixi; a tu mateix, respecte; a tots els homes, caritat” (John Balfour). Quan algú és perdonat es converteix en una persona diferent, encara que tardi a reaccionar: “res embraveix tant al pecador com el perdó” (William Shakespeare). El motiu és que se sent volgut, i valorat en molt, perquè les persones sempre estan per sobre dels seus errors (Jutta Burggraf). I al créixer la consciència de la seva vàlua es comporta en conseqüència, es comporta millor. Per altra banda, creix també el que perdona, doncs “res ens assembla tant a Déu com estar sempre disposats a perdonar” (San Joan Crisòstom). Llucià Pou Sabaté

diumenge, 22 de març de 2009

Benet XVI arriba a Angola


Benet XVI es va presentar a Angola afirmant que és necessari fer de cada nació una casa de pau i fraternitat.

No us rendiu a la llei del més fort, va demanar Benet XVI, perquè per donar vida a una societat justa, són necessaris els valors compartits i no s'han de desil·lusionar les expectatives dels pobres que miren a una vida millor.

Benet XVI ha evocat les arrels cristianes d'Angola, país on l'Evangeli va arribar fa 500 anys.

Benet XVI: ‘Tota vida és un do de Déu’


Benet XVI ha reflexionat sobre el sofriment humà al trobar als quals viuen en el centre que va fundar el cardenal canadenc ‘Paul Emile Léger’, i ha elogiat l'esforç de l'Església catòlica en aquest horitzó. Respecte per la vida també en la malaltia.

‘Contemplant el rostre de Jesús a la creu, i reconeixent l'atrocitat del seu dolor -ha dit el Papa- podem entreveure amb la fe, el rostre lluminós del Ressuscitat, que ens diu que el sofriment i la malaltia no tindran l'última paraula en les nostres vides’.

El Papa condemna la violència contra les dones


Angola sap que ha arribat per Àfrica el temps de l'esperança.

D'aquesta manera, Benet XVI s'ha dirigit a les autoritats polítiques i diplomàtiques en el seu primer dia de visita a Luanda, capital angolesa, segona i última etapa del seu viatge Africà.

El Papa va recordar que han de ser els propis africans els agents primaris del seu desenvolupament.

Benet XVI va parlar també de la discriminació contra les dones i va condemnar la "pràctica inqualificable" de la violència i l'explotació sexual que els causa tantes humiliacions i traumes.

L'Església, va concloure, ha estat sempre al costat dels més pobres d'aquest continent, i continuarà fent tot el possible per donar suport a les famílies ferides pels tràgics efectes del Sida, i promourà la dignitat igual dels homes i les dones, en una harmoniosa complementarietat.

Dia mundial de l’aigua.


El Fòrum de l'Aigua no aconsegueix el consens per declarar l'aigua un dret humà.

L'oposició del Brasil, els Estats Units i Egipte n'ha bloquejat el reconeixement i no ha permès l'ús dels termes "dret bàsic" en la declaració ministerial, que és limita a considerar-ho com una "necessitat"

Aquesta negativa ha provocat la rebel·lió d'una quinzena de països liderats per Espanya i Alemanya, que han aprovat una declaració complementària als documents oficials del fòrum on s'hi reconeix aquest recurs com a "dret humà".

I, en el nostre país, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, ha afirmat que la sequera del 2008 és "pràcticament impossible" que es repeteixi aquest any.

El conseller ha assegurat que "haurien de passar més de tres anys sense caure una gota per començar a tenir problemes d'aigua", i es que encara no hauran passat tres setmanes perquè ens digui tot el contrari.

Què sabem tots plegats de la meteorologia dels anys vinents ?

Jo, per no entrar en critiques i discussions, he pensat que el millor és prendre-s’ho a broma, i per això acompanyo una parodia dels humoristes Tip i Coll, sobre un vas d’aigua.

dissabte, 21 de març de 2009

Vídeo testimoni Oskari


Ja torna el cap de setmana i tal com vaig anunciar, els dissabtes posaria un vídeo testimoni.
No us el perdeu. És llarg (9 minuts) però val la pena.
Oskari, un noi finlandès, explica en un programa de la televisió sueca que en 2001 va començar a interessar-se per la fe cristiana, com es va convertir al catolicisme i més endavant va demanar l'admissió com numerari en el Opus Dei.
En aquesta entrevista de televisió explica per què viu el celibat i com ha recorregut aquest camí.
video

divendres, 20 de març de 2009

Això és més que un acudit


De Ramon, publicat a 'La Gaceta de los Negocios'

Sobre els atacs a l’Església i al Sant Pare


A propòsit de l'esplèndida catequesis que Benet XVI està donant en aquest viatge a Àfrica i en contrast, la resposta agressiva i manipuladora de bona part de la premsa occidental, em dóna peu a escriure sobre dues virtuts una mica oblidades; la lleialtat i la fidelitat.
La lleialtat,
és la veracitat en la conducta, el manteniment de la paraula donada, de les promeses, dels pactes.
Els nostres amics i les persones amb les quals ens relacionem, ens han de conèixer com homes i dones lleials.
La fidelitat és la lleialtat a un compromís estricte que es contrau amb Déu o davant d'Ell.
La infidelitat, és sempre un engany, mentre que la fidelitat
és una virtut indispensable en la vida personal i social.
Sobre aquesta descansen, per exemple, el matrimoni, el compliment dels contractes, les actuacions dels governants....
L'amor a la veritat ens durà a no formar judicis precipitats, basats en una informació superficial, sobre persones o fets.
És necessari tenir un sa esperit crític davant algunes notícies difoses per la ràdio, la televisió, diaris o revistes, que moltes vegades són tendencioses o simplement incompletes.
Amb freqüència, els fets objectius vénen embolicats enmig d'opinions o interpretacions que poden donar una visió deformada de la realitat.
Especial cura hem de tenir amb notícies referents, directa o indirectament amb l'Església.
Amb això estava, quan he pogut constatar que en un bloc que acostumo visitar sovint, hi havia un article que descrivia amb molta més eloqüència allò que volia explicar. Val la pena llegir-lo aquí.

Emoció pels carrers de Yaoundé


"Quan Benet XVI va arribar a Yaoundé va atraure una gran quantitat de persones com poques vegades s'ha vist”.
Mentre el Papa travessa la ciutat, per a dirigir-se als diferents punts de trobada, en els carrers s'escolten els aplaudiments i els crits de la gent.

L'alegria i emoció que se sentia, semblava commoure també al Pontífex...un Papa habitualment reservat amb els seus gestos, però en aquest cas amb un ampli somriure que il·luminava el seu rostre mentre estenia àmpliament els seus braços a la gent.

Abans de tornar al meu país, “desitjaria tenir entre els meus braços tot Àfrica. Abraçar-los amb totes les seves ‘ferides doloroses’ i les seves ‘enormes esperances” va dir el Papa, que en aquests dies s'ha sentit commogut i ‘sorprès’ per la gran acollida, dispensada, a qui no ha deixat d'expressar la seva solidaritat, recordant-los un cop més, que enfront del "sofriment, la violència, la pobresa, la fam, la corrupció i l'abús de poder, un cristià no pot romandre en silenci”.

El Papa al costat dels malalts i de tots els que pateixen



Molta emoció es va viure en el centre nacional de rehabilitació dels discapacitats d’’Etug Ebe’, un lloc de Yaoundé, on el Papa va passar unes hores el dijous a la tarda, per expressar una vegada més, la seva solidaritat i oferir el seu consol a tots els que pateixen.

Des d'aquest lloc, el Papa va voler dirigir-se a tots els malalts i als que pateixen en el món, per a dir-los que " no estan sols en el dolor”, que “Jesús camina amb ells”, que “és solidari i també sofreix amb ells”.

Aclariment del vaticà sobre el sida


En una nota vaticana del pare Lombardi, director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu, ha precisat que les paraules de Benet XVI sobre la lluita contra el sida s'emmarquen en un quadre ampli en el qual l'Església dóna la prioritat a l'educació, la investigació i l'assistència humana i espiritual, i no l'opció de la difusió exclusiva dels preservatius.

Amb aquest aclariment la Santa Seu respon a la polèmica d'alguns mitjans que han reduït el comentari del Papa, que va fer dins l'avió, a la seva declaració que la distribució de preservatius no és la solució a la sida, sense il·lustrar el context ni les seves argumentacions.

El pare Lombardi ha precisat que “el Sant Pare ha confirmat les posicions de l'Església catòlica i les línies essencials del seu compromís per combatre el terrible flagell del sida".

El doctor Josep Maria Simón Castellví, president de l'Associació de Metges Catòlics del Món, ha recordat que “l'Església defensa la fidelitat, l'abstinència i la monogàmia com millors armes” per tal d’evitar el sida.

dijous, 19 de març de 2009

Avui, celebra l'Església la solemnitat de Sant Josep





El treball de fuster a la casa de Natzaret està embolcallat pel mateix clima de silenci que acompanya tot el que va relacionat amb la figura de sant Josep.
Però és aquest silenci el que descobreix de manera especial el seu perfil interior.
El Fundador del Opus Dei veia a sant Josep el pare fort i afectuós que Crist va voler tenir en la terra.
A ell li demanava que li ensenyés a tractar a Maria i a Jesús: Com l’abraçaria, com el besaria!...



Tot i que a casa nostra és dia feiner, procurarem celebrar aquesta festa ja que és Solemnitat.
A més de felicitar a tots els pares i totes les persones que festegen la seva onomàstica, de manera especial, resarem per el Papa Benet XVI que avui celebra el seu sant, ens unim a les seves intencions i l’acompanyem en el seu viatge a Àfrica que realitza del 17 al 23 d'aquest mes.

dimecres, 18 de març de 2009

He vingut a portar un missatge d’esperança


"He vist el Papa, he vist el Papa!
Aquest és el dia més feliç de la meva vida".
Això és el que s'ha pogut escoltar des del dimarts al migdia pels carrers de Yaoundé, la capital de Camerun.
Envoltat de crits i vives, el Papa va donar la mà a les multituds i els va beneir des de la finestra del papamóvil.
A través de Camerun, és a tota Àfrica, amb les seves ferides, però també les seves riqueses i les seves virtuts, que el Papa ha vingut a visitar.
I desitja que aquestes virtuts perdurin, que no es perdin.
Als bisbes de Camerun, el dimecres en el matí, els va incitar a “defensar vigorosament els valors essencials de la família africana” que viu les conseqüències de la “modernitat i de la secularització en les societats tradicionals”.
Benet XVI va dir al baixar de l'avió, en l'aeroport de Yaoundé-Nsimale, he vingut a portar "un missatge d'esperança".

18 de març, festa de sant Salvador d’Horta



Avui l’església celebra la festa de sant Salvador d’Horta, i gairebé tots els catalans que portem el seu nom, ens hi encomanem i el festegem com el nostre patró.

Salvador Pladevall va néixer en el si d’una família molt humil a Santa Coloma de Farners l’any 1520.
A l’edat de 14 anys va perdre els seus pares i es va traslladar a Barcelona amb la seva germana Blàsia per aprendre un ofici i buscar feina, entre els quals el de sabater.
Quan la seva germana es va casar, el jove Salvador va poder fer realitat el seu desig de dedicar-se a la vida religiosa.
Molt devot de la Mare de Déu de Montserrat , va visitar el Monestir en nombroses vegades, fins i tot, hi va viure una temporada fent de servent.
Finalment l’any 1541 va entrar al convent franciscà barceloní de Santa Maria de Jesús, on va prendre el nom de fra Salvador.
Es va dedicar sempre a fer feines humils (ajudant de cuiner, almoiner...)
Va anar destinat a diversos convents, entre els quals el de Tortosa, Bellpuig, Horta de sant Joan, on s’hi va passar més temps, per això se l’anomena Sant Salvador d’Horta.
En tots els llocs on fou destinat, va deixar l’empremta de santedat i de miracles, fins i tot, l’anomenaven el taumaturg, cosa que li va costar tenir de comparèixer davant el tribunal de la Inquisició.
La seva fama va arribar fins la Cort Reial de Madrid, on el rei Felip II va voler-lo conèixer personalment.
A tall anecdòtic, està recollit, que quan va ser al davant dels Reis els va saludar en català, doncs era l’única llengua que coneixia.
Va exercir sempre les tasques més humils i fatigoses, mentre la fama de fer miracles s’estenia per tot arreu.
Això incomodava els mateixos confrares i els seus superiors, per la qual cosa fou objecte de canvis continus, d’un convent a un altre.
L’any passat vaig tenir una conversa amb el Pare Abat de Montserrat i m’explicava que quan fra Salvador pujava a Montserrat i visitava a la Mare de Déu, tenia de fer-ho d’incògnit, per tal no el reconeguessin.
La seva última destinació fou el convent de Santa Maria de Jesús a Càller (Sardenya), hi va fer de cuiner i va continuar fent prodigis i miracles, en aquest convent va morir en olor de santedat arran d’una malaltia el 18 de març de 1567.
Sant Salvador d’Horta fou beatificat pel Papa Pau V el 15 de febrer de 1606 i canonitzat el 17 d’abril de 1936 pel Papa Pius XI.
A l’església de Santa Rosalia, al barri de la Marina de Càller, es venera el seu cos dins una caixa de vidre sota l’altar major.

dilluns, 16 de març de 2009

Ets aquí per ésser feliç



El vaig rebre fa uns dies en el meu correu, i deia més o menys això.

Fa anys els publicistes van descobrir una nova forma de vendre els productes que la indústria anava creant.
Amb el temps, les marques ja existents necessitaven formules noves perquè el públic redescobrís els seus productes.
En aquesta línia, els publicistes van decidir vendre ‘sentiments’.
Això trencava amb la dinàmica utilitzada fins al moment.
Ara es tracta de vendre confort, simpatia, bellesa i, si més no, felicitat.
Aquest últim, sens dubte, és el més volgut i receptiu per al públic. Qui no vol ser feliç?
Així doncs, ‘Coca-cola’ ho ha tornat a fer.
Han tornat aconseguir captar la nostra atenció amb el seu últim espot televisiu.
Al meu entendre, un fabulós anunci que us recomano sincerament. Les coses que ens diuen, els consells que ens donen, poques vegades són nous per a nosaltres.
Però, en la vida és necessari que ens les repeteixin per tal d’anar-nos refrescant la memòria.
Per aquest motiu, és bo, assistir a conferències, llegir articles, escoltar a experts sobre temes de creixement personal.
‘Coca-cola’ ens recorda que som aquí per a ser feliços. Clar que si! El missatge sembla incomplet... Com ho aconsegueixo? Com aconseguir aquesta felicitat?
(Està clar que bevent el seu refresc no ho aconseguirem.)
Però en realitat, l’espot ens dóna uns consells: l'enriquiment de la teva família, els teus amics, el teu entorn i saber veure els moments dolents amb uns altres ulls.
Busques la felicitat? Comença per aquesta idea: canvia la teva forma de veure les coses. Que és el mateix que dir; ocupa't de les coses que són veritablement importants!



I RECORDA,CADA SETMANA UN NOU ARTICLE A: www.asesoriafamiliar.com
by Daniel Juan Santigosa (family coach)

dissabte, 14 de març de 2009

Vídeo testimoni: Nacho Alonso


La setmana passada vaig començar el primer d’una sèrie de vídeos, que penso continuar, es tracta de un seguit de vídeos, on cada personatge ens mostrarà alguns aspectes de la seva vida.

El testimoni d’avui ens el dóna Nacho Alonso que va néixer a Barcelona l’any 1963. Està casat amb Blanca i té nou fills. Treballa de carnisser en un poble de la província de Segovia.

divendres, 13 de març de 2009

Esports de risc



La predicció del temps per aquest cap de setmana, indica que dominarà el sol i les temperatures seran suaus.

Amb aquests bons pronòstics, us proposo practicar un esport de risc, per tal de descarregar l’’adrenalina’ de la setmana.

Us hi apunteu?
video

dijous, 12 de març de 2009

El sexe té un preu. (segona part)


La setmana passada vaig presentar la primera part d’una conferencia que va donar Pam Stenzel sobre el sexe i els beneficis de l’abstinència.

En les seves conferències combina l‘història personal i les seves experiències per donar teràpies a joves amb els embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual etc.

Pam, fa una forta crítica sobre l'activitat sexual fora del matrimoni.


dimecres, 11 de març de 2009

Ratllant la perfecció



L’estiu passat es van celebrar a Torí els XIV Campionats d’Europa de gimnàstica.
El vídeo ens mostra l’actuació gairebé perfecta de la guanyadora, segurament molts futbolistes els farà enveja el ‘toc’ que té aquesta atleta amb la pilota.
video

dimarts, 10 de març de 2009

El sant Pare Benet XVI anuncia els seus dos propers viatges



Benvolguts germans i germanes, en el clima d'intensa oració que caracteritza la Quaresma, confio al vostre record els dos viatges apostòlics que, si Déu vol, realitzaré pròximament.
La setmana que ve, del 17 al 23 de març, viatjaré a Àfrica, primer a Camerun i després a Angola, per a manifestar la meva concreta proximitat i la de l'Església, als cristians i a les poblacions d'aquest continent que tant vull.
Després, del 8 al 15 de maig, peregrinaré a Terra Santa, per a sol·licitar al Senyor, visitant els llocs santificats pel seu pas aquí a la terra, el preciós do de la unitat i de la pau per a Orient Mitjà i per a tota la humanitat.

Ahir el Papa va tenir una reunió amb Alemmano (l'alcalde de Roma) En acabat, va sortir al balcó i va dir; la “bellesa de Roma són tots els seus fidels sants com Sta. Francesca Romana, que avui celebrem la seva festa”.
També va dir que resa per a tots els malalts, que el Sant Pare es comprensiu amb tothom i que resa especialment per tots els que sofreixen.
Que els ho diguem. I que s'encomana a la Mare de Déu "Salus Populi Romani" (salut del poble romà).



dilluns, 9 de març de 2009

Perdonar i no oblidar



Acabo de rebre aquest article que publico tot seguit.





Cal oblidar les ofenses que ens fan, o no? Sí, en el sentit de no guardar rancor. Primer perquè és perjudicial per a un mateix, i segon perquè el perdó és transformar l'ofensa en compassió. No obstant això, no podem oblidar fent desaparèixer allò de la memòria. A més, no oblidar és creatiu: la memòria constitueix la nostra identitat i cada record és un graó més cap a la maduresa. Perdonar és superar l'ofensa i poder recordar sense rancor. El perdó no requereix oblit. A més, no es pot controlar la memòria amb la intel·ligència, és una facultat espiritual distinta que obra independentment de la nostra voluntat i intel·ligència. La prova és que, de fet, de vegades un vol recordar alguna cosa i no pot; i altres vegades desitjaria oblidar certes coses i no ho assoleix. Es tracta, com hem dit, de recordar un succés sense faltar a l'amor: al recordar el que ens va doldre, recordem al mateix temps com Jesús reacciona davant les ofenses, i orem amb ell com en la creu.
A més, cal procurar establir ponts mentre hi ha vida -que no la tindrem sempre: el tràgic és que, en el tràngol final abans de la mort, hi hagi enemistats pendents. És millor que aquí i ara fem les paus, doncs no sabem si després hi haurà ocasió de perdonar… En qualsevol cas, cal estimar ara que hi ha temps. La mort ens podria llevar aquesta oportunitat. Recordar l'ofensa pot convertir-se en creixement interior per a l'ofès: és humilitat que guareix la supèrbia, caritat que elimina tota enveja... i es deixa de sentir dolor. Si perdono visc feliç i, si recordo, el record no em dol, no m'afecta perquè vaig poder perdonar i els records vénen a la meva memòria sense dolor, sense pertorbació, sense sofrir el desgast interior propi de qui guarda un dolorós rancor. “Perdonar no només té com benefici el creixement interior, sinó que també dóna una gran pau en qui el practica. Perdonar és un exercici de les virtuts, perquè per a perdonar es necessita de caritat, humilitat, paciència, prudència, fortalesa, amor… Perdonar és la manifestació d'un cor pur com a conseqüència d'una vida virtuosa. El perdó és una decisió, no un sentiment, perquè al perdonar no sentim més l'ofensa, no sentim més rancor. Perdona, que perdonant tindràs en pau la teva ànima i la tindrà el qual et va ofendre” (Mare Teresa de Calcuta). Quan perdonem, reconeixem el valor intrínsec de l'altra persona (elperdoncatolico.com). Al perdonar t'alliberes a tu mateix i, si després de perdonar a una persona vols seguir tractant-la, doncs endavant! Si, per contra, prefereixes que sigui un tracte més allunyat, doncs també! La gràcia està en no estar amargat, ni desitjar el mal a aquesta persona. Es tracta d'estimar-la… (Dr. Bernie Siegel).
Oblidar és un mètode erroni d'aconseguir pau d'esperit. Quan es fa bé, és com l'amnèsia. El que passa és que, el que oblidem, no necessàriament desapareix. Si enterres una cosa en el pati del darrere, l'únic que aconsegueixes és que no es vegi. Les coses que vam oblidar queden enterrades sota el conscient, però viuen sota la superfície i es manifesten en els nostres sentiments i activitats. Apareixen en els somnis i en els projectes que fem i segueixen formant part de les nostres vides.
El perdó comporta donar amor. És una manera de dir: «Vaig a prescindir de les teves dolentes accions, no vaig a amargar-me i vaig a seguir volent-te de totes maneres». Em va dir un amic, quan li vaig demanar perdó per una cosa de feia molt temps, per una injustícia en la qual veia que jo també vaig fallar: “t’adones que acabes de canviar la història?” Em va fer pensar, és com un tornar a escriure allò d'una forma millor. Recordem que el perdó no només ha de donar-se en la relació amb els altres sinó també en la relació amb un mateix. A més, “a perdonar només se n’aprèn en la vida quan al mateix temps també nosaltres hem necessitat que ens perdonin molt” (Jacinto Benavente). Encara sort que “Déu em perdonarà, és el seu ofici” (Heinrich Heine).
Llucià Pou Sabaté

diumenge, 8 de març de 2009

LA FORTUNA DELS MAJORS DE 50



Plata en els cabells. Or a les dents. Pedres als ronyons. Sucre en la sang. Plom en els peus. Ferro a les articulacions. I una font inesgotable de Gas Natural. Mai havia pensat que als 50 es pogués arribar a tenir tanta riquesa!!!!!

De vegades però, recordant entremaliadures de la nostra joventut, ens tornem juganers i fem alguna o altra ximpleria, de ben segur que els qui surten en aquest vídeo no estaven gaire filis, perquè no en van sortir gaire ben parats.
video

dissabte, 7 de març de 2009

Dia internacional de les dones



El Govern va commemorar, dimarts al Palau de la Generalitat, l'acte central del Dia Internacional de les Dones. Aquest cap de setmana, la commemoració continua amb diversos actes al territori. Dissabte, els delegats del Govern a Lleida i Girona presidiran l'acte commemoratiu del Dia Internacional de les Dones a les Borges Blanques i a Torroella de Montgrí respectivament. També dissabte, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Marta Selva, inaugurarà a Vilassar de Mar l'exposició "Mans amb història", de fotografies de mans de dones treballadores.
Jo també mi vull afegir en aquesta diada i he preparat un vídeo en què sant Josepmaria per a celebrar el 14 de febrer, dia en què el Fundador va comprendre amb claredat definitiva que l’Opus Dei era un camí per a tots.
"Que en el teu ambient, en la teva feina, en la teva família, al lloc on fas la teva vida, en el lloc on et diverteixes, siguis fort, agradable i cristià".


video

Vídeo testimoni.

‘Anna Sánchez-Ostiz’ és arquitecte i mare de família. En aquest vídeo testimoni, explica la manera com procura compatibilitzar el temps dedicat a la família amb el seu treball professional


divendres, 6 de març de 2009

Molts nens se senten sols


Molt sovint, i de manera especial quan fullegem la premsa, ens posem les mans al cap, i ens esgarrifem del què està succeint avui dia.
Hem oblidat l’educació...? On hem deixat la formació...?
I és que molts pares es desentenen de la seva principal obligació.
Una enquesta sobre la infància presentada recentment a Madrid revela que el 27% dels nens espanyols senten solitud en les seves llars.
Els més de 15.000 enquestats van ser nens espanyols entre els 6 i 14 anys d'edat. Pel que fa a la relació familiar, el 17% dels nens estan sols tota la tarda; un 20% no tenen al seu pare a l'hora per a sopar, i un 3% no té a cap dels seus progenitors per a sopar.
A més, 150.000 nens entre 6 i 14 anys pateixen incomunicació extrema a casa, segons aquesta enquesta.
L'estudi presentat a Espanya apunta que 580.000 nens veuen la televisió tota la tarda, durant tots els dies.

dijous, 5 de març de 2009

Fa una setmana que va començar la Quaresma



“En el temps de Quaresma cal escoltar atentament la Paraula de Déu i fer una oració més intensa, que ens mogui a la conversió i a l’amor, i estimar més a Déu i als germans, en especial aquells més pobres i necessitats”.

Aquesta ha estat la reflexió de Benet XVI el passat
dimecres de cendra.
Per tal de conformar la nostra vida amb Crist, l'Església ens recorda les tres obres penitencials que venen ja de l’Antic Testament i que, amb l’evangeli, prenen un nou valor: la pregària, el dejuni i l’almoina.


dimecres, 4 de març de 2009

Idees originals



Qui pot somiar atrapar la lluna? Qui pot capturar el vent? Els nens

Us convido a gaudir d’aquest vídeo, tot i que ha estat tret d’un anunci, ens porta una lliçó.

dimarts, 3 de març de 2009

El sexe té un preu (primera part)


‘Pam Stenzel’ es dedica a donar conferències a nivell mundial sobre l'abstinència.
En aquestes xerrades combina la seva història personal amb pròpies experiències, per tal de proporcionar teràpies a joves sobre embarassos no desitjats.

Pam, fa una forta crítica a l'activitat sexual fora del matrimoni.

En les seves intervencions, no exemptes d'humor, anima als joves a acceptar els beneficis de l'abstinència.

Per tal que no ho trobeu massa pesat, durant les properes setmanes, enviaré altres parts de la conferència gravada en vídeo. (Aquesta és la primera, i té una durada de 10’ 14”)

diumenge, 1 de març de 2009

Terra sagrada

Reprodueixo un article que acabo de rebre i que parla del següent; en un món ple d'incomunicació, l'amistat trenca la solitud i transforma l'espai on vivim en terra sagrada...






En la terra tot està marcat amb la seva data de caducitat, tot té un fi. I el nostre desig instintiu de viure per a sempre reclama quelcom més allà del visible. "L’home no pot viure sense agenollar-se, diu Dostoievski... si rebutja a Déu, s’agenolla davant un ídol de fusta, d’or o simplement imaginari... tots aquests són idòlatres, no ateus; idòlatres és el nom que els hi quadra més". Per això, de vegades, ens trobem amb l'infern de Dante: "enmig del camí de la meva vida, em trobo en un bosc de foscor". És l’experiència alhora terrible i gojosa de trobar-se sol, sol davant el món, sol davant Déu. Són com Tres etapes en la vida espiritual. Un procés de recerca on H. Nowen parla d’aquest camí interior, i diu: "Enmig de la vida turbulenta, sovint caòtica, se’ns exigeix, en una primera etapa, calar, amb honradesa i labor, en aquest nostre ésser íntim. Al mateix temps, amb enorme cura, en el nostre proïsme i, amb una oració cada vegada més profunda, en Déu". La societat contemporània en la qual ens trobem sent agudament en les seves carns la solitud amarga. La gent parla, però no de les seves coses íntimes, està incomunicada. Cau en les formes d’evasió de la realitat, en la intimitat exposada i a la venda en els llocs dels xarlatans.

Avui necessitem obertura, poder dir a l’altra persona: "M’agradaria veure’t", usar el llenguatge senzill de demanar ajuda, de parlar, desvetllar el desig d’estar prop d’un amic i de ser receptius, i guarir les ferides de la solitud. Necessitem solitud, però solitud creativa i fecunda, diàleg interior, la pau amb nosaltres mateixos. De vegades ens trobem que una persona excepcional ens diu: "No corris. Queda’t tranquil i en silenci. Escolta atentament la teva pròpia lluita. La resposta a la teva pregunta està amagada en el teu propi cor". Recordo quan vivia jo a Roma que un captaire al veure’m córrer pels carrers em va dir: "per què vas tan de pressa? No fa falta córrer... Pren-te la vida amb més calma!" De vegades costa entrar en la nostra veritat interior, i ens dol enfrontar-nos a nosaltres mateixos. Truquem per telèfon, per parlar d’aquella experiència o d’aquella correcció que ens han fet, i que no acceptem; d’un consell que ens han donat, que ens exigeix, i ens surt el banalitzar allò, al parlar-lo amb altra persona, posar-li un to de veu que li tregui ferro a allò, alleugerir-ho amb la comprensió de l’amic... no cal córrer –aquestes ànsies de dir-ho per telèfon, immediatament!...-, és créixer pensar allò en soledat. A més, com Thomas Merton escrivia en el seu diari: "en la profunda solitud és on he trobat el sentit profund de l’amor que els dec als meus germans. Quan més solitari estic, més els estimo. Es tracta de l’afecte pur i del respecte per la solitud dels altres". Podem dir: gràcies, Senyor, perquè sóc un home més entre els homes, participo en la gloriosa destinació de la raça humana, de les seves grandeses i les seves grans burrades.

La solitud del cor i la intimitat de l’amistat donen solidesa al caràcter, maduresa. Sense dependències ni sentimentalisme, es viu millor el misteri de l’amor que crea un espai lliure on convertir la solitud angoixant en vides compartides. Es viu el respecte mutu. Contava Nowen d’un amic que el va visitar dient: "en aquest moment no tinc problemes, cap pregunta que fer. No necessito consell ni cap orientació. Senzillament vull passar una estona de xerrada distesa amb tu". El va atendre amb franquesa: "vam seure, vam quedar callats, mentre escoltàvem sorolls exteriors del carrer enmig d’un silenci càlid i ple de vibracions, amb mirades i somriures que allunyaven restes de pors i sospites, després ell va dir: 'dóna gust estar aquí'. I jo li vaig comentar: 'sí, és meravellós trobar-nos i estar junts de nou'. I després, vam seguir en silenci durant una bona estona. I a mesura que els vincles de la pau s’anaven fent més forts entre els dos, ell va dir amb un to insegur: 'Quan et miro, és com si estigués en presència de Crist'. No em sentia estranyat, sorprès, obligat a protestar. Em vaig limitar a respondre-li: 'i és el Crist que hi ha en tu que reconeix al Crist que hi ha en mi'. ‘Sí -va continuar-. Ell està enmig de nosaltres’, -i després va dir unes paraules, que van penetrar en la meva ànima, i que han estat les més importants que a mi se m’han dit mai i que han contribuït a sanar les meves ferides durant anys-: 'D’ara endavant, vagis on vagis, i vagi on vagi, tota la terra que ens separi serà terra sagrada'. Quan em va acomiadar, vaig sentir que m’havia revelat el que realment significa la paraula comunitat". En moltes ocasions sentim que la presència dels altres ens porta més alt.

Ja no importa tenir la presència de les persones, perquè la duem amb nosaltres, en una imatge que ens duu més enllà de les mateixes persones a les que estimem: "quan t’allunyis del teu amic, no ho lamentis. Perquè el que estimes més en ell pot fer-se molt més evident, brillant en la seva absència, el mateix que la muntanya per a l’escalador és més visible des de la plana" (The Prophet). Hi ha una unió misteriosa entre les persones que crea un espai per a la presència del Senyor: "on estigueu dos o tres de vosaltres reunits en el meu nom, allà estic Jo", en un espai espiritual de comunió, terra sagrada.

Llucià Pou Sabaté