Excursió al Carlit. Agost 2013

El passat 20 d’agost vam fer una excursió molt original: pujar al Carlit. Alguns pensareu que faig broma i, què  la fa ‘original’? ja que en ple estiu pujar al Carlit no és cap cosa extraordinària, gairebé sembla una processó per la quantitat de persones que hi pugen.

Doncs no, no bromejo. L’excursió que explico a continuació és una mica més llarga, el desnivell més fort que el camí tradicional de les Bulloses, i també val a dir, que el tros final és una grimpada una mica exigent,  potser per aquests motius no es troba gairebé ningú fins arribar al cim. Però un cop dalt, renoi, quina satisfacció!

Aproximació:

Agafar la carretera N-20 en direcció Portè-Puymorens. Just a l’entrada de Portè desviar-se a la dreta en direcció als Llacs –un rètol ho anuncia a l'entrada-, seguir aquesta carretera fins el final.

Excursió:

Sortida de l'aparcament vora el llac Passet al final de la carretera, on pujaven les vagonetes per la construcció de la presa del Lanòs. Agafar el camí de pujada dels enginyés (cantó baga) en direcció Font Viva. Arribats a una cabana de pastors que han fet nova -no n’hi ha d’altre en tot el camí, i substitueix una antiga barraca de pedra mig enrunada -, aquí s’ha de parar atenció perquè al cap d’uns 50 m es troba una cruïlla -que no es veu gaire- i s’ha d’agafar un corriol a mà dreta en direcció oest, és un camí poc marcat doncs en prou feines hi transita ningú. Cal estar atents, de tant en tant hi ha alguna fita, però fet i fet s’ha d’intuir. Quan la forta pujada comença declinar cal fixar el rumb i seguir direcció sud fins el fons de la vall i pujar el Coll Roig. Val a dir que la pujada és dura. Arribats a Coll Roig paga la pena entretenir-se una estona contemplant unes vistes panoràmiques. No cal dir-ho gaire alt, perquè els esbufecs t’hi obliguen i recrear-se una estona contemplant el panorama s’agraeix.  Continuar per la carena del Puig Roig Oriental, Solana Carnissera, Coll dels Andorrans i finalment una grimpada bastant exigent per pujar el cim del Carlit.

La baixada la vam fer pel cantó nord en direcció a l’estany Foradat i Lanòs, per continuar després pel camí de la solana –ponent- seguint les marques vermelles i blanques de gran recorregut, per deixar-les tan bon punt tinguem el llac de Font Viva ben bé a sota nostre, llavors baixar per una drecera ben marcada fins l’estany –el camí és molt evident i no té pèrdua-,  tot seguit un viarany al costat del rierol per on desguassa l’aigua del llac ens portà just a l’aparcament on havíem deixat els cotxes. Una volta circular, molt original, amb bastant desnivell i potser per això t’assegures no trobar ningú fins arribar al cim del Carlit. La baixada pel Lanòs i Font Viva tampoc és massa sovintejada. Potser per això és tan desconeguda.