Ascensió al bonic i altiu Roc Blanc (2.544 m), cim amb unes visites impressionants de 360º dels Pirineus. Entre elles podem destacar els Perics i la Dent d’Orlu. A peu de cim podrem gaudir del llac de Laurenti.
El cim es troba en una de les regions mes boniques del ‘Pirineu Ariegois’ perdut en la regió de Donesà en un escenari molt alpí.
El Donesà és una comarca occitana, al llenguadoc, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l’Aude, riu que separa del País de Salt. Forma part del departament de l’Arièja.
A garbí (se), termenejant amb la reserva d’Orlú i la Vall de la Galba, s’hi alcen un grapat de cims d’escassa alçària, però de caràcter agrest: Pla Bernat, de la Tribuna, Baxouillade, Recantons, Roc Blanc.
El Donesà ens va acollir amb el seu espectacular paisatge
d’estanys, boscos atlàntics de fagedes i avetoses i cims alpins, i ens
proporcionà la felicitat de caminar
pels seus senders. Poc conegut i tant a prop, país de barretina i porró, de parla catalana i occitana ens uneix un
passat comú amb aquesta comarca veïna de la Cerdanya i el Capcir. Una meravella
pels sentits caminar dins els seus boscos humits, entre estanys maragdes i cims
altius.
L’ascensió al Roc Blanc és fàcil, però cal tenir en compte que en aquesta zona la neu hi és present fins ben entrat l’estiu i això pot augmentar el nivell de dificultat.
Es passa per l’estany de Laurenti, que és un paratge molt visitat per excursionistes i pescadors, un lloc idíl·lic.
El fet d’estar a una hora de camí del lloc on es pot deixar el cotxe fa que sobretot els caps de setmana sigui molt concorregut. A la riba del llac es permet l’acampada. Aquesta circumstància cal tenir-la en compte si hom vol fer l’excursió en dues etapes o si vol encadenar diversos cims de la zona.
Per definir la contrada, manllevem les paraules de l’autor d’un dels reportatges que podem trobar a la ressenya:
"Aquest indret permet fondre les targetes de memòria de les càmeres, ja que t’ho miris d’on t’ho miris, trobes aquella imatge de postal" o be " sabia d’ella pel que altres companys m’havien explicat, però al veure-la ‘in situ’ qualsevol elogi queda curt"
Sortida/Arribada:
Des de Montlluís, s’agafa la carretera cap a Formigueres (D-118) i Quérigut (D-16), a l’entrada de La Pla, cal seguir 100 metres cap a Mijanès, una carretera asfaltada a l’esquerra (últimament bastant deteriorada, hi ha trossos amb molts sotracs), durant uns 9 kilòmetres ens porta fins al refugi lliure Laurenti
Ruta
Refugi Laurenti (0:00 , 1.636 m) – Llac Laurenti (1:00 , 1.940 m) – Coll Laurenti (2:40 , 2.400 m) - Roc Blanc (03:10 , 2.544 m) - Coll Laurenti (3:30 , 2.400 m) – Llac Laurenti (5:00 , 1.940 m) – Refugi Laurenti (6:00 , 1.636 m).
Recorregut
Vam començar la ruta per un camí molt pedregós, amb una forta pujada per dins un bonic bosc de pi, fins al llac Laurenti, impressionants vistes, davant nostre l’estany, a l’esquerra la cresta de Laurenti amb el Pic de la Tribuna (2.499 m), al davant el Pic de Baxouillade (2.546 m) i a la dreta destaca l’imponent Roc Blanc (2.544 m). Vam flanquejar el llac per la dreta, el camí va pujant sempre deixant a la nostra dreta el cim del Roc Blanc, a la cota 2.250, un petit llac, fa girar el camí cap el nord, davant nostre el col de Laurenti (2.400 m) que el vam pujar per una forta pendent, arribats al coll una senyal ens indicà que al altre costat hi ha la Reserva National de fauna d’Orlú. Vam girar a la dreta per seguir enfilant-nos fins el cim, els últims metres ens tocà grimpar una mica per uns blocs de granit, per assolir el punt més alt (2.544 m) i poder gaudir de les vistes. La baixada la varem fer pel mateix lloc, per arribar al llac Laurenti en paral·lel a l’aigua que baixa pel rec Laurenti, arribats al llac el vam flanquejar per la dreta, així li vam donar tota la volta. A l’estiu hi ha qui aprofita per donar-se un bany i fer un petit descans en un dels prats d’herba fresca que l’envolten.
Finalment vam enfilar el camí fins al lloc de sortida pel mateix camí de pujada. De tornada vam fer una parada a Formigueres per comentar i celebrar el final d’una gratificant sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada