Ahir cap al tard, la premsa va donar la notícia de l’òbit d’Eluana, la noia, que va morir de fam i de set a Itàlia, perquè es van negar a donar-li menjar en nom de la compassió, la dignitat i no sé quantes coses més.
El fet era que Eluana no rebia tractament mèdic per a seguir vivint.
A pesar de la teranyina d'eufemismes amb els quals ens havien marejat aquests dies, la veritat és que només s'alimentava i s'hidratava (menjava i bevia), i les monges que la van atendre durant els últims anys estaven disposades a cuidar-la fins al final sense cobrar un cèntim.
Però no les van deixar.
Quina responsabilitat tant gran pesarà sobre els qui la van matar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada