Després d’uns dies en què no he pogut editar cap article en el bloc per problemes amb el meu ADSL i que encara no han estat del tot resolts, he decidit tirar endavant per veure què passa, ho faig amb un tema de prou actualitat, però que gairebé sempre s’hi acostuma a passar de puntetes.
Periòdicament es desenvolupen campanyes pro eutanàsia que, orquestrades en diferents diaris de més tirada a cada país, atien, a cop de presentar casos límit, aferrissadament explotats de forma “mediàtica” que molt bé podríem dir, mantenen el seu propi “corredor de la mort”, i pel qual van desfilant alguns malalts que desitgen morir i algun que altre, sense desitjar-ho, ja hi ha qui se n’ocupa de decidir-ho.
Alguns, són persones que no troben sentit a seguir vivint, per ser invàlids, ancorats a una cadira de rodes, prostrats en un llit o pateixen una malaltia que s’anirà agreujant sense esperança.
No sempre són malalts terminals. Tots recordem ‘Ramón Sampedro’, tetraplègic espanyol que durant una pila d’anys va enarborar la bandera del dret a morir, no estava pas en pitjors condicions que molts d'altres tetraplègics que van optar viure dignament la seva discapacitat.
El fi que se’n vol treure, és l’exemple que s’hi vol donar a la seva mort, i cal destacar que, fets tan tràgics com excepcionals, serveixin de palanca per a legalitzar l’eutanàsia.
Un cop el malalt entra en el “corredor de la mort”, és sotmès a un ben estudiat protocol "mediàtic"; que si la història clínica, entrevistes a manta, reportatges a vessar –aquí juguen un paper clau les declaracions de l’Associació pro dret a Morir amb Dignitat, que acut sol·lícita a la capçalera del malalt, i també, val a dir, cobra uns redits propagandístics importants- per esbombar els fets a so de bombo i platerets etc., seguint un reguitzell de preguntes intencionades dirigides a les autoritats sanitàries per veure ¿què s’està fent amb tot aquesta qüestió?
Articles d’opinió per a reivindicar la legalització de l’eutanàsia.
I no falta un reportatge final quan el malalt aconsegueix per fi “una mà amiga” que li faciliti la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada