Viatjava avui en tren cap a Barcelona quan en una de les parades ha pujat un noi amb la caputxa posada i aires d’haver perdut la nit, el tren anava mig buit, i s’ha assegut en un seient posant els peus sobre el del davant.
Un passatger li ha cridat l’atenció i s’hi ha dirigit educadament, fent-li veure que empastifava el seient, i li ha demanat tragués el peus doncs altres persones s’embrutarien al seure.
El noi ha contestat immediatament de males formes, enutjat i fora de to, jo crec perquè el sentís tothom, no m’insultis!, aquest home m’insulta! Repetia cada cop més fort, com buscant l’altercat...
Tots els del voltant, que havíem seguit la conversa, l’hem increpat dient-li, no te n’adones que estàs obrant malament i a sobre, encara et sents ofès?
El noi, en comptes de callar i rectificar, s’ha anat envalentint, cridant cada vegada més fort , no us acosteu, doncs feu pudor!
A la parada següent gairebé tothom ha baixat del vagó, i aquest noi ha quedat com si res, escarxofat en el seu seient, com un paó, tot sol, gallejant amb les seves plomes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada