El dia va aparèixer clar, el cel es va vestir de blau i les campanes de la Basílica de Montserrat amb un so grandiós i solemne ens havien despertat.
A nosaltres poc ens va importar això. Ni si anaven sobre l'horari. Ni si estaria tot bé. No ens preocupava res, teníem un sol pensament: ens casaven.
Ens casaven per el bo i per a allò que no ho és tant, per compartir una vida amb les seves alegries i amb les seves limitacions.
Ens casaven per formar una família i pensaven en aquests fills que encara no teníem.
Arribat el moment, preguntats cadascun com obliga el ritual, vam respondre que si.
Aquell matí primaveral. Ens hagués agradat celebrar el nostre casament durant el mes de maig, volíem posar la Mare de Déu en tot i per tot, però no va ser possible i varem triar la data més propera. El nostre matrimoni va ser l’u de juny.
Començava aquí la nostra història...
Avui, tancant els ulls, encara podem escoltar dins el nostre cor aquella Salve que ens va dedicar l’Escolania de Montserrat quan ens va envoltar al acabar la cerimònia com un embolcall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada