Una setmana després de l’Assumpció, l'Església torna a mirar al Cel, on Maria hi va pujar amb Cos i Ànima, i ens recorda que és Reina i Senyora, que ha estat coronada per Déu amb corona d'estrelles per ser Mare del Rei, Esposa del Rei i Filla predilecta del Rei.
En escriure aquestes paraules, el dit se'm va a la tecla de les majúscules: Reina, Cel, Senyora, Maria, Mare, Esposa, Filla...
El Catecisme de l'Església ho diu amb aquestes paraules: "Finalment, la Verge Immaculada, preservada lliure de tota taca de pecat original, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser portada a la glòria del cel i elevada al tron pel Senyor com a Reina de l'Univers, per ser conformada més plenament al seu Fill, Senyor dels Senyors i vencedor del pecat i de la mort"
En les lletanies de Sant Rosari recordem cada dia que és Reina dels àngels, dels patriarques, dels profetes, dels apòstols, dels màrtirs, de les verges, de tots els sants... És també la nostra Reina i Senyora!
A Ella acudim cada dia, demanant la seva protecció i, molts cristians els dissabtes li canten o resen amb devoció aquesta antiquíssima oració; Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia, vida, dolcesa, esperança nostra...
Avui voldria tirar-li floretes a la meva Reina, però aquesta floreta, per definició, hauria de ser una gran exageració, i no sé com podria exagerar encara més parlant de la Verge. Ni tan sols la paraula "Reina" em sembla prou adequada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada