Durant aquest mes d’agost, un dels meus fills exerceix tasques pastorals a la Cerdanya.
Acostuma tenir una agenda molt atapeïda; Misses, recessos, confessions, xerrades etc., és que no para, i gairebé no disposa del més petit esbarjo.
Divendres és l’únic dia que té la tarda lliure; tot i que el temps no pintava gens clar, les informacions dels meteoròlegs coincidien unànimes que el temps empitjoraria, varen decidir, junt amb una colla de joves, seguir l’excursió programada.
Tanmateix, el matí encara es va aguantar i les ullades de sol sovintejaven, però renoi, després de dinar es va anar enfosquin, i un quants trons precedits per espectaculars llampecs, anunciaven que la pluja era ben a prop i, corre-cuita, cames ajudeu-me, varen tornar enrere.
Encara no havien tingut temps d’aixoplugar-se, ja tenien la pluja a sobre acompanyada de calamarsa.
Un antic i mig enrunat orri els va salvar de la forta patacada d’aigua que va caure en aquell indret, fins i tot, varen poder encendre un bon foc que -de moment-, va servir per refer-se una mica i eixugar la roba.
Finalment, veient que no escampava, varen decidir seguir camí avall amb la pluja a l’esquena fins arribar on havien deixat el cotxe.
Avui quan m’ho explicava en clau d’humor, feia referència aquest ensurt.
De totes maneres, van arribar sans i estalvis però això sí, ben xops i, encara que avui tot eren rialles, no m’estranyaria gens que d’aquí un parell de dies els surti un bon refredat.
A aquests inconscients herois els dedico aquest vídeo sobre la pluja.
Acostuma tenir una agenda molt atapeïda; Misses, recessos, confessions, xerrades etc., és que no para, i gairebé no disposa del més petit esbarjo.
Divendres és l’únic dia que té la tarda lliure; tot i que el temps no pintava gens clar, les informacions dels meteoròlegs coincidien unànimes que el temps empitjoraria, varen decidir, junt amb una colla de joves, seguir l’excursió programada.
Tanmateix, el matí encara es va aguantar i les ullades de sol sovintejaven, però renoi, després de dinar es va anar enfosquin, i un quants trons precedits per espectaculars llampecs, anunciaven que la pluja era ben a prop i, corre-cuita, cames ajudeu-me, varen tornar enrere.
Encara no havien tingut temps d’aixoplugar-se, ja tenien la pluja a sobre acompanyada de calamarsa.
Un antic i mig enrunat orri els va salvar de la forta patacada d’aigua que va caure en aquell indret, fins i tot, varen poder encendre un bon foc que -de moment-, va servir per refer-se una mica i eixugar la roba.
Finalment, veient que no escampava, varen decidir seguir camí avall amb la pluja a l’esquena fins arribar on havien deixat el cotxe.
Avui quan m’ho explicava en clau d’humor, feia referència aquest ensurt.
De totes maneres, van arribar sans i estalvis però això sí, ben xops i, encara que avui tot eren rialles, no m’estranyaria gens que d’aquí un parell de dies els surti un bon refredat.
A aquests inconscients herois els dedico aquest vídeo sobre la pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada