Explicava un mossèn que a la Missa avançada de la vigília de Nadal, durant el sermó, va baixar de la trona i es va dirigir a un grup de nens i nenes asseguts als primers bancs: Sabeu qui ve aquesta nit? Un dels nens, molt neguitós, va aixecar la mà dient amb veu d’espinguet, jo, jo. Vegem què diu aquest noi, contestà el capellà.
Immediatament el noi s’acostà al micròfon i sense pensar-s’ho gaire digué:
El Pare Noel!
Ja veieu, quan els homes volem fabricar el Nadal, el resultat que generem se’n diu Pare Noel: vet aquí el nostre màxim assoliment... Una pena!
Ens hem parat mai a pensar: Quina imatge transmetem?
Quan s’acosten aquestes festes ens entra la pressa, va, va correm, correm; compres, trucades, felicitacions nadalenques, neteja de la casa perquè estigui ben presentable per acollir la família, l’arbre, el pessebre, l’estel, els detalls d’última hora… El telèfon que no para de sonar i, tantes i tantes coses que queden per fer…
Tots aquests preparatius estan molt bé, però compte! No acabem pensant que Nadal el fem nosaltres, i acabi sent un repte a la nostra capacitat d’organització o com una simple qüestió de ‘protocol familiar’.
Molts parlen dels 'bons sentiments' que desperta Nadal, del bonic que és passar-ho en família, amb alegria i esperit de festa, però pocs ho fan amb un per què.
És per a nosaltres alguna cosa més que 'màgia', regals i torró?
Sovint el nostre Nadal queda reduït a una trobada familiar i un regals que ‘ caga el tió’ o els trobem penjats en un arbre.
Això ben mirat ja és molt, però no és Nadal, més aviat en podríem dir és una obra humana. Molt bonica i tendra, de ben segur que sí, però humana.
Nadal és obra de Déu!
Tanmateix, el que podríem fer aquests dies: a més de preparar les coses, hem de dedicar unes estones a mirar el Nen Jesús, el Déu fet home, Deu és aquí.
Cada Nadal ha de ser per a nosaltres un nou encontre especial amb Jesús, deixar que la seva llum i la seva gràcia entrin fins el fons de la nostra ànima.
Aturem-nos davant de l’Infant, de Maria i Josep, contemplem el Fill de Déu revestit amb la nostra carn.
«No importa el que fas -va dir Joan Pau II- sinó el que ets». L'important és que siguem homes de fe i oració.
No tinguem por, desconnectem el mòbil, apaguem el televisor, i asseient-nos davant del pessebre. Allà podem resar, amb la nostre família, per exemple el Sant Rosari, o llegir alguns passatges de l'evangeli... després, ja amb l'ànima en pau, a moure’ns una altra vegada!
Però ja no serà per preparar el nostre Nadal; serà per preparar-nos a rebre el Nadal de Maria.
No oblidem; nosaltres ja hem fet prou; ara li toca a Déu.
Si no el deixem obrar, no hi ha Nadal
Sovint el nostre Nadal queda reduït a una trobada familiar i un regals que ‘ caga el tió’ o els trobem penjats en un arbre.
Això ben mirat ja és molt, però no és Nadal, més aviat en podríem dir és una obra humana. Molt bonica i tendra, de ben segur que sí, però humana.
Nadal és obra de Déu!
Tanmateix, el que podríem fer aquests dies: a més de preparar les coses, hem de dedicar unes estones a mirar el Nen Jesús, el Déu fet home, Deu és aquí.
Cada Nadal ha de ser per a nosaltres un nou encontre especial amb Jesús, deixar que la seva llum i la seva gràcia entrin fins el fons de la nostra ànima.
Aturem-nos davant de l’Infant, de Maria i Josep, contemplem el Fill de Déu revestit amb la nostra carn.
«No importa el que fas -va dir Joan Pau II- sinó el que ets». L'important és que siguem homes de fe i oració.
No tinguem por, desconnectem el mòbil, apaguem el televisor, i asseient-nos davant del pessebre. Allà podem resar, amb la nostre família, per exemple el Sant Rosari, o llegir alguns passatges de l'evangeli... després, ja amb l'ànima en pau, a moure’ns una altra vegada!
Però ja no serà per preparar el nostre Nadal; serà per preparar-nos a rebre el Nadal de Maria.
No oblidem; nosaltres ja hem fet prou; ara li toca a Déu.
Si no el deixem obrar, no hi ha Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada