Testimoni

.

‘Maylis’ restaura obres d'art. Viu el celibat apostòlic, és a dir, el lliurament absolut a Déu que li permet estar disponible per orientar altres persones en la recerca de la santedat.

Mare de Déu de la Salut de Vailankanni

Des del segle XVI, han succeït en aquest lloc una sèrie de miracles i aparicions marianes a diferents persones.

Vailankanni, coneguda també com "Lourdes d'Orient" està situat a la costa del Golf de Bengala, al sud de l'Índia, i deu gran part de la seva fama a la Mare de Déu de la Salut.

La ciutat de Vailankanni, a l'estat Tàmil de Nadu, acull milers de pelegrins que tots els anys acuden a venerar la Verge Maria. Com en altres santuaris, la Mare de Déu reuneix els seus fills en aquesta basílica, on es pot participar de la litúrgia i els sagraments en llengua anglesa i hindú, a més d'altres llengües locals, com tàmil, marathi, malayalam, telugu i kannada.

Abraçar la vida

La campanya 'Abraçar la vida' promou l'ús del cinturó de seguretat d'una manera totalment diferent. No utilitza escenes d'accidents de tràfic, ni estadístiques, ni fotos sagnants, sinó que apel•la al valor de la família.

L’espot no utilitza paraules, la qual cosa ho fa apropiat per audiències dels cinc continents.

La campanya és de la ‘Sussex Safer Road Partnership’, organització per a la seguretat viària de ‘Sussex’ (Regne Unit).

On és l’autoritat

L'informe del Fiscal General de l'Estat, degudament destriat, produeix calfreds. Des de fa 4 anys, més o menys des que va arribar ‘ZP’ a la Moncloa, la taxa de criminalitat, maltractament de pares, falta d'autoritat, fanfarronades, delinqüents que gallardegen, estafes, comissions, suborns, mal exemple de polítics, ofereixen un panorama desolador.

A tots ens preocupa l'economia, però és molt més important recuperar el rumb dels valors, de l'educació. Aquest govern no sap el que és sostenible, i per acabar-ho d’adobar, s’inventa un joc de paraules sobre ‘sostenibilitat’, però la situació és insostenible.

El problema és la nova enginyeria social : família trencada, unió matrimonial de gais, abús d'embrions, llei d'avortament i educació per a la ciutadania. Encara sort que dins la societat comença sorgir espontàniament un moviment ciutadà no polític ni religiós que s'hi oposa.

Projecció d’un vídeo sobre la façana de la Facultat de Comunicació de Navarra

La façana de l'edifici de Ciències Socials de la Universitat de Navarra es va transformar durant escassos cinc minuts en una pantalla per projectar un vídeo musical, donant pas al primer 'lipdub' (doblatge de llavis) d’aquest centre formatiu en què 350 estudiants, professors i personal no docent van gravar el Dia del Patró.

D'aquesta manera i movent-se al ritme de "Rama lama ding dong", melodia del grup nord-americà ‘The Edsels’ que va ser l’escollida per realitzar el vídeo, els actors van mostrar el seu millor somriure davant de la càmera.

Enmig de coreografies més o menys preparades, salts, malabarismes, i jocs de cintes, entre altres interpretacions, els protagonistes van mostrar, "de manera diferent", l'interior de l'edifici on cursen els estudis que els convertiran en futurs llicenciats.

La projecció del vídeo, d'uns quatre minuts i mig, desencadenà els aplaudiments dels presents, i pel que es veu s’ho van passar d’allò més bé

Vídeo dels preparatius

La Secretària General de l’Acció Social en la qual col•laboro, m’ha fet arribar aquests vídeos que li havia enviat la seva filla –una noia amb molta empenta que estudia en aquesta Facultat -, a més, en va ser una de les promotores.

En el correu que m'ha fet arribar, es feia palès com se li omplia el cor i no hi cabia a la pell quan marcava els temps exactes que sortia la seva filla en el vídeo, sis cops com a mínim.

Evidentment, això no ho publicaré, ja que crec pertany a l'àmbit familiar.

Felicitats doncs i, moltes gràcies.

L’esport en el Vaticà

Els Jocs Olímpics d'hivern de Vancouver estan en tot el seu ple, i el Vaticà també hi és present en esperit. No han enviat atletes a competir, però el Papa Benet XVI ha enviat un missatge.

En aquest reportatge, veurem com l'ampli món dels esports és una àrea d'interès pastoral per a l'Església.

Història de la rata Skeeky

Aquesta rata es va fer famosa en un petit poble del sud de Califòrnia l'any 1990, perquè un artista volia realitzar una obra d'art per a una galeria local.

La seva obra consistiria a col•locar la rata Skeeky sobre el paviment, la taparia per sobre amb un llençol blanc i després deixaria caure des d'un tercer pis un bloc de ciment que donaria com a resultat l'"obra d'art".

Sens dubte l’idea va aixecar molta polseguera i va causar tal enrenou en la premsa, radio i TV locals que, el dia convingut per executar tan "creativa" expressió artística, s’hi van presentar més de 600 persones per salvar Skeeky.

El rosegador va ser finalment alliberat de la mort. Fins aquí la història de la rata.

Més de 3500 bebès -1 cada 26 segons -, només als Estats Units, són assassinats cada dia a través de l'avortament legal que no només mata a un innocent - l'ésser humà més vulnerable de tots -, el no nascut, sinó que a més, deixa empremtes inesborrables, físiques, emocionals i espirituals a la mare de la criatura amb els efectes subseqüents en tot el teixit social. 3500 bebès que no tenen la sort de la rata Skeeky.

De la web 'Priests for life'

Anecdotari del Raval

Rosarito….

El dia que la vaig visitar estava bastant decaiguda, segurament degut al seu precari estat de salut.

Recordava quan l’havia visitat anys enrere, entre altres coses, m’havia explicat la devoció que tenia a la Mare de Déu de les Angusties –val a dir que va néixer i es va criar a Andalusia -.

Per girar full i animar-la una mica, li vaig parlar de les tradicions de la seva terra, recordant, la devoció que tenia a la Verge.

Renoi, només va faltar apuntar el misto, i oli en el llum, tot seguit va semblar un altra, fins i tot d’aspecte.

A la bona de Déu, es va ben esbravar –de ben segur li convenia -, i em va contar fil per randa tots els seus records.

Enguany ja no podia fer les llargues passejades que acostumava fer per prescripció mèdica per millorar la circulació, havia escurçat els passejos i aprofitava quan anava al menjador social situat, al darrera el convent dels Àngels per allargar una mica el recorregut, i fer una entrada a l’església de Montalegre.

Un cop dins, un dia per altre, resava el rosari i s’estava una bona estona asseguda mirant la imatge de sant Josepmaria. Li vaig preguntar, què li diu? i contestà res, me’l miro i prou.

Moltes vegades entra amoïnada, carregada de dolors i es queda al seu davant, mirant-se’l, em va explicar que en sortia nova. És com una teràpia, fins i tot, li treu les cabòries del damunt i, més d’un cop, assegura, li havia marxat l’estat depressiu.

Li vaig recomanar no deixar-ho, podia ésser una bona manera de fer salut, un ‘medicament d’us intern’ que calia no desaprofitar...

Com ja vaig anunciar quan vaig obrir aquesta nova finestra, les dades personals nom etc., no pertanyen al personatge real, per evitar qualsevol identificació.

Any Marià

Una de les coses que ens va inculcar sant Josepmaria va ésser l’amor a la Mare de Déu.

Com podem estimar la Verge amb la mateixa tendresa que els nens?

A partir del diumenge passat, 14 de febrer, per celebrar el 80è aniversari del començament de la labor de l'Opus Dei amb les dones, varem començar a l'Obra un any dedicat a la Mare de Déu. Ho explica el nostre Prelat en aquesta carta dirigida a tots els fidels de la Prelatura.

Tant de bo serveixi per ensenyar i aprendre estimar més la Nostra Mare com la va estimar i va ensenyar estimar el Fundador de l'Opus Dei

Missatge de Quaresma

“La Justícia de Déu s’ha manifestat per la fe en Jesucrist”

És el tema escollit pel Sant Pare per la Quaresma d’aquest any.

A partir d'aquest text, el Sant Pare assegura que la injustícia del món «no té arrels exclusivament externes, sinó també té el seu origen en el cor humà, que és on s’allotja l'egoisme, veritable mal de la humanitat ».

És a dir, si l'home no es deslliura dels seus interessos personals, que moltes vegades estan per sobre dels interessos de tots, si no defuig l'egoisme, la justícia sempre serà una utopia que quedarà únicament en les boques i les ments dels nostres governants.

Per tant, la solució perquè l'ésser humà es vegi alliberat del seu pecat està en l'anunci i l’acolliment de Crist.

L'home ha d'actuar segons la justícia per al bé i el progrés social.

Aquí teniu, si el voleu llegir el:

Missatge del Sant Pare

Benet XVI

Per la Quaresma 2010

I tu què dius?

Crítiques, acusacions, preguntes... i respostes

Et deixo el vídeo "Opus Dei: i tu què dius? ", consisteix en un seguit d’entrevistes pel carrer, per saber què es diu de l'Opus Dei, i després, entrevistes a persones de l'Opus Dei o properes a l'Obra, que parlen de la seva experiència personal.

.

L'onada

Aquí en el camp de futbol fem l’onada, però mireu què fan aquests coreans. Gràcies D. Llucià per la tramesa del vídeo

Mozart a l’oficina

Una obra molt creativa i bona publicitat... Mozart a l'oficina

Ahir va ser sant Valentí patró dels enamorats

De sant Valentí se’n saben ben poques coses. Alguns diuen que aquesta celebració es deu a una operació de màrqueting, i la van introduir fa 50 anys uns grans magatzems per aprofitar i activar les vendes i fer-se regals.

Tampoc se sap a quin sant Valentí se li pot atribuir la festa, perquè de fet, sembla n’hi havien dos, de totes les maneres tots dos van morir màrtirs i van entregar la seva vida per amor.

Alguns promesos, amics o familiars es regalen roses, tant és així, que fins i tot, el color pretén expressar algun desig. Per exemple, la rosa vermella simbolitza amor, la blanca representa pau i la groga amistat.

Últimament s’està posant de moda, , bescanviar notes d’amor conegudes com “valentines”, amb símbols i formes de cor, enamorament sobtat etc, encara que el costum d’intercanvi de missatges virtuals, Internet s’emporta la palma.

Espero que no passi com l’acudit que m’han explicat fa poca estona, i fa referència a l’únic i veritable amor, diu així:

S'apropa una noia a una llibreria - papereria i pregunta:

- Té targetes que diguin "Per al meu amor únic i vertader"?

- Sí, senyoreta, en vol una?

- No, posi-me’n vuit...

Ja us podeu imaginar ...

Deixo les bromes a banda, i poso el vídeo que recorda sant Valentí

14 de febrer

En aquest vídeo, alguns testimonis de la secció femenina relaten la seva vocació a l'Opus Dei, aquesta crida de Déu que dóna un nou color a la realitat de cada dia

El 14 de febrer de 1943, fa avui 67 anys Sant Josepmaria va trobar la solució que buscava perquè hi hagués sacerdots en l'Opus Dei

Anecdotari del Raval

Al seu dia vaig visitar una tal Celestina, que havia treballat en un circ com a domadora d'elefants i orangutans, era d’origen portuguès, tenia més de setanta anys i estava molt xacrosa.

Just al entrar a casa seva, em vaig fixar que tenia un quadre de la Mare de Déu amb una espelma encesa al davant. Em va explicar que patia un càncer i li havien aplicat radioteràpia, però amb tanta intensitat, que havien cremat els tendons i gairebé no podia moure les mans. Li havien dit que tenien de fer un descans d’un mes per recuperar forces, abans de començar el tractament de quimioteràpia.

Per ajudar-la del tot, a més de la visita vaig parlar de resar, oferir sacrificis, i encomanar-se a la Verge per demanar la seva curació.

Abans d’acomiadar-me vaig demanar-li si em voldria fer un favor; immediatament sense escoltar més, em va contestar que ja hi podia comptar, el que fos em va repetir. Varem quedar que resaria per una intenció especial de Montalegre que convenia molt.

Seguidament i això em va impressionar, va reprendre el fil: d’aquí pocs dies em comencen el nou tractament de ‘quimio’; doncs des d’ara, totes les molèsties i dolors que això em provoqui, els ofeixo per aquesta intenció.

Haig d’afegir, que a partir de llavors, un sacerdot de Montalegre la va seguir tractant i atenent espiritualment, i fa pocs mesos em va informar que aquesta dona havia mort contenta i feliç, havent rebut tots els Sagraments.

Nova finestra

Abans d’obrir de bat a bat aquesta finestra m’ha semblat bé fer un petit incís.

Des que em vaig jubilar, dedico uns dies a la setmana a una acció social de l’església de Santa Maria de Montalegre, del carrer Valldonzella de Barcelona.

Som un grup de voluntaris. La meva feina consisteix en visitar famílies necessitades del barri del Raval que tenim assignades.

És una tasca que al començament sembla dura perquè veus mancances de tot tipus, però també, val a dir, és molt encoratjadora.

De vegades no saps qui en surt més beneficiat si les persones que visites o tu …

Aquesta setmana començaré un ‘post’ en el bloc que espero tingui continuïtat, el titularé ‘Anecdotari del Raval’, serà un recull d’anècdotes viscudes i confio sigui d'interès.

Només us demano quan entreu i llegiu les `anècdotes’, eleveu el cor a Déu i encomaneu aquesta tasca apostòlica.

Per descomptat els noms no seran reals, és l’únic que canviaré.

Sentència

Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa. Shaw és l'única persona que ha guanyat (1925) un Premi Nobel de literatura i també un Òscar al millor guió per My Fair Lady, basada en la seva obra Pigmalió.

"Els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint... i pels mateixos motius."

Quina capacitat de síntesi!!!

La Mare Teresa de tot en feia olla

Des de Granada el Dr. Llucià Pou m’envia aquest article on es veu com la Mare Teresa, aprofitava cada moment per treure profit del bo de cada persona, i per empènyer-la a fer el bé.

‘Hillary Clinton’ relata la seva trobada amb la Mare Teresa de Calcuta quan li va demanar ajuda per a un centre d'adopció com alternativa l'avortament.

05/02/2010 - RC

En l’'Esmorzar de Pregària' que va tenir lloc el primer dijous de febrer a Washington, després del president del Govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, va intervenir la secretària d'Estat del Govern d’’Obama’, ‘Hillary Clinton’.

La dona de l’expresident Clinton va recordar la participació en aquest mateix esdeveniment de la ‘Mare Teresa de Calcuta’.

Llavors, la monja li va proposar obrir a Washington una casa per acollir a nens, les mares dels quals estiguessin pensant a avortar.

Clinton va relatar amb humor el moment en el qual la Mare Teresa li va demanar parlar a soles, ja que imaginava que li anava a reprovar la seva postura davant l'avortament.

"Em va impressionar com era de petita i com de vigoroses eren les seves mans, i les sandàlies que duia al mes de febrer".

"Compartim la convicció que és preferible l'adopció que l'avortament",
em va dir.

Llavors, em va demanar crear juntes a Washington una casa d'adopció per aquests nens que estan destinats a ser avortats.

"Vaig sentir, va explicar Clinton, que m'havien donat una ordre des de d'alt, i vaig començar a treballar. Vam estar un temps i vam necessitar moltes aprovacions". Va ser, va afegir, en tot el procés, la "lobbysta més infatigable que he vist". Em va telefonar des de Vietnam, des de l'Índia, i finalment el moment de la inauguració fou el juny de1995".

‘Hillary Clinton’ va recordar el dia de la inauguració en la qual la Mare Teresa de Calcuta va gaudir "com un nen feliç".

Dos anys després, va concloure, vaig anar al seu funeral, on hi havia caps d'estat i de govern de tot el món".

Fer més proper el dolor dels que pateixen.

Avui festa de la Mare de Déu de Lourdes el Papa Benet XVI clausurarà amb un missa al Vaticà la Jornada Mundial del Malalt. Durant la celebració estaran presents les relíquies de Santa Bernardeta, vident de Lourdes.

Una Jornada en què vol animar a tots els que treballen en la sanitat a oferir un servei de qualitat als malalts, és a dir, respectar fins a l'últim moment la dignitat de persona que ells també tenen.

Els miracles de Lourdes

Un exemple de perdó

Fa uns dies vaig informar sobre La beatificació del doctor Samsó a la parròquia de la que en fou rector, Santa Maria de Mataró. És la primera que s’ha fet a Cataluña des de la Edat Mitjana.

Va ser assassinat l'1 de setembre de 1936 durant la persecució religiosa a Espanya.

El cardenal Lluís Martínez Sistach va destacar el missatge d'aquest catequista que va saber trobar la manera de transmetre la fe segons el context del seu temps.

En un món en què sovint predomina la revenja, l'Església proposa l'exemple de persones que amb la seva vida han personificat el perdó.

"En el cas del doctor Samsó, aquest missatge de perdó i reconciliació s'intensifica, ja que ell va lliurar cruentament la seva vida perdonant.
Crec també avui necessitem testimonis i exemples com el del rector de Santa María de Mataró per estimar-nos, per perdonar-nos i per fer més fraternal la convivència entre nosaltres."

Els Prínceps d'Astúries inauguren avui a Roncesvalles l'any ‘Xacobeo’

Els Prínceps d'Astúries presideixen avui a Roncesvalles (Navarra) l'acte institucional d'obertura de l'Any ‘Xacobeo’ 2010, a l’acte tenen previst assistir la ministra de Cultura i els presidents de les vuit comunitats autònomes per les quals transcorre el Camí de sant Jaume.

A la localitat de Jaca, tindrà lloc a la tarda un segon acte amb què es vol subratllar la importància de l'altre ramal del camí de sant Jaume, en aquest cas el camí aragonès.

A continuació poso un anunci del Xacobeo 2010. No està malament, però clar, tampoc no hauria passat res si, de passada, algú expliqués què vol dir "Xacobeo", per què aquest any és especial, etc.

Qualsevol que vegi aquest 'spot' pensarà que es tracta d'un any dedicat al marisc i a la melmelada.

Entrenament i disciplina

El vídeo m’ha portat records d'aquells calurosos estius de fa 50 anys quan fèiem ‘milícies universitàries’ a Castillejos.

Aquelles desfilades en la gran esplanada plena de pols. Penso era una època que estàvem molt cofois.

Després de veure aquesta tropa tan disciplinada, de ben segur fruit d’un exhaustiu entrenament, em fa pensar que els nostres exercicis eren una futilesa.

L’espectacle d’aquests noruecs vertaderament crida l’atenció. M'han deixat bocabadat!

Respondre amb generositat i confiànça a la vocació

Aquest diumenge 7 de febrer, XXXII Jornada Nacional per la Vida, Benet XVI ha resat l’Ángelus al costat de nombrosos fidels i pelegrins congregats a la plaça de Sant Pere.

Fent referència a la litúrgia d'avui, el Papa ha recordat tres exemples de la crida divina: la del profeta Isaías, l'episodi evangèlic de la pesca miraculosa amb sant Pere com a protagonista, i un paràgraf de la primera carta de S. Pau als Corintis.

Reportatge Vaticà: La crisi també afecta el Vaticà

El Vaticà és un petit estat que té la seva microeconomia però tampoc està exempt de les tendències econòmiques globals. La crisi financera ha colpejat també aquí. En aquest vídeo ens parlaran dels ajuts que reben, i com aconsegueixen pagar les despeses.

Fins i tot a la Plaça de San Pedro han aprofitat les bastides que servien per fer la neteja de la columnata per desplegar cartelleres gegants que amb la publicitat ajuden a pagar la restauració. El Papa Benet XVI les pot veure des de la finestra de la seva habitació. I ningú no hauria de pensar que el Papa no està al corrent dels problemes econòmics del Vaticà.

Conten que quan els experts en pressupost es van reunir fa unes setmanes, el Papa va entrar en la reunió i va ajudar a fer molts càlculs.

El matrimoni, un camí cap el Cel

L'íntima comunitat de vida i amor conjugal entre un home i una dona és sagrada, i està estructurada segons lleis establertes pel Creador que no depenen de l'arbitri humà.

Jennifer i John Kehoe viuen en Kildare (Irlanda) i tenen cinc fills. En aquest vídeo expliquen que resar amb els llibres de Sant Josepmaria els ajuda viure amb alegria la vida de família i sostenir-se mútuament per arribar junts al Cel.

Parkour o Yamakasi (freestyle)

És sorprenent com s'enfilen pels edificis, terrats i tot allò vertical que se’ls presenta, són coneguts com "parkour o yamakasi"

Es tracta d'un grup que s’autoanomena així, i des de fa uns dies ronden per diferents ciutats.

Acostumen actuar de matinada, en aquest vídeo, set joves van saltar des del terrat d'un immoble de 19 pisos fins a la teulada de l'edifici veí travessant per l'aire un carrer de sis metres d'ample.

Per pujar els 50 metres que separen l'asfalt del terrat des del qual van saltar, van escalar la façana durant 10 minuts recolzant-se en finestres, terrasses i cornises.

Segons fonts oficials, podria tractar-se d'una banda de joves entre 17 i 25 anys la seva principal activitat és escalar edificis públics, saltar des de distàncies abismals i desafiar les lleis de la gravetat.

S’entrenen moltes hores al dia per aconseguir la força física, l'agilitat i la lleugeresa que els permet dur a terme les seves espectaculars acrobàcies.

Aquí no veiem les patacades i caigudes que de ben segur pateixen, menys mal... penso però, que també deuen ser espectaculars.

Flaminia Giovanelli. Sotssecretària del Pontifici Consell de Justícia i Pau

El Pontifici Consell Justícia i Pau s'ha convertit en el primer dicasteri vaticà en el qual una dona laica ocupa un càrrec de govern.

Flaminia Giovanelli Ocupa un alt càrrec en el Vaticà, és la nova número 3 del Pontifici Consell Justícia i Pau on treballa des de fa 35 anys. És experta en economia i en política social. Segons la seva opinió, malgrat no ocupar alts càrrecs, les dones compten molt al Vaticà.

"Sempre he tingut la impressió, la certesa d'haver pogut expressar la meva opinió i aquesta sempre s'ha escoltada i tinguda en compte".

Tanmateix va manifestar que afronta aquest nou càrrec amb entusiasme, donat el suport de tants anys d'experiència i per la feina de tantes dones que, de forma anònima, treballen per l'Església.

Haití rep una part important de les donacions de l'Església catòlica

A Haití mig milió de persones viuen com poden en 447 campaments improvisats a la capital, Port-au-Prince. Però menys de la meitat d'aquests llocs disposen de suficient material per aixoplugar-se, i només tres tenen aigua potable.

Governs, associacions i ONG de tot el món treballen per afrontar aquesta situació. L'Església catòlica és un dels punts de referència i molts ciutadans han volgut ajudar a través d'ella.

L'Església promet no solament assistència als afectats en aquests primers moments, sinó que continuarà treballant amb els haitians com ho feia fins ara.

Per això continua demanant donacions.

Una cançó de ‘discoteca’

Una cançó que no té preu. És una autèntica cançó actual de protesta. No us perdeu la lletra.

USA: el poble recolza el matrimoni home-dona

Als Estats Units l'estat de Maine va rebutjar en referèndum una llei aprovada pel parlament que autoritzava el matrimoni entre persones del mateix sexe. El passat 3 de novembre una majoria del 53% dels votants d'aquest estat nord-americà van aconseguir una victòria aclaparadora davant el moviment pro-matrimoni gai que, com assenyalava el New York Times * tenien "molts més diners i molts més voluntaris" i a més, jugaven a casa i el terreny els era favorable, ja que "Nova Anglaterra, fins el moment, havia estat sempre més receptiva al matrimoni homosexual que cap altra regió dels Estats Units".

Enguany, quan es consulta al poble gairebé ja no és notícia , i menys si aquest rebutja que el matrimoni pugui ser entre persones del mateix sexe. Ja s'ha votat en 31 estats i els 31 han dit SÍ que el matrimoni estigui format entre un home i una dona. Amb Maine ja són 43 estats (d'un total de 50) els que prohibeixen el matrimoni homosexual: 29 per esmena constitucional i 14 per llei comuna. És curiós que en l'edició digital de ‘El País’ ni tan sols ho el destacava en titulars i ho posava al final d'una notícia en la qual parla de l'alcalde de Nova York, com aquell que constata quelcom rutinari.

Aquí Espanya sembla que no tenim una tradició democràtica prou assentada que permeti consultar al poble temes d'entitat com aquest. Se’n consulten d’altres amb unes dades de participació descoratjadores.

A la campanya, els defensors del matrimoni van aconseguir desmuntar l'argument que els homosexuals estaven discriminats. Un dels anuncis publicitaris que van crear per la televisió insistia que, actualment, Maine pot reconèixer els drets civils de tots els ciutadans sense necessitat de canviar la definició legal del matrimoni.