dissabte, 13 de febrer del 2010

Anecdotari del Raval


Al seu dia vaig visitar una tal Celestina, que havia treballat en un circ com a domadora d'elefants i orangutans, era d’origen portuguès, tenia més de setanta anys i estava molt xacrosa.

Just al entrar a casa seva, em vaig fixar que tenia un quadre de la Mare de Déu amb una espelma encesa al davant. Em va explicar que patia un càncer i li havien aplicat radioteràpia, però amb tanta intensitat, que havien cremat els tendons i gairebé no podia moure les mans. Li havien dit que tenien de fer un descans d’un mes per recuperar forces, abans de començar el tractament de quimioteràpia.

Per ajudar-la del tot, a més de la visita vaig parlar de resar, oferir sacrificis, i encomanar-se a la Verge per demanar la seva curació.

Abans d’acomiadar-me vaig demanar-li si em voldria fer un favor; immediatament sense escoltar més, em va contestar que ja hi podia comptar, el que fos em va repetir. Varem quedar que resaria per una intenció especial de Montalegre que convenia molt.

Seguidament i això em va impressionar, va reprendre el fil: d’aquí pocs dies em comencen el nou tractament de ‘quimio’; doncs des d’ara, totes les molèsties i dolors que això em provoqui, els ofeixo per aquesta intenció.

Haig d’afegir, que a partir de llavors, un sacerdot de Montalegre la va seguir tractant i atenent espiritualment, i fa pocs mesos em va informar que aquesta dona havia mort contenta i feliç, havent rebut tots els Sagraments.