Anecdotari del Raval

Rosarito….

El dia que la vaig visitar estava bastant decaiguda, segurament degut al seu precari estat de salut.

Recordava quan l’havia visitat anys enrere, entre altres coses, m’havia explicat la devoció que tenia a la Mare de Déu de les Angusties –val a dir que va néixer i es va criar a Andalusia -.

Per girar full i animar-la una mica, li vaig parlar de les tradicions de la seva terra, recordant, la devoció que tenia a la Verge.

Renoi, només va faltar apuntar el misto, i oli en el llum, tot seguit va semblar un altra, fins i tot d’aspecte.

A la bona de Déu, es va ben esbravar –de ben segur li convenia -, i em va contar fil per randa tots els seus records.

Enguany ja no podia fer les llargues passejades que acostumava fer per prescripció mèdica per millorar la circulació, havia escurçat els passejos i aprofitava quan anava al menjador social situat, al darrera el convent dels Àngels per allargar una mica el recorregut, i fer una entrada a l’església de Montalegre.

Un cop dins, un dia per altre, resava el rosari i s’estava una bona estona asseguda mirant la imatge de sant Josepmaria. Li vaig preguntar, què li diu? i contestà res, me’l miro i prou.

Moltes vegades entra amoïnada, carregada de dolors i es queda al seu davant, mirant-se’l, em va explicar que en sortia nova. És com una teràpia, fins i tot, li treu les cabòries del damunt i, més d’un cop, assegura, li havia marxat l’estat depressiu.

Li vaig recomanar no deixar-ho, podia ésser una bona manera de fer salut, un ‘medicament d’us intern’ que calia no desaprofitar...

Com ja vaig anunciar quan vaig obrir aquesta nova finestra, les dades personals nom etc., no pertanyen al personatge real, per evitar qualsevol identificació.