divendres, 30 d’abril del 2010

Acudit

.


Un President de Govern decideix sortir al carrer per veure com està la situació a les escoles i a les presons.

Primer visita unes escoles i en arribar a la primera, el director, aprofitant l'ocasió, li comunica les manques del col•legi pel que fa infraestructures esportives, sanitàries, docents, recreatives, i aprofita l’avinentesa per demanar-li diners.


El president pren nota de cada anomalia i després de meditar llarga estona li diu al director:


Benvolgut director, la teva tasca en aquest col•legi és encomiable doncs amb la manca de mitjans que tens, estàs tirant endavant les coses i això mereix tot el meu respecte a la teva tasca, així com la dels teus professors; però saps, el país està passant una crisi econòmica molt forta i entre tots hem d’estrènyer-nos el cinturó.


Però no et preocupis, encara que ara no puc donar-te els diners que em demanes, tingues paciència i tan bon punt tinguem alguna cosa disponible serà per al teu col•legi.


Així doncs, va passant per els altres col•legis d'aquella ciutat, i es repeteix la mateixa situació.


En això, el President decideix anar veure la presó regional i passa el mateix, el director de la presó li fa veure les manques del centre. Li demana diners per poder comprar televisors per a cada cel•la, fer una piscina perquè els reclusos puguin prendre un bany en les seves hores de descans, construir un edifici intel•ligent a fi que els reclusos puguin passar unes hores d'intimitat amb les seves dones; que els presos tinguin un ordinador personal a cada cel•la a fi de poder estudiar una carrera a la qual s'apuntaran amb matricula gratuïta.


El President queda pensatiu una estona i finalment li diu:


D'acord, et donaré el que necessitis perquè realitzis totes les millores que m'has demanat i més.

Mentre deia això, ja ens podem imaginar la cara de sorpresa que posava el secretari del President.


Quan de tornada, parlaven el secretari i el president en el cotxe del resultat de la visita, el secretari no pot més i, amb tots els respectes, li pregunta al President:

Senyor President, com és possible que no tinguem diners per ajudar a els nois dels col•legis a formar el seu futur, el futur de nostre país, el més important que tenim i tanmateix, li hagi donat ajuda al director de la presó?

El President posa cara d'intel•lectual i li diu:

Mira, el que és segur és que mai no tornarem al col•legi, però a la presó, Qui sap?