diumenge, 4 d’abril del 2010

El Sant Sudari



El Llençol Sant o més conegut com ‘la Sábana Santa’, el teixit sagrat que d'acord amb la tradició seria el llençol funerari en el qual va ser embolcallat el cos de Jesús després de la Crucifixió, es pot visitar aquests dies a Torí.

Es un encontre físic, un trobada històrica, un contacte amb una persona que encara que sembli ser de fa 2000 anys en realitat és viva avui.

El més important no és el teixit sinó la sang que el recobreix, i això mou a una relació d'adoració, és a dir, existeix quelcom més que un referent merament arqueològic, científic, bioquímic".


Les últimes investigacions

L’any 1988, la prova del Carboni 14 va sentenciar que el Llençol Sant (‘Sant Sudari’), la tela que segons la tradició va embolcallar el cadàver de Jesús, era una falsificació realitzada entorn de l'any 1260. Tanmateix, científics italians han demostrat que la prova del Carboni 14 no va funcionar bé, i els laboratoris van amagar el seu error.

El vaticanista italià ’Marco Tossati’ va repetir tots els càlculs realitzats i confirmà que la prova no va ser vàlida. Afirma: "Els laboratoris no van publicar gaires dades. I en les publicades, es veu clarament que hi va haver un error de càlcul. Un error que sembla minúscul, però que és colossal perquè fa que el marge de fiabilitat de tota la prova estigui molt per sota del mínim que els laboratoris havien declarat"… "no estem parlant de religió sinó de números, que no deixen marge de discussió. Les xifres són les que són: L'examen no va ser fiable. I ens han d'explicar per què. Han obtingut resultats tan poc homogenis que no podien donar per vàlida la prova".

Els arqueòlegs no consideren definitiva la prova del Carboni 14. Normalment, es comparen amb altres anàlisis. Es tracta d'una dada que coneixen perfectament els laboratoris que van analitzar el Sant Sudari. Continua dient ‘Marco Tossati’ que "Els mateixos laboratoris han tingut resultats clamorosos en altres ocasions. Han establert que unes estovalles tenien 300 anys. O que una mòmia d'Ibis tenia els ossos del 1.500 abans de Crist i les benes, del 200 després de Crist".


Ara, una experta italiana de l'Arxiu Secret Vaticà ‘Bàrbara Frale’, assegura que a la tela hi ha restes del certificat de sepultura de Jesús, i l'ha desxifrat. El contingut d'aquestes paraules es refereix a la mort d'un personatge anomenat ‘Iesoys Nnazarennos’, el mateix nom que trobem en els quatre Evangelis. Ja en el 1978 un grup d'experts va descobrir algunes lletres entorn del rostre de l'home del Sant Sudari. Ara, ‘Bárbara Frale’ les ha desxifrat. Són paraules en grec, llatí i arameu. Per entendre de què es tracta, ‘Bárbara Frale’ ha estudiat a fons la legislació romana de la Palestina de l'any 30.

"Els condemnats a mort no podien ser enterrats a la tomba de la seva família. Havien de passar 12 mesos en una sepultura pública, gestionada pel tribunal de Jerusalem. Després d'aquells 12 mesos el cos es donava a la família perquè l'enterressin al costat dels seus parents. "En el cas de Jesús, ‘Josep d’Arimatea’ i ‘Nicodem’ van demanar al governador ‘Ponç Pilat’ que no deixés el cadàver a la fossa comuna sinó en el sepulcre de la família de ‘Josep d’Arimatea.

"Va fer falta etiquetar el cadàver perquè en el mateix lloc podrien ser enterrats altres membres de la família de ‘Josep d’ Arimatea, i el cos de Jesús havia de lliurar-se als seus familiars passats 12 mesos. " Per això, una vegada embolicat el cadàver en un sudari, van ser enganxades al voltant al cap unes tires de papir en les quals s'explicava amb lletres grans qui era el difunt. "Estava escrit el nom del difunt, la data de mort, el motiu de la condemna i la data en la qual es podia lliurar el cos a la família, una vegada complerta aquesta peculiar condemna ‘post-mortem’."

Dades que coincideixen amb les dels Evangelis. Segons l'experta, aquestes tires de papir van estar adherides al Sant Sudari durant uns quants segles i després de diverses reaccions químiques, algunes restes de tinta van passar a la tela. Per comprovar la seva hipòtesi, ‘Bárbara Frale’ va demanar a un grup de paleògrafs que estudiessin quan van ser escrites, però no els va dir d'on procedien. Segons els paleògrafs, aquesta cal•ligrafia és d'entorn del segle I, el que confirma que són de l'època de Jesús.


Encara avui, planteja grans interrogants que experts i científics no aconsegueixen respondre. Tanmateix, en els últims anys s'han fet grans avenços. Per exemple, el jueu ‘Avinoam Danim’ és expert en botànica i fa anys, va trobar en el Llençol Sant rastres de plantes que només apareixen en els mesos de març i abril en una àrea geogràfica molt concreta. Continua el professor ‘Avinoam Danim’ (de la Universitat Hebrea de Jerusalem) "L'única zona del món en què es poden trobar aquest tipus de plantes per posar-les sobre el cos de l'home, és entre Jerusalem i Hebrón. Encara avui es poden trobar aquest tipus de plantes."

Després de l'incendi que l'any 2003 va destruir gairebé el Llençol Sant, unes religioses van reparar el ‘Sudari’ amb trossos de lli. Ara, el professor ‘Giulio Fanti’ ha analitzat les zones cobertes i ha descobert una segona imatge del rostre de l'home del Sant Sudari. Diu el professor ‘Giulio Fanti’ (del Departament d'Enginyeria Mecànica de la Universitat de Pàdua) "Al comparar la part superior amb la part posterior podem veure perfectament que aquests detalls anatòmics -el nas, la boca, etc.- corresponen als que es veuen en la part frontal. Això no ho dic jo, ho diu l'ordinador, que a través d'una anàlisi específic, va comparar les imatges frontals i dorsals."


Aquesta és la nova web oficial del Llençol Sant de Torí. En l’adreça ‘Sindone.org’ els pelegrins que vulguin visitar el Sant Sudari podran trobar informació actualitzada. El Sant Sudari es conserva a la Capella Reial de la Catedral de Torí, al nord d'Itàlia. El Papa ha autoritzat que durant la primavera del 2010 pugui mostrar-se al públic. Serà la primera vegada que es veurà després d'una sèrie de restauracions.


Entre el 10 d'abril i el 23 de maig Torí s’exposarà el Sant Sudari. Més d'un milió de persones han reservat ja la seva visita. Exposicions artístiques, vídeos i plafons informatius prepararan els pelegrins amb l'ajuda de 4.000 voluntaris.