El passat 29 de març a la revista Temes d’Avui, amb el títol Braval, ‘Gregorio Luri’ va publicar un article que pel seu interès crec pot engruixir la llista d'anècdotes del Raval.
Baixo per Joaquim Costa amb la intenció de girar a la dreta al carrer del Carme, però quan estic a punt de passar la cantonada em fixo que al davant s'obre un carreró amb un nom tan provocador que resulta irresistible: carrer del Mal Nom. Es tracta d'un carreró ombrívol que, a primera vista, no sembla en condicions de justificar el seu nom. Ara bé, és retort i té forma de "L". Un arc que té una cert gràcia el comunica amb el carrer de Picalquers. M'aturo al costat del número 9 a prendre quatre notes, però encara no he començat a escriure que des d'un balcó dels pisos més alts, ometent el preceptiu "Alerta: aigua!" d'antany, llencen una galleda d'aigua que m'encerta de ple. Vull creure que és aigua. Me n'allunyo intentant eixugar-me com puc, mirant amb ràbia incontinguda els balcons plens a vessar de plantes i roba estesa. Hi ha alguna cosa sinistra en aquests balcons entreoberts i deserts. Les mateixes plantes sembla que se sostenen fràgilment subjectes a la poca llum que les il•il•lumina. Hi ha bombones de butà i plàstics desgastats cobrint els estenedors.
El propietari de McFavour (Afro/European Alimentation) em veu passar sense immutar-se. Travesso un segon arc i em submergeixo en el sol que inunda el carrer de la Riera Baixa. Un vagabund pràcticament em cau al damunt només veure'm. Reconec algunes paraules búlgares i el saludo en el seu idioma. Em respon amb un somriure tan agraït que gairebé compensa el xàfec de Picalquers. M’acompanya fins al carrer de l'Hospital mentre em parla de Plovdiv, dels monts Ròdope i de la rakia, la beguda nacional de Bulgària, mentre un nen de pell de color de coure fa piruetes damunt d'una bicicleta. Al carrer Hospital no hi ha roba estesa als balcons, sinó pancartes que diuen "Volem un barri digne". M’aturo un moment en el número 133: "Joseph Afro-Caribe. Import-Export. Alimentació general i tropical. Cosmètics". Un cartell de l'aparador em crida poderosament l'atenció: "Jesus Faithful Ministries. Present Historical Program. Deliverance and Miracle Service. 13th July 2009-19th July 2009. Theme: The enemy summit. Host: Pastor Francis Adabanka. Guest Speaker: Pastor Austin Okadiram". En prenc nota i continuo el meu camí deixant a l'esquerra la Rambla del Raval -Ramblakistan, que en diuen alguns- amb el ‘gat de Botero’ vigilant el barri. Passo pel costat de turistes de disseny que roseguen entrepans de disseny seguint els consells de guies de disseny i, finalment, arribo al carrer de la Cera. La roba estesa i les flors substitueixen les pancartes. Deixo enrere un local d'Internet, Ali-Ali, i una assessoria laboral i fiscal amb la persiana abaixada des de fa bastant de temps.
En passar pel carrer d´en Botella, vaig fins al número 7, on hi ha un dels llocs musicalment més vius de tota la ciutat, el Big Band, autèntic temple de tots els amants del rock, i prenc nota dels pròxims concerts. Tornant sobre les meves passes arribo, a la confluència del carrer de la Cera amb Reina Amàlia, a tot un clàssic del Raval, Can Lluís, que anuncia el Menú MVM (Manuel Vázquez Montalbán): "Primer, olleta d'Alcoi; segon, cabrit al forn; postres, xines de Can Lluís. Cafè. 24,90 euros més IVA". També això és el Raval. O més ben dit: el Raval no seria avui el que és sense aquesta barreja d'hedonisme, tradició i cruesa multicultural.
Al costat de Can Lluís hi ha la meva destinació, la seu de Braval. La porta d'entrada està flanquejada per set contenidors d'escombraries alineats. Els del Braval hi han posat un cartell al costat: "Si us plau, dipositeu les bosses d'escombraries dins dels contenidors". A la porta d'entrada hi ha informació sobre el Casal d'Estiu, del 29 de juny al 24 de juliol, dirigit a nens de set a catorze anys. Les activitats comencen cada dia a les 9 h i s'acaben a les 17.30. Per vint euros a la setmana els nens participen en activitats esportives (futbol, bàsquet, excursions, piscina), tallers (maquetisme, català, ordinadors), jocs, visites culturals "i molt més". Les fotos que acompanyen la informació mostren nens que somriuen. Vistes des del carrer semblen imatges d'un altre món.
En els 1,1 quilòmetres quadrats d'extensió d'aquest barri de raval (en la Barcelona medieval, era el raval o barri extramurs) viuen gairebé cinquanta mil persones. És un dels llocs més densament poblats del planeta. El 48% dels veïns són immigrants que procedeixen de més de trenta països, parlen més de deu llengües i practiquen una dotzena llarga de religions. Aproximadament 1.200 pisos del barri estan sotsarrendats i uns tres mil estan habitats per ancians que viuen sols. No hi escassegen ni les persones sense sostre ni els joves amb les mans a les butxaques.
Jo no havia sentit a parlar del Braval fins que Pep Masabeu em va convidar a dinar en el local. Només entrar-hi em vaig adonar que hi passava alguna cosa important. El primer que em va cridar l'atenció va ser l'escrupolosa cura dels petits detalls. Hi regna una pulcritud encomiable. No hi ha ni un paper al terra, ni una brossa de pols, ni una taca en cap paret. Tot és aquí tan excepcional que fins i tot hi ha un espai reservat per gaudir del silenci. Se m'acudeixen poques activitats més a contra corrent de la moderna pedagogia de la diversió bulliciosa.
Què és exactament el Braval? És un centre d'activitats que ofereix suport socioeducatiu als joves del barri. Quan va néixer, el 1998, la seva primera activitat va ser la creació d'un equip de futbol. A poc a poc ha anat desenvolupant altres activitats esportives i educatives. El juliol de 2003 es va inaugurar el local del número 51 del carrer de la Cera. Si hi passeu, no us oblideu de fer-hi un cop d'ull. A l'interior, a més de sales de joc i d'estudi, d'ordinadors i de l'espai del silenci que hem comentat abans, també hi ha una petita capella, amb una imatge de sant Josepmaria Escrivà, fundador de l'Opus Dei. No s'amaguen les conviccions religioses, però tampoc no s'hi fa sectarisme. No es pretén adoctrinar, sinó mostrar, amb un gest solidari, que és possible viure en comunitat tot i les diferències de llengües maternes, llocs d'origen i credos religiosos.
L'eix de totes les activitats del Braval és l'esport. Per aquesta mateixa raó, el cor del local és la rentadora que ha de deixar la roba esportiva impol•luta. El jove que es decideix a participar en un equip s'ha de comprometre a assistir amb regularitat a l'escola i a prendre's molt seriosament les seves responsabilitats acadèmiques. Si no és així, ja sap que haurà de contemplar els companys des de la banqueta de suplents. Ara com ara hi ha cinc equips de futbol i cinc de bàsquet que participen en diferents competicions. És una manera magnífica de conèixer els altres barris i de prendre contacte amb els joves d'altres llocs de Barcelona. Els jugadors disposen, si ho volen, d'ajuda en els seus estudis i d'un lloc d´acollida en el qual, com ja s'ha apuntat, els hàbits no s'aconsellen, sinó que es practiquen. També poden assistir a classe de català i de castellà i disposen d'assessorament vocacional i professional. Tot plegat no seria possible sense la col•laboració optimista i generosa de més de cent voluntaris, l'activitat dels quals és especialment notable durant el mes de juliol. Al Braval s'ofereix als joves el fil d'Ariadna que condueix més enllà del laberint del qual molts no surten mai.
El dinar al qual hem fet referència abans és més que una invitació de cortesia. Pep Masabeu reuneix cada mes de sis a vuit persones, de diferents àmbits culturals i ideològics, per discutir qüestions relacionades amb la immigració. En les més de trenta convocatòries realitzades hi han participat 160 persones. D'aquesta manera el Braval ha esdevingut també un centre de reflexió sobre l'emigració a Catalunya.
En sortir de nou al carrer me'n vaig al mercat de Sant Antoni. No puc sinó pensar que, sens dubte, hi ha altres móns. I es troben en aquest, ben a tocar.
Gregorio Luri
Carrer de la Cera 51, baixos. 08001 Barcelona
Tel. 93 443 39 04
Tel. 93 443 39 04
1 comentari:
Molt realista aquesta passejada pel barri del Raval. Fins i tot sembla que s'hi respiren les diferentes "olors".
Quina meravellosa labor s'està fent amb els nens i també amb les nenes a Terral i des de l'Església de Montalegre a tantes persones necessitades!
Publica un comentari a l'entrada