.
Abans d’ahir varem celebrar la festa dels Sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael, i demà festejarem els Sants Àngels de Ia Guarda.
Aquest ambient angelical m’ha fet pensar amb un article de Rafael Sanz Carrera que vaig llegir en el seu bloc fa pocs dies i m’ha recordat una bonica història que fa referència d’uns altres àngels de la terra :
Un nen que estava a punt de néixer, li va dir a Déu: M'enviaràs demà a la Terra però, com viuré allà sent tan petit i tan feble?
-Entre molts àngels en vaig escollir a dos que t'esperen, va contestar Déu.
Però aquí en el cel no faig més que cantar i somriure i amb això n'hi ha prou per a la meva felicitat Podré fer-ho allà?
-Aquests àngels et cantaran i somriuran tots els dies i et sentiràs molt feliç amb les seves cançons i somriures.
I com entendré quan em parlin, si no conec l'estrany idioma dels homes?
-Aquests àngels et parlaran i t'ensenyaran les paraules més dolces i tendres que mai has sentit.
Què faré quan vulgui parlar amb tu?
-Aquests àngels ajuntaran les teves manetes i t'ensenyaran a resar.
He sentit dir que a la terra hi ha homes dolents. Qui em defensarà?
-Aquests àngels et defensaran, encara que els costi la vida.
Però estaré sempre trist perquè ja no et veuré més. Senyor, sense veure't em sentiré molt sol.
-Aquests àngels et parlaran de mi i et mostraran el camí per tornar a la meva presència, li va contestar Déu.
En aquell instant una immensa pau regnava al cel, no se sentien veus terrestres el nen deia suaument:
Digue'm els seus noms Senyor, i Déu li va contestar:
"Aquests àngels es diuen mamà i papà"
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada