Santa Maria de ‘Grottaferrata’ Un santuari Marià de ritus grecobizantí
Corria l’any 1004, i pels voltants de la regió de Túsculo, arribaren un grup de monjos guiats per un sant ancià, ansiós de trobar un lloc per a construir un monestir. Aquest sant era sant Nil, de família grega, nascut a ‘Rossano’ a Calàbria (que aquells temps era bizantina)Va fundar diversos monestirs a Calàbria i a la regió de Campània. A causa del gran estima i consideració per part dels prínceps, emperadors i papes, Nil l'humil sant, va començar a fugir dels honors, passant d'un lloc a un altre, anant en direcció a Roma. Sant Bartomeu, el seu biògraf i deixeble, va escriure que sant Nil coneixia per 'revelació divina' el lloc del seu últim repòs.
Els monjos van ser atrets per unes immenses ruïnes d'una Vila Romana als turons de Túsculo, i enmig d'aquestes, van començar la construcció en forma de 'opus quadratum'. A les finestres hi van posar barres de ferro, per aquesta raó la construcció era anomenada 'Cripta Ferrada' i d'aquí va sortir el nom de 'Grottaferrata'.
La tradició diu que en aquesta cripta, la Verge es va aparèixer als dos sants (Nil i Bartomeu), demanant-los que en aquell lloc edifiquessin un santuari dedicat a Ella, i des d'allà s'expandiria les seves gràcies per tota la regió. Després d'haver rebut aquest territori com a donació per part de Gregori, comte de Túsculo, van iniciar la construcció de l'Església i del Monestir.
El santuari ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles. La part externa va ser restaurada al 1910 i conduïda a la seva bellesa primitiva. És d'estil romànic. Les parets són blocs de pedres quadrades intercalades per línies transversals més fosques. Les motllures i ornaments són de terracota. Una gran varietat d'arcs pendents recolzats en pilastres i blocs de marbre.
A la part superior de la façana una sèrie d'arcs gòtics mostren les modificacions fetes, i a la part central s'observa un bell marbre rosat.
Sant Nil provenia de la regió de Calàbria que era bizantina. Ell i els seus monjos eren d'origen grec. Per això van portar a Grottaferrata el ritus grecobizantí que es conserva fins avui. En el segle XI Bizanci (Constantinopla) es van separar de l'Església Romana, sent així anomenades: les Esglésies Ortodoxes. Però la Comunitat Grega de Grottaferrata va seguir sempre fidel, unida a la Seu de Pere tot i conservant gelosament el seu propi ritus i les seves tradicions orientals. La icona de la Verge Maria és típicament bizantí, pintada sobre una taula daurada.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada