Estàvem agenollats a l’entorn del llit de Joan Pau II. L’habitació del Papa estava en penombres. La suau llum del llum il•luminava la paret però ell era ben visible. Quan va arribar l'hora en què, pocs instants després, tothom se’n va assabentar, de sobte, el cardenal ‘Dziwisz’ es va aixecar. Encengué la llum de l'habitació, interrompent així el silenci per la mort de Joan Pau II.Amb veu commoguda, però sorprenentment ferma, amb el típic accent de muntanya, allargant una de les síl•labes, va començar a cantar: "A Tu, oh Déu, et lloem, a Tu, Senyor, et confessem". Semblava un to provinent del cel. Tots miràvem meravellats a monsenyor ‘Stanislaw’ [el seu secretari personal]. Però amb la llum encesa i el cant amb les paraules següents - "A Tu, etern Pare, tota la terra et venera ..." - donaven confiança a cada un de nosaltres. Heus aquí - pensàvem - que ens trobem en una realitat totalment diversa. Joan Pau II ha mort: vol dir que ell viu per sempre. Tot i que el cor bategava fort i el plor estrenyia la gola, mig sanglotant vam començar a cantar. Davant de cada paraula la nostra veu es tornava més segura i més forta. El cant proclamava: "Vencedor de la mort, has obert als creients el regne del cel". Llegir la resta de l'article »
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada