Per circumstancies familiars hem estat la meva dona i jo a Roma. Per això el bloc ha quedat aturat uns dies. De primer, pensava que tindria temps per escriure alguna cosa però, quan podia no tenia connexió, finalment ho vaig deixar córrer, ara, amb més calma, intentaré publicar unes quantes anècdotes per encomanar-vos l’ambient que bullia a Roma aquests dies, organitzant l’aniversari de l’elecció de Benet XVI, la preparació de la Pasqua de Resurrecció i la Beatificació de Joan Pau II. Començaré amb l’anècdota de la Història de l’Obelisc que hi ha a la Plaça de Sant Pere del Vaticà.
La història d'un obelisc
Mulleu les cordes! Aigua a les cordes!
Qui hagi vist una foto o visitat la Plaça de Sant Pere a Roma podrà recordar que al bell mig hi ha dret un gran obelisc. No obstant això, pocs saben que va ser portat des de la ciutat egípcia d'Heliópolis fins a Roma per ordres de l'emperador Cal•lígula. Era l'any 37 dC quan va voler posar-lo al circ romà com trofeu de guerra. Anys després, l’obelisc va ser "testimoni mut" de la crucifixió de Sant Pere al Circ de Neró.
No obstant això, segles després el Papa Sixte V com una part del seu pla per embellir Roma va encarregar el seu trasllat davant la Basílica Vaticana. Per al projecte d'aquesta 'mudança' es van presentar més de 500 plans diferents; finalment va ser adjudicat a l'arquitecte ‘Domenico Fontana’. Va ser una gesta d’enginyeria que va durar tot un any. El 10 de setembre de l'any 1586 hi havia treballant més de 900 homes amb 150 cavalls, innombrables politges i centenars de metres de corda, intentant posar en peu, al centre de la Plaça de Sant Pere, l’enorme obelisc egipci de 350 tones, més de 25 metres d'alçada i 4000 anys d'antiguitat.
Donat que era un lloc sagrat i per evitar blasfèmies, es va imposar l'obligació de romandre en rigorós silenci sota pena de mort. Els obrers, en absolut silenci, van començar hissar tan descomunal pedra de granit rosa mitjançant cordes, però a causa de la fricció les cordes van començar a treure fum i a cedir. Hi havia el perill que es trenquessin i anés tot per terra, però ningú s'atrevia a dir res per por de ser castigat. De sobte, un gran crit va ressonar per tota la Plaça de Sant Pere: ¡Aqua alle funni!, és a dir, "Aigua a les cordes!". Era el capità ‘Bresca’, un mariner procedent de la Ligúria, coneixedor que les cordes de cànem es trenquen si no se les refreda. Es va arriscar, i va demostrar valentia, sense por de ser penjat, va alçar la seva veu per salvar aquest bloc petri, així com les vides que estaven en perill.
Què se’n va fer d’aquell valent mariner anomenat ‘Bresca’ que tenia bons pulmons per cridar a plena veu? Va ser immediatament detingut i portat davant el Papa. Però Sixte V en lloc de castigar-lo, el va recompensar concedint-li el privilegi de poder hissar la bandera vaticana en el seu vaixell.
A més, li atorgà a ell i als seus hereus el dret a poder vendre en exclusiva els palmons el Diumenge de Rams a la plaça de Sant Pere. Des de llavors, fa ja més de 425 anys, els seus descendents segueixen tenint aquesta prerrogativa papal, sent ells qui subministren les branques de palmera. La gran gesta encara és recordada en el seu poble natal Bordighera.
Va ser el primer obelisc alçat en el període modern i és l'únic de Roma que no ha caigut des dels temps romans. La cúspide conté un tros original de la Creu de Crist, anomenat "Lignum Crucis".
¡Aqua alle Funni!, És una frase que s'utilitza per expressar amb valentia la solució que es pensa és correcta, encara que això impliqui comprometre's, no important les greus conseqüències personals que vinguin. Originalment va ser un crit realitzat en dialecte genovès: "Daghe l'aiga a le corde!". És un crit, que s'ha convertit en tot un símbol de qui anteposa el bé comú al seu propi benefici, i que ens convida a denunciar la malícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada