Tradicions Nadalenques

Quan els àngels van anunciar el naixement del Nen als pastors, podríem dir que es va entonar el primer càntic de Nadal:
Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor.
Al segle II, ja apareix l'himne ‘Glòria in Excelsis’ i s'atribueix el papa Telèsfor. Des d'aleshores no s’ha deixat de compondre tot tipus d'himnes per acompanyar les celebracions de Nadal. Sembla però, la més antiga cançó de Nadal pròpiament dita: "Jesus refulsit Òmnium", és del segle IV, i s'atribueix a Sant Hilari de Poitiers.
Conforme les cançons de Nadal anaven fent-se més populars i folklòriques, també van anar perdent el seu sentit religiós fins que al segle VII se’n van arribar a prohibir algunes. Va ser, no obstant això, en el segle XIII quan van tornar ressorgir d'aquests cants, així el poeta ‘Jacopone Benedetto’ va compondre l'himne ‘Ave rex angelorum’, i per aquesta època apareixen els ‘Carols’ a Anglaterra; Espanya improvisà les ‘Nadales’ (Villancicos); França dóna a conèixer els seus ‘Cantique de Noël’; Alemanya les ‘Weihnachten Lieder’ i Rússia i Polònia les seves ‘Kolendas’.
A Espanya aquests càntics nadalencs són generalment cançons senzilles, entonades per gent del camp, pagesos i pastors, (vilans) (villanos) i d'aquí el seu nom de (villancicos) nadales en català.
Els seus missatges tenen un to infantil, estan plens de tendresa, i volen expressar, amb les diferents melodies autòctones, aquest particular sentiment d'amor i esperança tan característic de les festes Nadalenques.

A continuació explico la història de la coneguda Nadala ‘Santa Nit’
Segurament la nadala més popular al món és ‘Santa Nit’, perquè s'ha traduït a nombrosos idiomes i l'han interpretat des de grans solistes i cors famosos, fins als petits grups corals de pobles i viaranys. Vegem la seva història.
Per a la celebració de la nit de Nadal de 1818. 'José Mohr', un humil rector del poblet de ‘Hallein’, als Alps austríacs, preparava el seu sermó de Nadal. Tot d'una l’avisaren que una camperola acaba de donar a llum a la muntanya, i li prega que hi vagi per beneir el nadó ... Quan el sacerdot retorna a casa seva, després de beneir el nen i dir la Missa de Gall, arrabassat per intensa emoció, tracta de descriure l'escena en unes quartilles. A l'alba apareixen escrites les estrofes del ‘Stille Nacht’ (Santa Nit).
Després el mestre de l'escola del poble, ‘Francesc Gruber’, posa música a la lletra, i rector i compositor intenten cantar per primera vegada l'original nadala, acompanyant-se d'una guitarra, perquè no funcionava l'òrgan de l'església. "Després de tot, Déu ens sent amb o sense l’òrgan", exclama el mestre per animar el capellà. Qui podria pensar en aquells instants que aquella insignificant nadala, nascuda en un oblidat racó d'Àustria, havia de convertir-se en himne cristià de l'orbe?
L'organista ‘Gruber’ es va endur la lletra de la nadala i la va fer conèixer fora de Hallein. Un any després, quatre nens cantors, els germans ‘Strasser’: Carolina, Josep, Andreu i Amàlia, estrenen la cançó a Leipzig. El 1832, s'escolta ja a la cort Saxona. Després la repeteixen amb emoció gairebé arreu del món. Mai una nadala ha assolit més renom i ressonància universal, traspassant les fronteres de gran nombre de països, traduïda a la majoria dels idiomes i adoptant les més variades interpretacions musicals, en versió simple de forma individual i en arranjaments corals.
Santa nit, plàcida nit
els pastors han sentit
l'al•leluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant
el messies és nat!
el messies és nat!

Santa nit, plàcida nit
Ja està tot adormit
vetlla sols en la cambra bressant
dolça mare que al nin va cantant
dorm en pau i repòs
dorm en pau i repòs.

Font: Lucía Victoria Hernández C. Professora d'Estudis Bíblics/ Rafael Sanz Carreras’

BON NADAL !