Ahir em mirava encuriosit la tornada dels nens al col•le un cop passades les festes de Nadal.
Gairebé davant de casa, hi ha un parvulari o jardí d’infància i just al darrera un col•legi de primària.
A primera hora semblava un formiguer
Algunes mares aparcaven el cotxe com podien i corre-cuita acompanyaven els més petits, pocs hi anaven a peu. De cop i volta, la imaginació em va portar recordar aquells anys quan els meus fills feien cua esperant el bus o el tren mentre algun de més grandassot, per fer denteta, es feia el gallet exhibint la moto nova que li acabaven de regalar.
Al veure aquest vídeo, he pensat que no tothom ho té tan fàcil, i encara que -el vídeo-, no té massa qualitat, paga la pena veure’l perquè fa posar els cabells de punta, i dóna molt que pensar.
Quantes vegades no valorem el que tenim, i ens acostumem al que hem rebut sense agrair-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada