«Això és el meu Cos...», i Jesús s'immola, ocultant-se sota les espècies de pa. Ara és allí, amb la seva Carn i amb la seva Sang, amb la seva Ànima i amb la seva Divinitat... (Solc, 684)
Avui celebrem aquesta gran solemnitat en honor del misteri eucarístic. En ella es reuneixen la litúrgia i la pietat popular que no estalvien enginy i bellesa per cantar a l''Amor dels amors'. Avui hem de donar moltes gràcies al Senyor per haver-se quedat entre nosaltres, desagreujar i mostrar la nostra alegria per tenir-lo tan a prop: "Adoro te, devote, latens Deitas ..." t'adoro amb devoció, Déu invisible..., li direm moltes vegades en la intimitat del nostre cor.
Aquesta Solemnitat es remunta al segle XIII. Primer va ser establerta per a la diòcesi de Lieja, però el Papa Urbà IV la va instituir l'any 1264 per a tota l’Església. El sentit d'aquesta festa és la consideració i el culte a la presència real de Crist en l'Eucaristia. Sant Tomàs d'Aquino, a petició del Papa, va compondre per a aquest dia dos oficis, que han alimentat la pietat de molts cristians al pas dels segles.
La processó de la Custòdia pels carrers engalanats de molts llocs testimonia la fe i l'amor del poble cristià vers Crist que torna a passar per les nostres ciutats i pobles. Però aquesta presencia, no ha de ser cosa d'un dia, com un foc d'encenalls, soroll que hom escolta i en acabat s'oblida. Aquest pas de Jesús ens porta a la memòria que l'hem de descobrir també en la nostra feina de cada dia.
Demanem, doncs, al Senyor que ens concedeixi ser ànimes d'Eucaristia, que el nostre tracte personal amb Ell s'expressi en alegria, en serenitat, en un afany de justícia. I facilitarem als altres la tasca de reconèixer Crist, contribuirem a posar-lo al cim de totes les activitats humanes. (És Crist que passa, núm. 150-156)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada