divendres, 24 de juny del 2011

Indignats

Article publicat per D. Enrique Monasterio a ‘Pensar por libre’, en què més o menys deia això:


No pretenc fer cagarel•la amb el moviment dels indignats, nascut el passat 15 de maig. Tampoc penso prendre-m’ho seriosament. De moment, però, m’ho prenc amb uns glaçons, ja que l'estiu arriba fort, i cal refrescar la gola.
Em va comentar un amic: si pretens incorporar-te sense preàmbuls a una tertúlia en qualsevol barra o terrassa d’una cafeteria, només has de fer servir dues paraules màgiques, això sí, amb admiracions i molt èmfasi. Cal afirmar amb gran convicció:
- És indignant!
El 98% dels casos, saltarà un contertulià per donar-te la raó. Per descomptat no tindràs ni idea del què els indigna, però no importa, en pocs segons et faràs una composició de lloc, ja que rondinar tots junts, avui surt barat. És a dir, que "els indignats" tampoc són tan originals.
Ja veig que comenceu a indignar-vos en contra meu. "Aquest jubilat -això ja és de la meva collita-, no se n'assabenta de res. És molt còmode parlar així quan no has de pagar la hipoteca ni estàs a l'atur, etc. etc." Ep! Una mica de calma, nois, anem a pams, que encara no he dit cap impertinència. En realitat, l'única que se m'acut és anomenar "15M" al 15 de maig és una carrincloneria ‘made in USA’, pròpia dels anys convulsos que vivim.
És que hom ja no s'aclareix: comencem amb el 20N. Seguim amb el 23F i amb 11M (que no és maig, sinó març). Abans va venir el 11-S. I després, ni se sap. Qualsevol dia ens posaran les festes en sigles: el 25D, Nadal, el 6E, els Reis, i així successivament.
Bé, per avui ja n’hi ha prou. Això només era una precipitada introducció a aquest fantàstic vídeo que una amable lectora m'envia ... des de Filipines!
El que s'ha dit: indignant!