Víctimes del terrorisme

Als 20 anys de l'atemptat terrorista a Vic

Fa vuit dies el Dr. Llucià Pou em va enviar aquest article que no he pogut publicar fins avui, de totes maneres encara que hagin passat uns dies, no ha perdut gens d’actualitat.

L'atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, del qual avui es compleixen 20 anys, em porta al record la Missa que vaig celebrar amb l'Associació Catalana de les Víctimes del Terrorisme fa 5 anys a Vic, per recordar els que van morir aquell dia tràgic, el dimecres 29 de maig de 1991 a les 7 de la tarda. Un crim horrible. Però encara més enllà del dolor, el memorial de les víctimes -10 morts i 28 ferits- ha de servir el record per a crear sentiments de solidaritat: tots ens sentim ferits, estem inter-connexionats i volem sentir com a pròpies les alegries i penes dels altres. Volem que aquesta ferida oberta ens ajudi a millorar aquest món, on des de l'Orient Mitjà fins a l'occident, de nord a sud, veiem violència en molts països.
El cor de l'home és una font inesgotable de crims, així com d'accions sublims, per això si el fer lleis no deixa de ser interessant, no és la solució a tots els problemes, ja veiem que avui sobre tot el nostre món necessita un clima que ajudi a una bona educació en el cor de les persones: que el violent pugui ser educat, i millor encara que tingui ja abans una educació en els valors, perquè no sigui violent. Si veiem com a cosa pròpia els problemes de tot el món, treballarem units als homes de bona voluntat, que són molts, lluitarem units contra la violència, i aquesta unió ens donarà la força per vèncer. Sabem que necessitem paciència, que es necessita temps, i que el sistema és ofegar el mal no amb odis i rancors, sinó amb abundància de bé. Amor, oració ... per les víctimes, els agressors... La caritat és sempre el llenguatge més bell, té mil formes de fer segons la forma de ser de cada un, l'important és sembrar: els fruits, vindran... penso en Jesús, que va lliurar la seva vida per nosaltres: el crit de Jesús a la creu, no delata l'angoixa d'un desesperat, sinó la pregària del que diu pels que ho estan matant... fixa els seus ulls en el Pare i ens arriba a la salvació... Així els crits dels que moren poden també unir-se místicament a la passió de Jesús.
Així neix el perdó interior (l'Esperit Sant pot transformar l'ofensa a intercessió), però això no vol dir impunitat, que no seria perdó judicial, sinó injustícia. L'obligació de reparar és medicinal i educativa per a la societat. El perdó va unit a la voluntat de restituir el mal que s’ha fet, d'aquí l'aplicació de la justícia, amb les lleis, ja que són deplorables els encobridors -tant a nivell social com polític- dels autors de crims: no són només conflictes polítics, com també els que fomenten la impunitat d'aquests autors. Això no priva el debat de si és oportú o no eventuals diàlegs amb aquestes associacions terroristes, debats amb treball reflexiu i de diàleg entre tots. Certament, la serenitat és difícil, hi ha agressió estratègica per part d'un domini injust, que no respecta la llibertat, el joc democràtic, que imposa el terror matant innocents. També llavors hem de purificar la memòria a tots, tenim exemples de persones que han donat la vida per la construcció d'aquest enteniment ciutadà, al País Basc i tants altres llocs.
De manera que un "alt el foc permanent", no pot ser un "ara no et mato i us oblideu dels que abans he matat", sense demanar perdó per les víctimes. Reconèixer la culpa i demanar perdó és el primer pas per a un possible camí cap a la reconciliació, però al mateix temps ha d'haver un respecte a la memòria de les víctimes, i això passa perquè públicament es faci justícia, ja que la pau i concòrdia vindran del respecte a la dignitat de les persones.
Aquest discerniment, però, depèn d'una pau interior de cada un, basada en l'amor i coherència personals... i l'acció social: no n'hi ha prou amb que jo critiqui els conflictes de l'Iraq o Sàhara occidental, de Nova Guinea o Haití ... sinó que m’he de plantejar: jo, què faig?, busco la formació adequada? Necessitem "saviesa" per enfocar les coses, "intel•ligència" per buscar la veritat, "consell" per poder encertar enmig del caos, "fortalesa" per mantenir l'ordre, l'autoritat i la justícia, "ciència" per saber distingir clarament entre el bé i el mal -entre la falsedat i la veritat, la malícia i la bondat, l'esclavitud i la llibertat-, i aquests dons de l'Esperit Sant, festa que estem per celebrar, es completen amb la "pietat" per saber-nos fills de Déu i germans dels homes i dones, i el "temor de Déu" que ens porta a respectar la seva justícia.
Llucià Pou Sabaté