dijous, 2 de juny del 2011

Matrimoni i creu, exemple d'un poble croat

El poble de ‘Siroki-Brijeg’ a Hercegovina té una meravellosa distinció: Ningú recorda que hi hagi hagut un sol divorci entre els seus 13.000 habitants!!


¡Tampoc es recorda un sol cas de cap família trencada!


El secret d’Hercegovina és senzill: Els habitants croats han mantingut la seva fe catòlica, resistint la persecució durant segles, a mans dels turcs i després dels comunistes. La seva fe està fortament arrelada en el coneixement del poder salvador de la creu de Jesucrist. Saben perfectament que els programes del món, encara que siguin programes humanitaris de desarmament o de pau, per si mateixos només proveeixen beneficis limitats. ¡La font de la salvació és la creu de Crist!


Aquest poble té una gran saviesa que han sabut aplicar al matrimoni i a la família. Saben que el matrimoni està indissolublement unit a la creu de Crist. Llevat de les lògiques anul•lacions per l'Església.


Segons la tradició croata, quan una parella es prepara per casar-se, no els diuen que han trobat la persona perfecta. No!

El sacerdot els diu:


'Has trobat la teva creu. És a dir, una creu per estimar, per portar-la amb tu, una creu que no es llença sinó que atresora '.


A Hercegovina la Creu representa l'amor més gran i el crucifix és el tresor de la casa.


Quan els nuvis van a l'església, porten un crucifix. El sacerdot beneeix el crucifix. Quan arriba el moment d'intercanviar les seves promeses, la núvia posa la seva mà dreta sobre el crucifix i el nuvi posa la seva mà a sobre la d'ella, de manera que les dues mans estan unides a la creu. El sacerdot els cobreix les mans amb la seva estola mentre proclamen les seves promeses, segons el ritu de l'Església, ser fidels l'un a l'altre, en les alegries i en les penes, en la salut i en la malaltia, fins la mort. Tot seguit els nuvis no es besen sinó que ambdós besen la creu. Els que contemplen el ritu poden comprendre que si un dels dos abandona l'altre, abandona a Crist en la Creu.


Després de la cerimònia, els nuvis porten el crucifix a la seva llar i el posen en un lloc d'honor. Serà per sempre el punt de referència i el lloc de pregària familiar. En temps de dificultat no van a l'advocat ni al psiquiatre, sinó que van junts davant la creu, a la recerca de l'ajuda de Jesús. S'agenollaran i ploraran i obriran els seus cors demanant perdó al Senyor i mútuament, i aniran a dormir en pau perquè en el seu Cor han rebut el consol i el perdó de l'únic que té poder per salvar. Ells ensenyaran als seus fills a besar la creu cada dia, ja no aniran a dormir com els pagans, sense donar gràcies a Jesús. Saben que Jesús els sosté en Els seus braços i no hi ha res a témer.


Autor del text: Salvador Brañas
Publicat al bloc
'Caraacara' / ‘eligelavida’

6 comentaris:

kimi ha dit...

Un article molt enriquidor!
M'ha agradat molt!

ana ha dit...

un articulo muy emocionante me ha gustado mucho --- ana de valencia juaquin es un clack

Salvador Taló Trias ha dit...

Moltes gràcies ‘Kimi’ i ‘Anna’, només desitjar que l’exemple d’aquesta gent s’estengui.

Pep ha dit...

Molt maco, si senyor!!!

Salvador Taló Trias ha dit...

Veritablement és preciós el testimoni de fidelitat i felicitat d'aquest poble croat. Viuen l’ amor dins el matrimoni aferrant-se a la Creu de Crist
És important que els cristians tinguem consciència del què és realment el matrimoni.

anna ha dit...

M´ha agradat molt!
Realment la creu, que tots la trobem en el dia a dia ens fa recordar que es Crist que pregunta per nosaltres. Quina sort de les creus, que actuen en la nostra societat del benestar com un recordatori per a tots nosaltres. Gracies i espero que el Senyour ens ajudi a saber-les encaixar bé!