60è aniversari de l'ordenació sacerdotal de Benet XVI

Avui, 29 de juny, festa de sant Pere i sant Pau es compleixen 60 anys de l'ordenació sacerdotal del Papa Benet XVI. En aquest vídeo es narren algunes idees que ens poden servir per resar pel Papa.

Història de la vocació de Joseph Ratzinger

Tu ets Pere

Tu ets Pere . Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.

Mat 16:18-19

Tot d’una l’àngel del Senyor es presentà, i la cambra s’omplí de claror. L’àngel tocà Pere, el desvetllà i li digué:
“De pressa, aixeca’!”.
I les cadenes li caigueren de les mans. Li digué:
“Cenyeix-te i posa’t les sandàlies”
Pere ho va fer, i l’àngel va afegir:
“Pren el mantell i segueix-me”.
Pere sortí a fora i el seguia, sense saber que això que l’àngel feia era de veritat, es pensava tenir una visió. Passaren la primera guàrdia, passaren la segona, i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s’obrí tota sola, i ells sortiren.
Llavors Pere, tornant en sí, digué:
“Ara veig que el Senyor ha enviat de debò el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot el que el poble dels jueus esperava contra mi.”
Ac 12:1-11

Tot això és una desmesura de bonic, i molts sense assabentar-se’n.

Sant Josepmaria

Ahir 26 de juny va ser la seva festa, però era diumenge del Corpus

Josepmaria Escrivà de Balaguer va veure de manera clara que tots estem cridats a estimar i servir Déu a través del treball de la vida familiar i d'amistat i va fundar l'Opus Dei, una institució de l'Església Catòlica que difon el missatge extraordinari que cada persona pot buscar la santedat en la seva vida ordinària. Sant Josepmaria dedicà tota la seva vida a tirar endavant l'Opus Dei

És el sant de la vida ordinària, va creure de veritat en el laïcat i va obrir camins divins a la terra. Per especial gràcia de Déu, deia que el millor fundador era el conyac (un conyac espanyol, anomenat així), no va fer cap teoria, sinó que amb la gràcia de Déu, 26 anys i bon humor, quan important el bon humor, riure de tant en tant d'un mateix, relativitzar el que ens sembla tan important, es va posar a treballar i va aconseguir que moltes persones encarnin aquest esperit. Com el sant que és, és patrimoni de tota l'Església. El meu agraïment molt especial i a qui li interessi conèixer-lo que s'informi que hi ha molt escrit i filmat i les tasques de l'Opus Dei són obertes a tothom. Gràcies Sant Josepmaria

http://www.opusdei.es/art.php?p=44413.

Homilia del Prelat de l’Opus Dei en la festa de sant Josepmaria Escrivà, 2011

En l'homilia de la Missa en honor a Sant Josepmaria a Roma, el Prelat de l'Opus Dei va considerar de manera especial els seus ensenyaments sobre l'apostolat, resumides en les oracions litúrgiques: "Proclamar la vocació universal a la santedat i a l'apostolat, com a fills de Déu, enmig del treball professional i en les circumstàncies de la vida ordinària, per servir amb amor ardent l'obra de la Redempció, mitjançant una tasca apostòlica personal d'amistat i de confidència "

.

Text complet de l'homilia en castellà

Panis Angelicus

Cor del King 's College, Cambridge
Versió de Cesar Franck de l'Himne de Matines "Panis Angelicus", escrit per Sant Tomàs d'Aquino per a la Solemnitat del Corpus Christi.

“Festa del Corpus Christi”

«Això és el meu Cos...», i Jesús s'immola, ocultant-se sota les espècies de pa. Ara és allí, amb la seva Carn i amb la seva Sang, amb la seva Ànima i amb la seva Divinitat... (Solc, 684)

Avui celebrem aquesta gran solemnitat en honor del misteri eucarístic. En ella es reuneixen la litúrgia i la pietat popular que no estalvien enginy i bellesa per cantar a l''Amor dels amors'. Avui hem de donar moltes gràcies al Senyor per haver-se quedat entre nosaltres, desagreujar i mostrar la nostra alegria per tenir-lo tan a prop: "Adoro te, devote, latens Deitas ..." t'adoro amb devoció, Déu invisible..., li direm moltes vegades en la intimitat del nostre cor.

Aquesta Solemnitat es remunta al segle XIII. Primer va ser establerta per a la diòcesi de Lieja, però el Papa Urbà IV la va instituir l'any 1264 per a tota l’Església. El sentit d'aquesta festa és la consideració i el culte a la presència real de Crist en l'Eucaristia. Sant Tomàs d'Aquino, a petició del Papa, va compondre per a aquest dia dos oficis, que han alimentat la pietat de molts cristians al pas dels segles.

La processó de la Custòdia pels carrers engalanats de molts llocs testimonia la fe i l'amor del poble cristià vers Crist que torna a passar per les nostres ciutats i pobles. Però aquesta presencia, no ha de ser cosa d'un dia, com un foc d'encenalls, soroll que hom escolta i en acabat s'oblida. Aquest pas de Jesús ens porta a la memòria que l'hem de descobrir també en la nostra feina de cada dia.

Demanem, doncs, al Senyor que ens concedeixi ser ànimes d'Eucaristia, que el nostre tracte personal amb Ell s'expressi en alegria, en serenitat, en un afany de justícia. I facilitarem als altres la tasca de reconèixer Crist, contribuirem a posar-lo al cim de totes les activitats humanes. (És Crist que passa, núm. 150-156)

Déu faci que els vegem aviat als altars

Avui fa 67 anys van rebre l'ordenació sacerdotal tres enginyers de l'Opus Dei: ‘Álvaro del Portillo’, ‘José Luis Múzquiz’ i ‘José María Hernández Garnica’. Van ser els primers sacerdots de l'Obra després del Fundador.
Només ordenats, es van repartir el món: Aquí i aquí teniu dues breus biografies de don ‘José Luis’ i ‘José Maria’.
La vida de don Álvaro va estar lligada a la del fundador de l'Obra fins el traspàs de sant Josepmaria, l’any 1975. El 15 de setembre d'aquell mateix any, el Congrés general de l'Obra, el va escollir per unanimitat per succeir el Pare.
‘Álvaro del Portillo’, ‘José Luis Múzquiz’ i ‘José María Herández Garnica’ se'n van anar al Cel després d'una vida de pregària i de treball intens i sacrificat fins l'heroisme. Molt aviat els veurem en els altars. Els seus processos de canonització ja estan en marxa.

...i demà... Sant Josepmaria

Indignats

Article publicat per D. Enrique Monasterio a ‘Pensar por libre’, en què més o menys deia això:

No pretenc fer cagarel•la amb el moviment dels indignats, nascut el passat 15 de maig. Tampoc penso prendre-m’ho seriosament. De moment, però, m’ho prenc amb uns glaçons, ja que l'estiu arriba fort, i cal refrescar la gola.
Em va comentar un amic: si pretens incorporar-te sense preàmbuls a una tertúlia en qualsevol barra o terrassa d’una cafeteria, només has de fer servir dues paraules màgiques, això sí, amb admiracions i molt èmfasi. Cal afirmar amb gran convicció:
- És indignant!
El 98% dels casos, saltarà un contertulià per donar-te la raó. Per descomptat no tindràs ni idea del què els indigna, però no importa, en pocs segons et faràs una composició de lloc, ja que rondinar tots junts, avui surt barat. És a dir, que "els indignats" tampoc són tan originals.
Ja veig que comenceu a indignar-vos en contra meu. "Aquest jubilat -això ja és de la meva collita-, no se n'assabenta de res. És molt còmode parlar així quan no has de pagar la hipoteca ni estàs a l'atur, etc. etc." Ep! Una mica de calma, nois, anem a pams, que encara no he dit cap impertinència. En realitat, l'única que se m'acut és anomenar "15M" al 15 de maig és una carrincloneria ‘made in USA’, pròpia dels anys convulsos que vivim.
És que hom ja no s'aclareix: comencem amb el 20N. Seguim amb el 23F i amb 11M (que no és maig, sinó març). Abans va venir el 11-S. I després, ni se sap. Qualsevol dia ens posaran les festes en sigles: el 25D, Nadal, el 6E, els Reis, i així successivament.
Bé, per avui ja n’hi ha prou. Això només era una precipitada introducció a aquest fantàstic vídeo que una amable lectora m'envia ... des de Filipines!
El que s'ha dit: indignant!

Entrevista a membres de JMJ Young Answers al programa Contrast de ...

Diversos participants de JMJ Young Answers són entrevistats a "Contrast", un programa de Popular TV.
Agraïm a Popular TV la seva cortesia en permetre'ns pujar el seu programa directament al nostre bloc.

Sorpresa Reial o real sorpresa

L’Al•leluia de Haendel, interpretat per l'Orfeó Pamplonès, va sorprendre els Reis d'Espanya i als presents a la cerimònia de lliurament dels XXVIII Premis Internacionals de Periodisme Rei d'Espanya, convocats per l'Agència Efe i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional.

La sorpresa oferta per la formació navarresa, els integrants van interpretar un recital barrejats entre els assistents, va començar amb uns acords de piano i la veu d'una solista que, per sorpresa de tots, es va posar dreta i es va arrencar amb un "al•leluia", mentre Reis i convidats s'havien aixecat dels seus seients pensant que l'acte havia acabat.

Avortament en cas d'una violació?

Sèrie de: 'Arguments' - http://www.arguments.es

Aquesta sèrie de vídeos és fruit del treball realitzat per estudiants universitaris amb motiu de la JMJ 2011. Els joves que hi han participat, han analitzat els temes més controvertits que hi ha ara mateix en l'opinió pública sobre l'Església Catòlica, per donar una resposta personal en menys de dos minuts. Avortament, divorci, eutanàsia, relacions prematrimonials, homosexualitat, celibat, abusos, sacerdoci femení, les riqueses de l'Església ...

La Santíssima Trinitat

L'Església celebra avui el misteri central de la nostra fe, la Santíssima Trinitat, font de tots els dons i gràcies, el misteri inefable de la vida íntima de Déu.

La litúrgia de la Missa ens convida a tractar amb intimitat a cadascuna de les Tres Divines Persones: al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.

La festa establerta per a tot Occident l’any 1334 pel Papa Joan XXII, i va quedar fixada per aquest diumenge després de la vinguda de l'Esperit Sant, l'últim dels misteris de la nostra salvació.

Avui podem repetir moltes vegades, poc a poc, amb particular atenció: Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.

El ‘Cardenal Piacenza’ encoratja dedicar 60 hores d'adoració eucarística per l'aniversari del Papa

El prefecte de la Congregació per al Clergat al Vaticà, Cardenal ‘Mauro Piacenza’, va encoratjar als bisbes del món a promoure 60 hores d'adoració eucarística per la santificació de tots els sacerdots, per les noves vocacions i pel Papa Benet XVI que celebra el 60è aniversari de la seva ordenació sacerdotal el 29 de juny, Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau.

El Sant Pare va ser ordenat sacerdot el 29 juny 1951 al costat del seu germà, Mons Georg Ratzinger, a la Catedral de Freising (Alemanya).

Aquesta ocasió, escriu el Cardenal Piacenza, "és particularment propícia per reunir-nos al voltant del Pontífex, per testimoniar-li tota la nostra gratitud, el nostre afecte i la nostra comunió pel servei que ofereix a Déu i a l'Església, i sobretot per aquest" fer resplendir la veritat sobre el món ', a qui el seu alt magisteri contínuament exhorta' ".

En el text signat també pel Secretari de la Congregació per al Clergat, Arquebisbe ‘Celso Morga Iruzubieta’, s'explica que les hores d'adoració eucarística dedicades a aquesta intenció poden ser contínues o poden distribuir-se durant el mes de juny, i ha de comprometre "de manera particular als sacerdots ".

"El cim d'aquest recorregut de pregària podria coincidir amb la Solemnitat del Sacratíssim Cor de Jesús (Jornada de santificació sacerdotal), el proper divendres 1 de juliol", afegeix el Cardenal.

.

Amb aquesta especial iniciativa, prossegueix la carta, "es podria homenatjar al Pontífex amb una extraordinària corona d'oracions i d'unitat sobrenatural, capaç de mostrar el centre real de la nostra vida, de la qual sorgeix tot esforç missioner i pastoral, així com l'autèntic rostre de l'Església i els seus sacerdots ".

Per a aquestes 60 hores d'adoració eucaristia, la Congregació suggereix la meditació de passatges bíblics en què apareix l'Apòstol Sant Pere, el primer Papa, especialment els capítols 20 i 21 de l'Evangeli de Sant Joan on el Senyor li pregunta a Simó si l’estima més que els altres, i el capítol 16 de l'Evangeli de Sant Mateu en el qual Crist li diu "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església".

Aciprensa

El Premier britànic planta cara a la publicitat amb contingut sexual

La publicitat ha envaït les nostres vides. Hi ha anuncis a Internet, a la televisió i als carrers. Per això, quan els creatius aposten per donar contingut sexual als seus anuncis, és inevitable que ho vegin també els nens. I el Regne Unit no està disposat a consentir.

Per evitar el que anomena la "sexualització dels nens", el Premier britànic ‘David Cameron’ va demanar una revisió de les polítiques publicitàries. El resultat és l'informe "Deixeu que els nens siguin nens" realitzat per l'organització cristiana de suport a les famílies "Mother 's Union".

L'informe també demana la creació d'una web on es pugui protestar per la publicitat o els programes que no segueixin les noves normes. Per demostrar que va de debò, el Premier ha convocat per al pròxim octubre a representants dels comerciants, anunciants, televisions, editors i directors de la indústria musical per analitzar els progressos.

Sacerdoci: discriminació de la dona?

Sèrie de: 'Arguments' - http://www.arguments.es

Aquesta sèrie de vídeos és fruit del treball realitzat per estudiants universitaris amb motiu de la JMJ 2011. Els joves que hi han participat, han analitzat els temes més controvertits que hi ha ara mateix en l'opinió pública sobre l'Església Catòlica, per donar una resposta personal en menys de dos minuts. Avortament, divorci, eutanàsia, relacions prematrimonials, homosexualitat, celibat, abusos, sacerdoci femení, les riqueses de l'Església ...

Començar i recomençar

Sovint la vida ens juga males passades però el més important és tornar-se aixecar i afrontar el futur amb esperança i optimisme.
Si això és constant en la vida ordinària, també és vàlid per a la vida espiritual
“La vida cristiana és un constant començar i recomençar, un renovar-se cada dia”(Sant Josepmaria, “És Crist que passa”, 114). ...
Justament la teva vida interior ha de ser això: començar... i recomençar.

Muntatge del Pilar de 4 pujant les escales de la Catedral de Girona.
Quin exemple de coratge aquests castellers...

Pentecosta: segueix el procés de conversió de fidels anglicans a l’Església catòlica

Amb motiu de la celebració de la Pentecosta, ahir 12 de juny de 2011, 60 sacerdots anglicans del Regne Unit van ser ordenats sacerdots catòlics i serviran a l’«ordinariat» personal Mare de Déu de Walsingham.

Com ja vam dir a primers d’any, després de l'erecció del primer Ordinariat Personal per acollir els anglicans, els passos cap a la unitat entre Anglicans anglesos i Església Catòlica s'han anat accelerant.
Arran de la declaració dels cinc bisbes anglicans manifestant la seva intenció d’afegir-se a la nova institució de l'Església Catòlica, el passat gener, la diòcesi de Brentwood (Anglaterra) també va anunciar el pas de set sacerdots i de 300 feligresos anglicans a l'Església Catòlica a través de l’Ordinariat Personal creat pel Papa Benet XVI el passat 15 de gener per acollir els conversos de l'anglicanisme. Segons informa el diari anglès ‘Daily Mail’ en la seva edició del 24 de gener de 2011, el ‘Bisbe de Brentwood’, ‘Mons Thomas McMahon’, ja es va entrevistar amb els sacerdots anglicans -un de retirat i sis vicaris parroquials en actiu -, que seran ordenats preveres catòlics . Aquest pas, segons el diari és el més gran que s’ha donat fins al moment, involucra tres parròquies anglicanes d'Essex i tres més a l'est de Londres.
Un altre pas col•lectiu es va produir el passat 1 març de 2011, quan uns 600 fidels i 20 sacerdots anglicans també van donar el pas de la conversió al catolicisme el Dimecres de Cendra d’aquest any, acollint-se a la nova institució creada pel Papa Benet XVI que els permetrà mantenir la seves tradicions i ritus. L’anomena’t Ordinariat rep així al seu primer grup de fidels i rectors, La cerimònia, que es va fer coincidir amb la data litúrgica del començament de la Quaresma -, temps de conversió i penitència –forma part d’aquest procés de conversió a Roma d'altres grups d'anglicans descontents amb la doctrina oficial de la seva església.
Posteriorment a l'abril de 2011, durant la setmana santa, uns mil anglicans han estat rebuts en la plena comunió amb l'Església catòlica. Es tracta d'uns trenta grups -uns seixanta clergues anglicans -, una etapa decisiva en la resposta del Papa a les peticions d'anglicans de tornar a l'Església catòlica en comunitats, prevista per la 'constitució apostòlica Anglicanorum coetibus'. En general, aquests grups anglicans han estat rebuts en l'Església catòlica per algun dels tres antics bisbes, que ara han estat ordenats sacerdots catòlics: monsenyor 'Keith Newton', superior de l’Ordinariat Personal, i els monsenyors 'John Broadhurst', antic bisbe de 'Fulham', i 'Andrew Burnham', antic bisbe de 'Ebbsfleet'. Es poden veure imatges i testimonis dels grups que han entrat en l'Església catòlica a la pàgina i el bloc del ordinariat personal de Nostra Senyora de Walsingham: http://www.ordinariate.org.uk , http://ordinariateportal.wordpress.com

Pentecosta

Al vespre d'aquell mateix dia, Els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres ! ». Després els va ensenyà les mans i el seu costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els va tornar a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres »Llavors alenà damunt d’ells i els digué Jesús els digué « Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdoneu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó ».

Nou espot oficial per a la JMJ Madrid 2011

La JMJ ha llançat un nou anunci per a convidar participar en la propera Jornada Mundial de la Joventut, del 16 al 21 d'agost. Amb tons nostàlgics, anima els joves a "no perdre aquest tren".

Els rondinaires i crítics amb l’Església

Últimament a més dels indignats de la ‘Plaça de Catalunya’, la ‘Puerta del Sol’ etc, cada cop se senten més veus maldients, a través dels mitjans de comunicació etc, que manifesten la seva indignació, per exemple, contra la Conferència Episcopal Espanyola a la qual titllen de ‘bunker’, carregant contra el Cardenal de Madrid al que l’assenyalen com l'amic dels rics, banquers, empresaris, i contra altres persones i institucions eclesials aprofitant l’esdeveniment que tindrà lloc a Madrid amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut.

.

Cal posar les coses al seu lloc per deixar clar, que tot el programa de la ‘Jornada Mundial de la Joventut’, ha costat uns diners que cada comunitat ha pagat gustosament de la seva butxaca.
Durant els darrers dies, els enemics descarats de la ‘JMJ’ no han parat de criticar obertament la ‘súper despesa’ econòmica que suposa tot el moviment juvenil de la ‘JMJ’ que amb la presència del Papa acollirà Madrid la tercera setmana d'agost.
Aquests elements crítics, que val a dir, són una minoria, sempre tirant a l'esquerra política i religiosa, els molesta que l'Església pugui aplegar una massa gegantina de joves pels carrers, esglésies, centres de cultura, teatres, escoles i llocs assenyalats de Madrid.
Ells, només, han acumulat a la ‘Plaça de Catalunya’ o a la ‘Puerta del Sol’, una massa de indignats, que s’està desinflant per manca d'una ideologia estable i constructiva. Per això, ja han confessat obertament, els esquerrans que tracten de bressolar als acampats per rendibilitzar i passar a vots alguns d’aquests individus.
L'Església a Espanya fa anys que està preparant la ‘JMJ’. Ara, quan queden ben poques setmanes, s'han presentat els comptes de tot aquest esdeveniment. La col•laboració d'empreses, la iniciativa privada, la cooperació personal o familiar, i les instàncies públiques han creat una forta corporació posant els diners suficients, perquè, a més, tingui un cost zero al contribuent espanyol i s'injecti uns cent milions d'euros per a tot Espanya.
Les empreses patrocinadores, els convenis signats amb determinades indústries, per exemple, la xarxa de restaurants que facilitaran el menjar .... Seran els grans beneficiats d'una facturació que entrarà en els seus comptes de resultats una cop passi la ‘JMJ’.
L'Església no està robant els diners de les arques públiques per a finançar aquest exclusiu moment de la trobada del Papa amb els joves del món, tampoc ha retirat ni cinc del fons de Càritas Espanyola, ni un sol euro, perquè aquests sempre han estat destinats a atendre els més pobres i necessitats de la nostra societat.
Per tant, els crítics que deixen com un drap brut la ‘JMJ’ que apuntin les seves armes de foc cap a altres mires. Pel que fa a l'assumpte monetari han punxat en un os i se'n tindran d'anar amb la cua entre cames. Si més no, els repto que tinguin la valentia de reconèixer que ni l'esquerra ni la dreta a Espanya, mai reuniran els centenars de milers de joves cristians i alegres que veurem a Madrid amb motiu de la ‘JMJ’. I clar, això els fastigueja d’allò més...

Arxidiòcesi de Boston inicia causa de beatificació d’un sacerdot de l'Opus Dei

L'Arxidiòcesi de Boston ha obert la causa de beatificació del sacerdot ‘José Luis Múzquiz’, qui va començar les activitats apostòliques de l'Opus Dei als Estats Units.
‘José Luis Múzquiz’ va néixer a Espanya el 1912. Treballà estretament amb sant Josepmaria Escrivà i el 1944 es va convertir en un dels tres primers membres de l'Opus Dei que es van ordenar sacerdots.
A més dels Estats Units, va posar en marxa iniciatives de l'Opus Dei a Canadà, Japó i Veneçuela. Va morir el 1983 a Massachusetts.

Lluny de Déu, malament rai !

Encara no havia patit l'atemptat. A l'Aula Pau VI hi havia més de 7.000 persones. El Papa avançava pel passadís central on al final una immensa escultura de la Resurrecció de ‘Pier Luigi Nervi’, l'esperava amb els braços oberts. La gent s’empenyia contra les tanques com a jugadors de rugbi en apassionada ‘melé’ per tocar Joan Pau II.

Ell s'acostava a banda i banda, lent, somrient, divertit com encantat amb la cridòria, donant la mà fugissera. Una dona gairebé asfixiada per les empentes de la gent cridava tant com podia:

«Sant Pare, Santedat!»

De sobte, les mirades es van trobar. El Papa Joan Pau II se li acostà. Li va agafar la mà:

Sí? Digues-me »

Aquella dona li començà a bategar el cor amb tanta força que només sentia el seu cor i el del Papa:

«Sant Pare, resi ...-balbuceja, i ja no va saber dir res més! - Resi per Espanya»

«Ho faig, ho faig»

«Però ... però sobretot -afegí amb la boca seca i la mà tremolosa entre les del Sant Pare -però, sobretot, resi pel meu marit - mentre agafava el seu marit pel braç que tenia al costat -perquè ... s’ha apartat de Déu »


En aquest mateix moment el marit va empal•lidir i tot seguit es va tornar de tots colors. Joan Pau II se’l mirà amb tendresa, i li va agafar les mans. Amb la mirada profunda i plena de dolcesa es va acostar i mussità a cau d'orella d’aquell home completament atordit.

«Fill. Torna. Hom s’ho passa tan malament lluny de Crist... »

I en aquell moment, el Papa, l’home i la seva dona, van tornar sentir altre cop la cridòria: Visca el Papa! ¡Joan Pau II t’estima tot el món! Fins aleshores a la Sala Nervi semblava que només hi eren ells tres. A la sortida, l'home va tornar en si i, rabent, passà de l'Aula al confessionari del Vaticà per demanar perdó a Déu per la vida viscuda allunyat d'Ell

INTERROGANTES.NET
ALMUDÍ

Sempre es pot tornar a començar

-Jo estaré amb vosaltres cada dia fins al final dels temps ...

Hem celebrat l’Ascensió del Senyor. Crist se’n va amb Déu Pare, però es queda en els Sagraments, i quan el perdem, podem tornar estar amb Ell per mitjà del Sagrament de la Penitència. Quina alegria tornar a començar i saber-te perdonat!

Sèrie de: 'Arguments' - http://www.arguments.es

Aquesta sèrie de vídeos és fruit del treball realitzat per estudiants universitaris amb motiu de la JMJ 2011. Els joves que hi han participat, han analitzat els temes més controvertits que hi ha ara mateix en l'opinió pública sobre l'Església Catòlica, per donar una resposta personal en menys de dos minuts. Avortament, divorci, eutanàsia, relacions prematrimonials, homosexualitat, celibat, abusos, sacerdoci femení, les riqueses de l'Església ...

Víctimes del terrorisme

Als 20 anys de l'atemptat terrorista a Vic

Fa vuit dies el Dr. Llucià Pou em va enviar aquest article que no he pogut publicar fins avui, de totes maneres encara que hagin passat uns dies, no ha perdut gens d’actualitat.

L'atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, del qual avui es compleixen 20 anys, em porta al record la Missa que vaig celebrar amb l'Associació Catalana de les Víctimes del Terrorisme fa 5 anys a Vic, per recordar els que van morir aquell dia tràgic, el dimecres 29 de maig de 1991 a les 7 de la tarda. Un crim horrible. Però encara més enllà del dolor, el memorial de les víctimes -10 morts i 28 ferits- ha de servir el record per a crear sentiments de solidaritat: tots ens sentim ferits, estem inter-connexionats i volem sentir com a pròpies les alegries i penes dels altres. Volem que aquesta ferida oberta ens ajudi a millorar aquest món, on des de l'Orient Mitjà fins a l'occident, de nord a sud, veiem violència en molts països.
El cor de l'home és una font inesgotable de crims, així com d'accions sublims, per això si el fer lleis no deixa de ser interessant, no és la solució a tots els problemes, ja veiem que avui sobre tot el nostre món necessita un clima que ajudi a una bona educació en el cor de les persones: que el violent pugui ser educat, i millor encara que tingui ja abans una educació en els valors, perquè no sigui violent. Si veiem com a cosa pròpia els problemes de tot el món, treballarem units als homes de bona voluntat, que són molts, lluitarem units contra la violència, i aquesta unió ens donarà la força per vèncer. Sabem que necessitem paciència, que es necessita temps, i que el sistema és ofegar el mal no amb odis i rancors, sinó amb abundància de bé. Amor, oració ... per les víctimes, els agressors... La caritat és sempre el llenguatge més bell, té mil formes de fer segons la forma de ser de cada un, l'important és sembrar: els fruits, vindran... penso en Jesús, que va lliurar la seva vida per nosaltres: el crit de Jesús a la creu, no delata l'angoixa d'un desesperat, sinó la pregària del que diu pels que ho estan matant... fixa els seus ulls en el Pare i ens arriba a la salvació... Així els crits dels que moren poden també unir-se místicament a la passió de Jesús.
Així neix el perdó interior (l'Esperit Sant pot transformar l'ofensa a intercessió), però això no vol dir impunitat, que no seria perdó judicial, sinó injustícia. L'obligació de reparar és medicinal i educativa per a la societat. El perdó va unit a la voluntat de restituir el mal que s’ha fet, d'aquí l'aplicació de la justícia, amb les lleis, ja que són deplorables els encobridors -tant a nivell social com polític- dels autors de crims: no són només conflictes polítics, com també els que fomenten la impunitat d'aquests autors. Això no priva el debat de si és oportú o no eventuals diàlegs amb aquestes associacions terroristes, debats amb treball reflexiu i de diàleg entre tots. Certament, la serenitat és difícil, hi ha agressió estratègica per part d'un domini injust, que no respecta la llibertat, el joc democràtic, que imposa el terror matant innocents. També llavors hem de purificar la memòria a tots, tenim exemples de persones que han donat la vida per la construcció d'aquest enteniment ciutadà, al País Basc i tants altres llocs.
De manera que un "alt el foc permanent", no pot ser un "ara no et mato i us oblideu dels que abans he matat", sense demanar perdó per les víctimes. Reconèixer la culpa i demanar perdó és el primer pas per a un possible camí cap a la reconciliació, però al mateix temps ha d'haver un respecte a la memòria de les víctimes, i això passa perquè públicament es faci justícia, ja que la pau i concòrdia vindran del respecte a la dignitat de les persones.
Aquest discerniment, però, depèn d'una pau interior de cada un, basada en l'amor i coherència personals... i l'acció social: no n'hi ha prou amb que jo critiqui els conflictes de l'Iraq o Sàhara occidental, de Nova Guinea o Haití ... sinó que m’he de plantejar: jo, què faig?, busco la formació adequada? Necessitem "saviesa" per enfocar les coses, "intel•ligència" per buscar la veritat, "consell" per poder encertar enmig del caos, "fortalesa" per mantenir l'ordre, l'autoritat i la justícia, "ciència" per saber distingir clarament entre el bé i el mal -entre la falsedat i la veritat, la malícia i la bondat, l'esclavitud i la llibertat-, i aquests dons de l'Esperit Sant, festa que estem per celebrar, es completen amb la "pietat" per saber-nos fills de Déu i germans dels homes i dones, i el "temor de Déu" que ens porta a respectar la seva justícia.
Llucià Pou Sabaté

El Sant Pare visita Croàcia

Com podem seguir el viatge del Papa a Croàcia en directe a través d'Internet?

El Papa visitarà Croàcia els dies 4 al 5 de juny. La web oficial del viatge llançada pels bisbes croats oferirà el senyal televisiu de tota la visita en directe. http://www.papa.hr

Barça

Ja es porta dins de ben petits

Més que un club

Matrimoni i creu, exemple d'un poble croat

El poble de ‘Siroki-Brijeg’ a Hercegovina té una meravellosa distinció: Ningú recorda que hi hagi hagut un sol divorci entre els seus 13.000 habitants!!

¡Tampoc es recorda un sol cas de cap família trencada!

El secret d’Hercegovina és senzill: Els habitants croats han mantingut la seva fe catòlica, resistint la persecució durant segles, a mans dels turcs i després dels comunistes. La seva fe està fortament arrelada en el coneixement del poder salvador de la creu de Jesucrist. Saben perfectament que els programes del món, encara que siguin programes humanitaris de desarmament o de pau, per si mateixos només proveeixen beneficis limitats. ¡La font de la salvació és la creu de Crist!

Aquest poble té una gran saviesa que han sabut aplicar al matrimoni i a la família. Saben que el matrimoni està indissolublement unit a la creu de Crist. Llevat de les lògiques anul•lacions per l'Església.

Segons la tradició croata, quan una parella es prepara per casar-se, no els diuen que han trobat la persona perfecta. No!

El sacerdot els diu:

'Has trobat la teva creu. És a dir, una creu per estimar, per portar-la amb tu, una creu que no es llença sinó que atresora '.

A Hercegovina la Creu representa l'amor més gran i el crucifix és el tresor de la casa.

Quan els nuvis van a l'església, porten un crucifix. El sacerdot beneeix el crucifix. Quan arriba el moment d'intercanviar les seves promeses, la núvia posa la seva mà dreta sobre el crucifix i el nuvi posa la seva mà a sobre la d'ella, de manera que les dues mans estan unides a la creu. El sacerdot els cobreix les mans amb la seva estola mentre proclamen les seves promeses, segons el ritu de l'Església, ser fidels l'un a l'altre, en les alegries i en les penes, en la salut i en la malaltia, fins la mort. Tot seguit els nuvis no es besen sinó que ambdós besen la creu. Els que contemplen el ritu poden comprendre que si un dels dos abandona l'altre, abandona a Crist en la Creu.

Després de la cerimònia, els nuvis porten el crucifix a la seva llar i el posen en un lloc d'honor. Serà per sempre el punt de referència i el lloc de pregària familiar. En temps de dificultat no van a l'advocat ni al psiquiatre, sinó que van junts davant la creu, a la recerca de l'ajuda de Jesús. S'agenollaran i ploraran i obriran els seus cors demanant perdó al Senyor i mútuament, i aniran a dormir en pau perquè en el seu Cor han rebut el consol i el perdó de l'únic que té poder per salvar. Ells ensenyaran als seus fills a besar la creu cada dia, ja no aniran a dormir com els pagans, sense donar gràcies a Jesús. Saben que Jesús els sosté en Els seus braços i no hi ha res a témer.

Autor del text: Salvador Brañas
Publicat al bloc 'Caraacara' / ‘eligelavida’

¿Relacions prematrimonials, o esperar fins el matrimoni?

Sèrie de: 'Arguments' - http://www.arguments.es

Aquesta sèrie de vídeos és fruit del treball realitzat per estudiants universitaris amb motiu de la JMJ 2011. Els joves que hi han participat, han analitzat els temes més controvertits que hi ha ara mateix en l'opinió pública sobre l'Església Catòlica, per donar una resposta personal en menys de dos minuts. Avortament, divorci, eutanàsia, relacions prematrimonials, homosexualitat, celibat, abusos, sacerdoci femení, les riqueses de l'Església ...