La resposta la tenim en aquest vídeo.
Qui ens ho havia de dir que aquestes paraules pronunciades per Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer fa quaranta anys a Xile donarien peu a un famós director de cinema a animar-lo fer una superproducció cinematogràfica entorn a la seva figura i ensenyaments.
Ho hem sabut gràcies a l'entrevista que va publicar fa uns dies l'Agència de Notícies Zenit (Veure’n aquí 1a Part i 2a Part ) amb Roland Joffé, que aquest any 2011 estrenarà "There Be Dragons" la pel•lícula inspirada en el fundador de l'Opus Dei.
El director de "La Missión" en una conversa amb Jesús Colina digué:
"Un dia, un dels productors de la pel•lícula va venir a Holanda per tal de convèncer que fes la pel•lícula. Portava diversos llibres i materials, inclòs un DVD sobre Josepmaria. Vam tenir un dinar acompanyat d’un llarg sobretaula molt agradable.
Però, tornant a casa, capficat, pensava: "No tinc gens de ganes de fer aquesta pel•lícula, no em fa el pes. Tinc un altre projecte entre mans ambientant a l'Índia, i he treballat molt per aconseguir-ho ".
Tanmateix, pensava que era un oferiment prou bo, i havia apreciat realment aquella agradable trobada, però malgrat això, pensava rebutjar-lo.
Era una nit d'estiu, de manera que vaig sortir al jardí, amb una copa de vi a la mà, vaig posar el DVD en el meu lector, i em vaig asseure davant l'ordinador per escriure una breu carta que deia: "Benvolgut X, moltes gràcies. Tinc en gran estima hagi fet aquest viatge, però penso que veritablement vostè hauria de buscar en un altre banda "...
Mentrestant, el DVD seguia funcionant. Un moment de la narració li cridà l'atenció: Josepmaria es dirigia a una multitud, a Xile, o potser, a l'Argentina, no n’estic ben segur del lloc, i una noia jove aixeca la mà i diu: "Tinc una pregunta, sóc jueva ... " (Veure el vídeo)
En veure aquell moment vaig pensar ple d’admiració: "Quin moment tan meravellós! Quin instant més sorprenent, inesperat, i sobretot venint d'una organització de la qual tot el món esperaria que digués el contrari". Estava mirant al meu ordinador i em deia: "Espera’t un moment".
Vaig apagar el DVD. Vaig deixar d'escriure la carta. Em vaig posar la gorra de director de cinema i vaig escriure corre-cuita una escena en què apareix Josepmaria al costat d'un home, a punt de morir, a qui ja coneixia, que li confessa ésser jueu i el seu somni és convertir-se. Vaig escriure l'escena de cap a peus, sense deixar de pensar: "tinc realment ganes de veure això en una pel•lícula. Però, no ho veuré mai si no faig la pel•lícula, oi? O emmarcaré aquesta escena en una altra pel•lícula?". En comptes de redactar la primera carta vaig escriure:
"Benvolgut X, estic veritablement interessat en aquest projecte, a condició de disposar de tota llibertat de creació per a fer-ho com jo vull, altrament, si vostè vol seguir una altra línia a part, no compti amb mi, i si vostè, a més, accepta el fet que no sóc molt brillant i que ho faré el millor possible, però que he de seguir la meva pròpia veritat. Si vostè hi està d'acord, m'agradaria fer veritablement aquest projecte ".
Això és més o menys el que succeí. No tenia cap idea preconcebuda sobre Josepmaria, havia escoltat alguna cosa envers ell, però sobretot va ser aquest passatge del DVD el que va suscitar el meu interès per fer la pel•lícula.
Em vaig trobar davant la història d'un home, i al llegir-la vaig prendre consciència que realment respectava aquest home. De fet, més que un simple respecte, sentia que encarnava quelcom del seu combat, que interpel•laria tots els éssers humans d'una manera meravellosa, i que aquesta història que volia contar és la que explica aquesta pel•lícula ".
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada