.
Encertat anàlisi del Dr. Ernest Julià sobre el lamentable incident a la capella de Somosaguas
Per què? Podrien haver fet un espectacle semblant en qualsevol altre lloc. Certament, la gent hauria reaccionat d'una altra manera. En lloc més els haurien deixat actuar més de 30 segons.
En un autobús, les haurien baixat sense gaires contemplacions a la primera parada. En uns grans magatzems, de ben segur els hi haguessin plogut més d'un cop de mans de dones, i un bona reguitzell d'insults, per boca dels homes.
Què han volgut manifestar amb un gest semblant? Uns universitaris i universitàries que es despullen en una església i pugen a l'altar, què pretenen amb una obscenitat ridícula, més digna de llàstima que d'incitació al pecat?
En el temple, cap de les poques persones presents els haurà prestat la més mínima atenció a les seves qualitats corporals. Si anaven amb la intenció de manifestar el seu odi a Crist, amb la seva nuesa no van fer res més que expressar una ràbia infantil, de nens-nenes immadurs, que no saben què fer amb la seva sexualitat, i l'exposen per a no ofegar-se en la pròpia misèria en què han reduït la seva sexualitat. Fins i tot el mateix Freud els hagués fet fora del temple a cops de bastó, però Freud no hi era. Crist és compassiu i benigne, i perdona a qui se’n penedeix.
I no val la pena ni tan sols considerar què hauria passat si en lloc d'una església catòlica aquests fets haguessin tingut lloc en un temple d'una altra religió. No val la pena, perquè ni se li passa pel cap a qui els "anima". Aquests actes són, a l'inrevés, actes diabòlics de fe: el diable sap perfectament a quin temple hi ha Crist
No han faltat -seria difícil que no hagués passat - comentaris traient a la llum que a les universitats no hi hauria d'haver lloc per a una capella o per actes religiosos. I jo em pregunto: Per què? Perquè l'Estat és laic? I què té a veure la laïcitat de l'Estat, que és lògica i adequada, amb la pràctica religiosa dels ciutadans?
La universitat no és propietat de l'Estat, i molt menys propietat de cap govern. La universitat és pública, en tot cas, és de la societat i per a la societat. I la societat són els estudiants de tot tipus que freqüenten les seves aules i comparteixen els seus terrenys. Terrenys públics, socials. L'Estat i, molt més un govern, no té, òbviament, de predicar ni anunciar cap religió, i no té, a més, cap dret a fer-ho.
Quin dret pot tenir, llavors, per negar un lloc a uns universitaris perquè es reuneixin a resar, a compartir creences, a canviar impressions? ¿Van eliminar els camps d'esports, els bars, les sales de reunions, les oficines dels bancs, les "mogudes", "els botellons", etc., Dins dels límits de les universitats? O és al campus de la universitat l'únic territori nacional en què no es poden celebrar actes religiosos? No estem davant d'un clar exemple de pura i simple discriminació?
A la universitat, l'Estat té la missió de garantir l'ordre, perquè la formació intel•lectual dels universitaris transcorri de la manera més pacífica i normal possible. Garantir un mínim de convivència perquè professors i alumnes puguin transmetre i rebre coneixements, experiències, dins d'un ambient lliure i respectuós amb les idees i actituds de cadascun, que no provoquin violència contra els altres.
La capella del campus universitari de Somosaguas estava pràcticament buida quan aquests "valents" universitaris i universitàries es van llançar a l'aventura. Hi havia pocs riscos de fracassar en el seu intent blasfem. El diable, a més de mentider, és covard.
Ernesto Juliá Díaz
ernesto.julia @ gmail.com
Encertat anàlisi del Dr. Ernest Julià sobre el lamentable incident a la capella de SomosaguasPer què? Podrien haver fet un espectacle semblant en qualsevol altre lloc. Certament, la gent hauria reaccionat d'una altra manera. En lloc més els haurien deixat actuar més de 30 segons.
En un autobús, les haurien baixat sense gaires contemplacions a la primera parada. En uns grans magatzems, de ben segur els hi haguessin plogut més d'un cop de mans de dones, i un bona reguitzell d'insults, per boca dels homes.
Què han volgut manifestar amb un gest semblant? Uns universitaris i universitàries que es despullen en una església i pugen a l'altar, què pretenen amb una obscenitat ridícula, més digna de llàstima que d'incitació al pecat?
En el temple, cap de les poques persones presents els haurà prestat la més mínima atenció a les seves qualitats corporals. Si anaven amb la intenció de manifestar el seu odi a Crist, amb la seva nuesa no van fer res més que expressar una ràbia infantil, de nens-nenes immadurs, que no saben què fer amb la seva sexualitat, i l'exposen per a no ofegar-se en la pròpia misèria en què han reduït la seva sexualitat. Fins i tot el mateix Freud els hagués fet fora del temple a cops de bastó, però Freud no hi era. Crist és compassiu i benigne, i perdona a qui se’n penedeix.
I no val la pena ni tan sols considerar què hauria passat si en lloc d'una església catòlica aquests fets haguessin tingut lloc en un temple d'una altra religió. No val la pena, perquè ni se li passa pel cap a qui els "anima". Aquests actes són, a l'inrevés, actes diabòlics de fe: el diable sap perfectament a quin temple hi ha Crist
No han faltat -seria difícil que no hagués passat - comentaris traient a la llum que a les universitats no hi hauria d'haver lloc per a una capella o per actes religiosos. I jo em pregunto: Per què? Perquè l'Estat és laic? I què té a veure la laïcitat de l'Estat, que és lògica i adequada, amb la pràctica religiosa dels ciutadans?
La universitat no és propietat de l'Estat, i molt menys propietat de cap govern. La universitat és pública, en tot cas, és de la societat i per a la societat. I la societat són els estudiants de tot tipus que freqüenten les seves aules i comparteixen els seus terrenys. Terrenys públics, socials. L'Estat i, molt més un govern, no té, òbviament, de predicar ni anunciar cap religió, i no té, a més, cap dret a fer-ho.
Quin dret pot tenir, llavors, per negar un lloc a uns universitaris perquè es reuneixin a resar, a compartir creences, a canviar impressions? ¿Van eliminar els camps d'esports, els bars, les sales de reunions, les oficines dels bancs, les "mogudes", "els botellons", etc., Dins dels límits de les universitats? O és al campus de la universitat l'únic territori nacional en què no es poden celebrar actes religiosos? No estem davant d'un clar exemple de pura i simple discriminació?
A la universitat, l'Estat té la missió de garantir l'ordre, perquè la formació intel•lectual dels universitaris transcorri de la manera més pacífica i normal possible. Garantir un mínim de convivència perquè professors i alumnes puguin transmetre i rebre coneixements, experiències, dins d'un ambient lliure i respectuós amb les idees i actituds de cadascun, que no provoquin violència contra els altres.
La capella del campus universitari de Somosaguas estava pràcticament buida quan aquests "valents" universitaris i universitàries es van llançar a l'aventura. Hi havia pocs riscos de fracassar en el seu intent blasfem. El diable, a més de mentider, és covard.
Ernesto Juliá Díaz
ernesto.julia @ gmail.com
EN LA CUMBRE / Juan Ramón Domínguez Palacios
.
.
1 comentari:
m'ha agradat molt l'article, gràcies pel temps que dediques a transcriure'l al català
Publica un comentari a l'entrada