La Guineu

Com sabeu, m’agrada la natura en especial la muntanya, acostumo fer excursions per Montserrat, sant Llorenç i quan arriba l’estiu pel Pirineu.

L’any passat pels voltants de la Pola, vaig veure un parell de vegades una guineu. No era l’únic. D’altres excursionistes també l’havien vist, i va córrer la veu.

Fins i tot, en Joan M., un cop va fer la postal de felicitació de Nadal amb la foto de la guineu al pessebre.

Aquella època estava molt seca i escanyolida, i anava sempre amb la cua entre cames, cosa que no feia gaire gràcia acostar-s'hi, però si no l’espantaves et seguia un bon tros, sobretot quan flairava l'esmorzar esperant treure el ventre de mal any.

Les pomes se les empassava sense mossegar, gairebé senceres, es notava que anava prima de ventre.

Fa pocs dies una colla la va trobar mentre feien un mos, i mireu el resultat.

Afortunadament en Joan O., la va filmar i m’he l’ha enviat. En curs, la guineu s’ha engreixat i fins i tot li brilla el pèl, mireu ara com passeja la cua.

Però cosa inaudita, no ho hagués dit mai, fixeu-vos com s’acosta i fins on arriba el musell...

.